LOCUCIONS, FRASES FETES, EL SENTIT FIGURAT

Els MODISMES són construccions, maneres de dir, peculiars d'una llengua. Tenen un sentit global i no poden traduir-se literalment d'un idioma a un altre. Sovint els mots hi són usats en sentit figurat.

a dies
blanc com la neu
com dos i dos fan quatre
de cop
endossar un mort
fer la guitza
perdre la son
sense cap ni peus
tenir els ulls al clatell
un pam de morros

Són modismes les locucions, grups de mots que tenen el valor d'una sola paraula (locució nominal, locució adverbial...):

des que el món és món (equival a un adverbi com ‘sempre')
el darrer mot del credo (equival a un substantiu)
fil per randa (equival a un adverbi com ‘minuciosament')
sense dir ni ase ni bèstia (equival a un adverbi)
males llengües (equival a un substantiu)
net com una patena (equival a un adjectiu)
per culpa de (equival a una preposició)
tocat i posat (equival a un adjectiu)
un fart de (equival a un determinant)
un ull de vellut (equival a un substantiu)

Exemples de locucions dins un context:
Són casats de fresc.
Aquest al·lot va brut com un porc.
No sé per quins set sous has fet això.
És un gat vell: se sap moure pertot.
Aquest vestit és de l'any de la picor.

ampliació: modismes de comparació

Una altra classe de modismes són les frases fetes , expressions estereotipades que tenen com a nucli un verb. Formen un conjunt molt lexicalitzat i unitari de sentit que fa minvar el valor significatiu del verb, i el seu significat no pot ser deduït del significat dels seus components.
L'ús ha fixat aquestes expressions i les ha fet familiars a tota la comunitat lingüística.
Una de les construccions més freqüents en català és amb el verb fer :

fer bromes
fer classe
fer costat
fer entendre
fer fàstic
fer figa
fer fregues
fer ganes
fer l'efecte
fer llàstima
fer oi
fer passes
fer pena
fer peresa
fer por
fer ràbia
fer rialles
fer una abraçada
fer una besada
fer un petó
fer una volta
fer vergonya
fer-ne un gran massa
...
Exemples de frases fetes amb altres verbs:

anar com l'anell al dit
anar per llarg
caure de les mans
donar carabassa
donar peixet
embolicar la troca
esser cul i merda
esser faves comptades
estar amb l'ai al cor
estar d'humor
haver-hi mar de fons
no badar boca
no dir ni ase ni bèstia
no esser-hi a temps
no tocar-hi
no veure-hi de cap ull
passar ànsia
passar per ull
pegar bots
pegar crits
pixar fora de test
posar-hi el coll
posar-se pedres al fetge
quedar mort
saber greu
tallar el bacallà
tenir mala bava
treure foc pels queixals
...

Els refranys són sentències de caire moral i didàctic que expressen un pensament popular a manera de judici, en el qual es relacionen almenys dues idees. Solen tenir un origen antic i la seva temàtica és il·limitada: costums ancestrals, feines, creences, supersticions, naturalesa, temps, etc.
Es tracta de frases fixes enginyoses, crítiques o també satíriques, que tenien com a finalitat resumir un aspecte concret de saviesa popular o marcar una pauta de comportament. La seva estructura rimada en facilitava la transmissió per via oral. Actualment s'han perdut molts de refranys en la llengua parlada i serà difícil recuperar-los.

Exemples:

A l'estiu, tota cuca viu.
De mica en mica, s'omple la pica.
Cada casa és un món.
Cel rogent, pluja o vent.
És l'ofici de burgès, menjar, jeure i no fer res.
Mà foradada, bossa escurada.
Mal d'altri, rialles són.
Morta la cuca, mort el verí.
No diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat.
Pel maig, cada dia un raig.
Qui no vol pols, que no vagi a l'era
Qui roba al comú, no roba a ningú.
Qui té diners vola i qui no en té rodola.
Qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos.
Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.
Tal faràs, tal trobaràs.
Etc.