En ceràmica, el color s'obté per la presència de sals o òxids metàl·lics. De vegades, aquests metalls, especialment el ferro, es troben ja en l'argila, sota alguna forma, i, els esmalts aplicats damunt poden resultar influenciats pel cos, quan un esmalt transparent cobreix un bescuit fosc (com el de l'argila vermella comú) adquireix un to torrat o negre, i fins i tot si el vernís ha estat tenyit, el resultat serà molt obscur si no se li agrega un additiu blanc que li confereixi opacitat.

Tots els òxids metàl·lics serveixen per a tenyir argiles, engalbes i esmalts, així com per a ser aplicats damunt o sota aquests últims. resulta evident que no té objecte aplicar un òxid colorant sobre una argila de color fosc si es desitja obtenir imatges nítides i precises, efecte que només pot aconseguir-se cobrint primer l'argila amb una engalba o esmalt blanc perquè la seva superfície resulti adequada per a rebre el color en qüestió.

Afegint diversos òxids colorants a una engalbe o esmalt cap la possibilitat d'obtenir diferents matisos i tonalitats, i a força d'experiments s'aconsegueixen interessants combinacions d'esmalts de diferent color. El tipus de cocció a que se sotmet un esmalt tenyit influeix també considerablement en el color del resultat, doncs, si bé hi ha òxids estables a totes temperatures, uns altres tendeixen a volatizar-se a temperatures elevades. Determinats òxids produeixen colors totalment diferents en els esmalts, segons la quantitat d'oxigen present en l'atmosfera del forn durant la cocció. Finalment, el principal fundent de l'esmalt pot també determinar el to concret.

La falta d'uniformitat en el color pot provocar-se deliberadament texturant l'esmalt amb materials com el rutilo o la ilmenita. Aquest efecte es produeix de vegades espontàniament amb diferents característiques quan s'aplica irregularment un esmalt tenyit, especialment sobre un bescuit fosc. Quan se superposen dos esmalts, el color del de sota pot sortir a la superfície en algunes zones amb el que s'obté un efecte de vetes. Els esmalts mats tenen particular tendència a produir aquest efecte quan s'apliquen sobre altres esmalts més líquids. Aquells dels quals tenen com a principal fundent el bòrax produeixen de vegades superfícies motejades quan es tenyeixen, a causa de la intensa ebullició que precedeix a la fusió.

La següent és una relació de colors amb els òxids metàl·lics que poden emprar-se per a aconseguir-los.

Vermell
- Cadmi i seleni per sota dels 1.1050 graus C.
- Òxid de coure cuit en condicions de reducció.
- Bicromat potàssic per sota de 950 graus C.
- Ferro.
- Urani.

Rosa
- Combinacions de crom i estany.
- Combinacions de clorur d'or i clorur d'estany cuites per sota de 1.100 graus C.

Taronja
- Combinacions de cadmi i seleni.
- Bicromat potàssic.
- Urani.

Groc
- Combinacions de cadmi i seleni.
- Ferro.
- Pentòxid de vanadi amb estany.
- Òxid de antimoni.
- Urani.

Verd
- Coure.
- Crom.
- Ferro en petites quantitats sobre gres cuit en condicions de reducció.

Turquesa
- Coure en esmalts alcalins.
- Coure i cobalt en esmalts alcalins.

Blau
- Cobalt.
- Coure.
- Cobalt amb níquel.
- Ferro.

Púrpura
- Manganès en esmalts alcalins.
- Manganès amb cobalt.

Marró
- Ferro.
- Manganès en esmalts de plom.
- Crom en esmalts de zinc.
- Níquel.

Blanc
- Estany.
- Zirconi.

Crema
- Titani.

Negre
- Combinacions de qualsevol dels tres d'aquests elements: cobalt, ferro, manganès i coure, fins un total que no excedeixi d'un 8 a un 10 per cent.
- Ferro en esmalts de gres, un 10 per cent.