<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> Documento sin título

Assistim a una recuperació dels valors de la xarxa

Tornen les 'puntcom'?

L a compra del web YouTube per part de Google, un dels buscadors més potents del món, ha suposat un nou rècord en la història financera de la xarxa. Fins ara, l'operació més gran havia estat la compra l'any 2005 de Myspace.com per part de News Corporation, l'empresa de Rupert Murdoch. Google ha pagat 1.310 milions d'euros i Murdoch va deixar caure 460 milions d'euros per aconseguir un portal d'èxit entre els adolescents. Sembla que l'època de les puntcom i el gran negoci a la xarxa torna.

A la fi del segle XX el negoci del web va ser una bogeria. Les grans empreses definien la seva estratègia de futur en funció de la seva presència a Internet. Joves tan espavilats com ambiciosos muntaven imaginatius llocs web i venien els seus projectes per quantitats indecents de diners. El món vivia una mena d'histèria col·lectiva. Semblava que la xarxa acabaria amb tot, que qui no estigués connectat no tindria futur.

Alguns mitjans de comunicació van fer apostes molt fortes i la publicitat dels webs va inundar les planes dels diaris. La bombolla, però, es va punxar i la caiguda de les puntcom a la borsa va acabar amb l'oportunista negoci a la xarxa. Alguns van guanyar entorn de 12 milions d'euros, com és el cas dels actuals vicepresidents del Barça Ferran Soriano i Marc Ingla, socis de l'empresa Cluster, que es va fusionar amb Diamond. I molts altres es van arruïnar amb el que semblava negoci fàcil de la xarxa. Recentment, Diamond va haver de vendre l'empresa per molts menys diners dels que li va costar. Els experts diuen que va ser un mal negoci per a Diamond, però bo per als socis de Cluster.

El negoci a la xarxa a les acaballes d'un segle i principis de l'altre va ser molt fort. Quan Terra va sortir a borsa, amb èxit, a la fi de l'any 1999, moltes empreses van tractar d'imitar-la, però l'ànsia del triomf immediat, del curt termini, va ser fatal. Entre el 1999 i el 2000, més de 700 empreses van tancar. L'any 2001 van ser més de 490 les que van haver de plegar a tot el món i gran part de les que no ho van fer van haver de sotmetre's a importants i cruels reestructuracions laborals. La casa de joguines Toys.com, per exemple, va acomiadar 700 dels seus 1.000 empleats després de la campanya de Nadal del 2000.

La frase que resumia la filosofia d'Amazon , uns dels portals més potents, no va fer fortuna: "La rendibilitat no importa, importa la inversió'. La majoria d'empreses que han continuat sent rendibles són les que ofereixen serveis amb continguts intel·lectuals i les que han confiat en gran part en l'economia tradicional. Un dels grans problemes de la gran crisi va ser la manca de confiança de la gent amb Internet. Això s'ha anat recuperant.

No fa gaire la revista Online CNet va fer la llista de les 10 empreses que més van gastar en el menor temps possible i que menys van trigar a fer fallida. Un dels empleats implicats en aquesta gran bogeria explicava en un bloc el moment viscut: "Aquells qui teníem experiència semblàvem futbolistes. Hi havia moltes ofertes i la decisió es prenia en una subhasta per veure quina empresa pagava més". Després, tot se'n va anar en orris. "El problema de la bombolla van ser les ànsies especulatives d'arreu del món. Semblava el nou mannà caigut del cel, tots com bojos a invertir..., massa diners invertits per a tan poc mercat".

La caiguda de les 'puntcom' va obligar la comunitat de la xarxa a plantejar un tipus de creixement més sostenible i menys desbocat. El temps ha servit perquè la confiança en Internet anés en augment. Avui, els mitjans recuperen la publicitat perduda. Les estratègies dels diaris ja passen per una aposta més forta per la xarxa. Internet desperta després d'estar un temps a l'infern. Torna el negoci de les puntcom ? De moment YouTube ha fet l'agost.

I què és Youtube? Un web on es poden penjar vídeos i fotografies, visitat per uns 20 milions de persones al mes, que van crear tres joves el 23 d'abril del 2005. No guanyen gaires diners, però tenen molta audiència. Actualment hi ha uns cent milions de vídeos penjats i la majoria dels visitants del web tenen entre 12 i 17 anys. Disposen del 43% del mercat de vídeos on line i el nombre de visites creix un 17% a la setmana. L'entrada de Google millorarà la publicitat d'un web que ha guanyat per la mà les grans cadenes de televisió nord-americanes a l'hora d'aconseguir audiència.

És evident que assistim a una recuperació dels valors de la xarxa, però la història de les puntcom ha de servir d'exemple per no caure de nou en l'error dels guanys a curt termini, en la inversió desmesurada i el negoci fàcil. El temps ha demostrat que allò que al capdavall funciona són els projectes basats en l'equilibri i la solidesa, no aquells que neixen amb la intenció de guanyar molts diners en molt poc temps. De moment YouTube ha donat un cop i ha deixat clar que els temps tristos d'Internet ja han passat.

Santi Nolla
Periodista