LA FORMACIÓ DEL LÈXIC

Les llengües incorporen constantment unitats lèxiques noves. I ho fan mitjançant procediments diversos: modificant elements preexistents (derivació, composició, habilitació), adaptant elements d'altres llengües (manlleus), etc.

CULTISMES
Els mots manllevats tardanament a una llengua clàssica (llatí o grec) i que, per tant, no han sofert l'evolució dels mots hereditaris, sinó sols una adaptació parcial, s'anomenen cultismes.

DOBLETS
Podem trobar formes dobles derivades de la mateixa paraula llatina: per exemple, el mot llatí CATHEDRA ha donat en català el cultisme càtedra i el mot hereditari cadira.

PSEUDODERIVATS
Són mots, generalment cultes, que deriven no de la paraula catalana sinó de la llatina. Casos com aquest fan que de vegades hom cregui erròniament que hi ha incoherències ortogràfiques.(els mots en cursiva són els cultismes):
boca / bucal , jove / juvenil , flagell / flagel·lar , calb / calvície , corba / curvatura , etc.

HABILITACIÓ
L'habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d'un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat.
Vegem-ne algunes de les possibilitats:
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d'un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d'angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.