<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> Documento sin título

ELS SEGLES XVI I XVII

Durant aquest període es produeix un notable retrocés de l'ús de la llengua catalana en la cultura. Els factors que hi intervingueren foren la pèrdua  d'una consciència lingüística, la minva en la producció d'obres cultes ("decadència") i la disminució de la personalitat política dels Països Catalans.

El concepte "decadència" és, però, imprecís i no adequat, ja que la crisi afecta a la literatura culta, però no a la popular i oral. Les causes d'aquesta crisi són les següents:

Segons una interpretació tradicional, que posa més èmfasi en factors polítics i socials):
·        la instauració d'una dinastia castellana
·        la castellanització subsegüent de les capes dominants
·        la desaparició de la cort local
·        la marginació econòmica dels Països Catalans
·        els conflictes bèl.lics

Segons una interpretació més moderna, que posa més èmfasi en factors culturals:
·        la pervivència del medievalisme
·        l'humanisme mal assimilat
·        el barroquisme precoç i llarg         
·        el distanciament cultura “culta” i la popular
·        la vida universitària pobr

El  català, però, continua essent la llengua d'ús popular, però una sèrie de fets acceleren el procés d'introducció del castellà als Països Catalans: la influència de la cort castellana, la  castellanització de l'aristocràcia, l'esplendor de la literatura castellana, la impremta, les conseqüències de les guerres. l'actuació de la Inquisició, l'expulsió dels moriscos (1609)i la rpoblació a València (l'establiment d'immigrants, castellans, aragonesos explica l'existència de dues zones lingüísti­ques diferenciades)

            Pel que fa a les actituds i usos lingüístics s'observa els següents fenòmens:
. L'aristocràcia adopta com a llengua de cultura el castellà.
. A València és més intensa la castellanització i la consolidació del bilingüisme literari i de la diglòssia.
. La difusió de la impremta afavoreix el desplaçament del català.
. El  procés de substitució literària pel castellà es tracta d'un fet no natural, un fet producte del prestigi i  imposició del castellà i d'una actitud d'esnobisme.
. L'ús del llatí i del castellà és habitual en la universitat.
. A finals del segle s. XVII s'inicia la presència del castellà en l'administració.
. La cessió de les comarques del nord de Catalunya a França comporta un procés de substitució del català pel francés en aquestes zones.
. La producció literària  culta en català és minsa: F.V. Garcia.
.Al segle XVII s'inicien  les discussions sobre viabilitat del català com a llengua de cultura: hi ha defensors i retractors.