Cursiva
• títols d'obres diverses: llibres publicats, obres d'art (excepte les de l'antiguitat),  pel·lícules, obres de teatre, obres musicals, programes de ràdio i televisió
• títols de publicacions periòdiques
• títols de cartells, opuscles, tríptics i catàlegs
• estrangerismes i llatinismes no adaptats
• comentaris, acotacions o anotacions fora del text
• àlies si acompanyen el nom propi (llevat de reis, papes i sants)
• per expressar ironia o doble sentit
• per marcar col·loquialismes i vulgarismes
• noms científics d'animals i plantes
• noms de vaixells, aeronaus i ferrocarrils
• lletres que encapçalen elements de llistes verticals
• lletres dins les fórmules matemàtiques
• per donar èmfasi
Negreta
• títols, subtítols i apartats del text
• per destacar una paraula dins un text quan l'ús de la cursiva comporti confusió o sigui
insuficient. Convé no abusar-ne, però és un recurs que pot contribuir a fer més clars els
escrits.
versaleta
• numerals romans que expressen segles, paginació i seccions d'obres (però, de fet, és una qüestió d'estètica)
• sigles amb valor de substantius comuns o si es considera excessiva la grafia amb majúscules.
No és obligatori.
• noms d'autors en citacions i bibliografies
Cometes
• per delimitar citacions textuals
• títols d'articles de publicacions periòdiques
• títols de capítols de llibres i de capítols de programes de televisió i ràdio
• títols d'exposicions, conferències, col·loquis, etc. que no incloguin un d'aquests substantius genèrics
• títols d'eslògans que hagin fet de títols de campanya
• títols de tesis doctorals, tesines i projectes d'investigació
• títols d'obres no publicades
• renoms o àlies si produeixen ambigüitat amb un possible cognom
Guió llarg
El guió llarg, o simplement guió —que no s'ha de confondre amb el guionet ni amb el guió mitjà—, serveix per marcar i diferenciar incisos. Els mots o les frases d’aquests incisos solen tenir una vinculació al text superior a la que tindrien si anessin entre parèntesis però inferior a la que tindrien si anessin entre comes.
A inici de paràgraf, es guions s’uneixen, sense espais en blanc, amb les paraules primera i darrera que inclouen.  
El guió pot usar-se, deixant un espai en blanc (o mig, en tipografia) darrere seu, com a marca d’inici de paràgraf (o de ratlla) en una seqüència o sèrie d’elements d’una enumeració.
En els diàlegs
El guió —sense espai en blanc darrere— és el signe de puntuació amb què es diferencien les diverses intervencions dels interlocutors d’un diàleg i les acotacions que calgui fer-hi.  
Guió mitjà
El guió mitjà serveix per indicar la subtracció o resta i les xifres negatives. En el primer cas cal deixar un espai en blanc entre el guió i cadascuna de les quantitats.
S’utilitza el guió mitjà per separar números de pàgina, els anys que formen un curs, i el dia, el mes i l'any en una data numèrica. En aquest últim cas també es poden utilitzar el punt o la barra inclinada.
En aquest mateix sentit, el guió mitjà també es fa servir per separar els elements de les datacions compostes.
Guionet
El guionet serveix per separar els elements d'alguns mots compostos, d'acord amb les normes ortogràfiques.
Així mateix, el guionet també separa el verb dels pronoms febles, en els casos establerts per les normes ortogràfiques i gramaticals.
S’escriu un guionet en els finals de ratlla en què un mot queda partit.
S’escriu un guionet davant d'un sufix o darrere d'un prefix quan s'utilitzen metalingüísticament.
En alguns termes de la nomenclatura química es fa servir el guionet per separar els diferents elements.
Dos punts
Indiquen una pausa mitjana i acostumen a subordinar el segon element al primer. S’utilitzen, sobretot, després de certes expressions com següent, per exemple, com segueix (o en les instàncies, darrere les fórmules Expose i Demane), etc. Introdueixen els casos següents:
1. Enumeracions:
2. Exemples:
3. Causes, conclusions, conseqüències, demostracions, explicacions o resums del primer element i en què els dos punts equivalen a una conjunció o locució conjuntiva (doncs, perquè, per tant, etc.):
4. Citacions textuals:
Punts suspensius
Cal posar-ne sempre tres, i indiquen els casos següents:
1. La interrupció d’una expressió (una enumeració o un pensament):
2. L’omissió d’una part del text en una citació literal, en aquest cas es posen entre claudàtors:
Els punts suspensius són equivalents d’etcètera (etc.), per tant, no s’han d’utilitzar els dos recursos junts. En registres formals és preferible etc. als punts suspensius.
No s’ha de posar una coma davant els punts suspensius:
Parèntesis
Introdueixen incisos, com les comes. Aquests tres signes, però, no són ben bé equivalents: les comes introdueixen incisos més lligats al text; els parèntesis introdueixen un aclariment o afegeixen una dada secundària al fil del discurs, i els guions introdueixen dins la seqüència un element de contrast, més brusc, en què l’autor fa una observació, un comentari personal o expressa una ironia. Per tant, les comes, els parèntesis i els guions, per aquest ordre, indiquen un incís de més proper a més allunyat del sentit i de la sintaxi del cotext (entorn o context lingüístic) on es troben.