|
PROPOSICIONS SUBORDINADES ADVERBIALS Les oracions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial i se subordinen, generalment, al nus de l´oració principal. ESTRUCTURES: 1.adverbi o conjunció + ORACIÓ Jo vaig on tu vulguis. 2.preposició + INFINITIU (+ complements) En arribar a París , visitarem la catedral. 3. GERUNDI (+ complements) Baixant de l´avió , la Maria va caure. 4. PARTICIPI (+ complements) Finalitzat el Congrés, rebrem un certificat d´assitència. Les oracions adverbials de gerundi i de participi poden tenir diversos valors: Gerundi: valors modals, temporals, causals, condicionals, concessius... Quant a l´oració adverbial de participi, recordem que és el resultat de la transformació d´una oració passiva en la qual s´ha elidit el verb ser ; per exemple: Dites aquestes paraules. .. prové de Aquestes paraules van ser dites per algú. TIPUS D´ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS: L´ORACIÓ ADVERBIAL DE TEMPS Ens informen sobre una acció que incideix temporalment sobre la realització de l´acció principal. Relació d´anterioritat: Les oracions temporals se subordinen a la principal per mitjà d´ abans que o abans que no i porten els verbs en subjuntiu. Feu-li un regal abans que marxi al Senegal. Relació de simultaneïtat: Se subordinen a l´oració principal mitjançant les següents conjuncions (o locucions conjuntives): quan, mentre, mentre que, sempre que, llavors que, aleshores que, que, ara que, en tant que, cada cop que, cada vegada que, tota vegada que... Cal tenir en compte que l´adverbi quan ( i també sempre que, mentre que ) denota simultaneïtat en el present (Quan juguen no volen que se´ls molesti), en el passat (Quan jugaven, no volien que...) i en el futur ( Quan jugaran, no voldra...). En canvi, llavors que només pot introduir oracions temporals que denotin contemporaneïtat en el passat (Llavors que se´n va anar, li van portar la convocatòria). Les temporals introduïdes per ara que denoten la contemporaneïtat en el present (Mentre fèiem el sopar, els nens miraven la tele). Les formes sempre que, cada vegada que, etc., indiquen, en canvi, una contemporaneïtat reiterativa (Sempre que parlen d´aquest tema s´enfaden). Relació de posterioritat: En aquests casos la subordinació a la principal es realitza per mitjà de després que, després de (Després que sortien del conservatori, anaven a ca l´oncle). Tanmateix, podem fer servir també altres locucions: des que, d´ençà que, tan aviat com, així que, tot seguit que, etc. Pel que fa a quan , recordem que també indica posterioritat davant d´una subordinada construïda amb el verb en passat; contràriament, però, denotaria simultaneïtat (Quan havien sortit del conservatori, anaven a ca l´oncle). Remarques:
L´ORACIÓ ADVERBIAL DE LLOC Indiquen un lloc relacionat amb l´acció principal. L´adverbi on és l´element que encapçala aquests tipus d´oració locativa i es diferencia de l´oració adjectiva en el fet que l´adverbial de lloc no té antecedent explícit: Farem la cursa atlètica on tu vulguis. La forma on pot anar precedida de preposicions (a on, d´on, per on...) i aparèixer també en les locucions adverbials de lloc del tipus allí on, allà on, arreu on... : Vam anar allà on indica el rètol. L´ORACIÓ ADVERBIAL DE MANERA Expressen la manera com es realitza l´acció indicada a l´oració principal. Són introduïdes bàsicament per com, com si, segons, segons com, segons que, tal com, etc: Neda com puguis. Amb el gerundi i participi també podem construir oracions modals: Ha arribat circulant a poca velocitat. Estudiava recolzat en la taula. Cal remarcar que si els verbs de l´oració principal i de la subordinada són iguals o equivalents, s´elideix el de la subordinada: Parla com (parla) un estadista. L´ORACIÓ ADVERBIAL COMPARATIVA És una proposició subordinada adverbial de quantitat que manté amb la principal una relació d´igualtat, de desigualtat o de proporcionalitat. D´igualtat: tant (o tan)...com, igual que, exacte que, idèntic que: Hi ha tantes forquilles com plats. En Pere és tan alt com el seu germà De desigualtat:
De proporcionalitat: com més... menys/ més, com menys...més/ menys: Com més llegia més n´aprenia. Com menys discutíem més ens enteníem. Remarques: Cal recordar que tant s´usa davant de verbs o de substantius: Hi havia tants tigres com lleons. En canvi, tan s´usa davant d´adjectius o adverbis: El meu gos és tan mans com el teu. L´oració comparativa pot elidir el subjecte, el verb i els complements quan aquests són idèntics als de l´oració principal. L´ORACIÓ ADVERBIAL CAUSAL Indiquen la causa d´allò que s´expressa en la principal. Conjuncions: perquè, ja que, car, com que, puix, puix que, per tal com, a causa que, per raó que, com sigui que, vist que, atès que... Hem arribat d´hora perquè hem sortit molt aviat de casa. Remarques:
L´ORACIÓ ADVERBIAL FINAL Indiquen la finalitat o l´objectiu de la realització de la principal. Conjuncions: perquè, a fi que, per tal que, per tal de, que... T´ho portem perquè ho arreglis. Escriu aquest llibre per tal que la gent conegui la veritat. Remarques:
L´ORACIÓ ADVERBIAL CONSECUTIVA Indiquen la conseqüència d´allò que s´expressa a la principal. Conjuncions: (tant/tan/talment)...que, (massa/molt/prou/etc)...perquè, fins al punt que, de manera que, de forma que... Tenia tanta son que m´he adormit en el sofà. L´ORACIÓ ADVERBIAL CONDICIONAL Expressen una condició necessària per tal que es realitzi allò que expressa la principal. Conjuncions: si, posat que, mentre, mentre que, sempre que, a condició que, en cas que, fora que, tret que, llevat que, només que, sols que, que, a menys que, si doncs no... Vindran a veure´ns si els telefonem. Remarques:
L´ORACIÓ ADVERBIAL CONCESSIVA Expressen una objecció, un obstacle o una dificultat en relació amb la principal. Conjuncions: encara que, per més que, per... que, mal que, ni que, tot i que, amb tot i que, amb tot que, a pesar de/ que, malgrat que, per bé que, bé que, si bé... Encara que sigui vermell me´l quedaré. |