LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

Les oracions subordinades substantives realitzen, dintre la proposició principal, qualsevol de les funcions pròpies d´un sintagma nominal o d´un sintagma preposicional (subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement preposicional, complement del nom, etc); per exemple:

La professora d´Història explica la lliçó S.N (C.D)
La professora d´Història explica que el 1979 s´aprovà l´Estatut O.sub. subst. funció C.D

La subordinació substantiva pot presentar diverses estructures:

que(conj.) + ORACIÓ= Em van dir que el fuster vindria dissabte.

• La conjunció que no té altra funció que la d´introduir de la proposició substantiva; per tant, no realitza cap funció sintàctica.
• Cal mantenir la forma que davant de les oracions substantives (Els prego que m´informin) i evitar construccions calcades del castellà com: Els prego m´informin.
• No confondre la conjunció que amb el pronom relatiu o interrogatiu que introdueixen oracions substantives.
• La conjunció que no pot anar mai precedida de preposició. Tampoc pot anar precedida de determinant.

(preposició +) INFINITIU= L´Helena volia sortir cada nit.

• De vegades, poden anar precedides de la preposició de : Ens va pregar ( de ) venir al matí.

què(pronom interrogatiu) + ORACIÓ= No em preocupa què diran.

• Les oracions substantives interrogatives poden ser directes (Ens van preguntar: vindreu amb cotxe?) o indirectes (No sé què diran del projecte). Les indirectes són introduïdes sempre per un pronom interrogatiu.

si (conjunció) + ORACIÓ = No sé si tinc els llibres de geologia.

• Les oracions substantives introduïdes per la conjunció si són interrogatives indirectes totals , a diferència de les interrogatives indirectes esmentades anteriorment, que són parcials.
• Les interrogatives amb si comporten la idea de dubte: El professor ha preguntat si ho sabíem.

ORACIÓ SUBSTANTIVADA:

Aquesta mena d´oracions substantives de relatiu o substantivades provenen de les oracions adjectives que han sofert la pèrdua d´un antecedent genèric (persones, coses, etc) i és per aquest motiu que funcionen com a nucli del sintagma elidit.

Les que fan referència al lloc (introduïdes per on : On abans hi havia una fàbrica, ara hi ha un hort), s´han de classificar com a oracions adverbials de lloc.

Exemples:

Qui menja sopes se les pensa totes.
Has de dir la veritat a qui te la demani.
Aquell qui desitgi anar de viatge...
Els qui vulguin anar d´excursió...
A la fira regalen obsequis a tots els qui en demanen.
Tothom qui en demani tindrà un obsequi.
Tots aquells /els qui en demanin tindran un obsequi.
El que diu és molt agosarat.
Allò que va escriure el periodista no és del tot cert.
Això que dius a la carta no m´ho crec.
De tot allò que vas dir, no m´ho crec.
Amb el que dius no n´hi ha prou.

FUNCIONS:

Les oracions subordinades substantives poden exercir les següents funcions sintàctiques a l´oració principal:

Subjecte:

• Encapçalades per que : Em preocupa molt que no vinguis.

Davant de que no es pot anteposar l´article el (a diferència del castellà); ara bé, sí que hi podem anteposar l´expressió el fet...: Em preocupa el fet que no vinguis.

• Encapçalades per l´ infinitiu : No m´agrada (de) treballar al torn de nit. Aquí també es pot anteposar l´expressió el fet de a l´infinitiu: No m´agrada el fet de treballar...
• Altres possibilitats: No m´importa què diran/ No m´importa si vindran/ M´agrada com escrius.

C. Directe:

Les substantives en funció de C.D. compten amb les estructures bàsiques, és a dir, les d´infinitiu i les introduïdes per la conjunció que. També poden ser introduïdes per si , què, qui, com o estil directe.

Em va explicar que no vol jugar.
Els cosins volen pujar a les golfes .
Li vaig preguntar si havia trobat la clau .
Els alumnes sabien què preguntar.
Et demano qui pujarà .
Demaneu-li com ha pujat .
Em va preguntar: vols un xiclet?

C. Indirecte:

Aquesta funció només pòt ser assumida per l´oració substantiva de relatiu o substantivada:

Doneu els discos als qui vinguin a la festa. Guardem xampany per als qui arribin tard.

C. Atributiu:

Quan a l´oració principal apareix un verb copulatiu o pseudocopulatiu:

Un cotxe és el que desitjo comprar-me.

C. Preposicional:

Depenen de la preposició que regeix el verb; ara bé, davant de la conjunció que, les preposicions a, de en i amb cauen:

S´han acostumant a estudiar molt poc.
Acostumeu-lo que prengui vitamines.

C. del nom, de l´adjectiu, de l´adverbi:

L´oració substantiva pot complementar un nom, un adjectiu o un adverbi:

El ministre té la certesa de ser mal interpretat . (N)
És incapaç de recordar la data . (Adj.)
Estàvem lluny de trobar l´antídot . (Adv)