Llegeix amb atenció el següent text i contesta les preguntes que vénen a continuació:
“L'herència que els avantpassats, sobretot els més pròxims de la Renaixença, havien deixat a la comunitat dels Països Catalans no fou estèril. La lluita en defensa de la nació catalana no s'apagà en cap moment; i en les tenebres de la clandestinitat mantenia viva i latent la voluntat d'ésser. Amb la desaparició del règim de Franco, explota immediatament la reivindicació de la restitució de tot el que havia estat usurpat. I del dret a l'ús de la pròpia llengua, com a prèvia.
A tots els Països Catalans es torna altre cop al treball per la normalització lingüística. En uns llocs amb més dificultats que en d'altres, per raons diverses. Així, per exemple, al País Valencià, factors estrictament polítics han motivat la necessitat de defensar la unitat de la llengua catalana contra la força, que no els arguments, dels qui malden per la distorsió històrica. A les localitats més industrialitzades la immigració no catalanoparlant obliga a una planificació no gens fàcil de la política de normalització, molt més complexa que la que demanen les zones rurals. Amb tot, llevat d'excepcions que no són menyspreables, hi ha una tendència general a l'assimilació: predomina la consciència que la integració lingüística és un procés necessari si hom no vol automarginar-se. La immigració no és, doncs, un obstacle insalvable per a la ecuperació de la llengua.
A les Illes Balears el procés de normalització no compta encara amb els mitjans oficials suficients perquè hi sigui efectiva.
Hem de valorar, a més, la pressió homogeneïtzant que exerceixen els mitjans de comunicació, sobretot la televisió, arreu del domini lingüístic català.
L'Estatut d'Autonomia de 1979 afirma que el català és la llengua pròpia de Catalunya, i que, juntament amb el castellà, és la llengua oficial.
Article 3
•  La llengua pròpia de Catalunya és el català.
•  L'idioma català és l'oficial a Catalunya, així com també ho és el castellà a tot l'Estat espanyol.
•  La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya.
La situació actual presenta dificultats perquè sembla que no és fàcil de superar realment una actitud discriminatòria contra el català. Avui encara no ocupa, ni de bon tros, l'espai que li pertoca, sense concessions, a l'escola, al carrer, als mitjans de comunicació de massa, a la vida pública i oficial.”
Joan Martí
Gramàtica catalana

•  Què és la normalització lingüística?

•  Quina és la situació de la normalització del català segons l'autor del text?

•  Quines són les causes que, segons l'autor, han portat a aquesta situació

•  Tenint en compte l'article de l'Estatut d'autonomia citats al text i l'article 3 de la constitució Espanyola, la situació legal del català i del castellà a Catalunya és d'igualtat? Justifica la resposta.
Article 3
•  El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat espanyol. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la
•  Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les seves Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.
•  La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.