La majoria dels esmalts es componen de sílice, alúmina i fundents. Com norma general es deu tenir en compte que quant major sigui la quantitat d'alúmina, i sobretot de sílice, que s'empri, més elevada serà la temperatura de cocció de l'esmalt. Ambdós elements s'obtenen a partir dels minerals d'argila i del pedernal, mentre que els fundents provenen d'una gran varietat de compostos minerals.

Els següents compostos són fundents actius per a esmalts sempre que se sotmetin a les temperatures indicades. Si s'afegeix un fundent d'alta temperatura a un esmalt de baixa temperatura, aquest resulta poc actiu, i en tal cas, si el fundent s'empra en una quantitat suficient, el vernís resultant pot presentar un aspecte mat i poc cuit. (Taula 1)

Alguns materials s'obtenen comunament en forma de frita si el seu principal element constitutiu és soluble. Els materials solubles resulten difícils de manipular al barrejar-los amb altres ingredients dels esmalts i amb aigua, degut al fet que tendeixen a cristal·litzar-se, cosa que dificulta l'aplicació uniforme sobre la peça. La frita, en la qual l'element requerit sol combinar-se amb sílice ( aquesta és imprescindible en tot esmalt), es prepara fonent els ingredients en un fogó. Després es deixa refredar i es tritura fins reduir-la a una pols fina que és insoluble i no és tòxica.

Bari, tòxic: Fundent secundari en esmalts de baixa temperatura. Fundent lleuger en esmalts d'alta temperatura. S'utilitza per a obtenir esmalts mats o poc brillants, sempre que no estigui present l'òxid bòric. Color: afavoreix l'obtenció d'esmalts blau-coure.

Bor: Fundent actiu a totes les temperatures. S'utilitza en forma de frita perquè és soluble. Normalment produeix esmalts amb escassa propensió a esquarterar-se. En combinació amb el plom, el bòrax permet l'obtenció d'un tipus d'esmalt comercial resistent al desgast i poc problemàtic per al seu ús a baixes temperatures. Color: accentua els colors però pot produir motes. En combinació amb ferro pot produir esmalts opalescents. Facilita l'obtenció del blau turquesa a partir del coure.

Calci: Fundent secundari en esmalts de baixa temperatura. Fundent principal en esmalts d'alta temperatura, encara que no s'utilitza sol. Incrementa la resistència al desgast de l'esmalt. Color: facilita l'obtenció del verd "celedón".

Plom, tòxic: Fundent de baixa temperatura que comença a vaporitzar-se a 1.170 graus C. Produeix esmalts no problemàtics i poc propensos a esquarterar-se. Deu coure's en condicions d'oxidació o neutres. Compon esmalts llustrosos. Sol emprar-se en forma de frites per la seva toxicitat, ja que en estat natural és fàcilment absorbit pel corrent sanguini. A més, alguns esmalts de plom que contenen aquest element en estat natural dipositen perilloses, encara que petites, quantitats de plom en begudes i aliments àcids. Color: permet l'obtenció d'una àmplia varietat de colors, però no deu utilitzar-se en conjunció amb coure per a esmaltar vaixella de taula, perquè aquest element incrementa ostensiblement la solubilitat del plom del esmalt.

Magnesi: Fundent d'alta temperatura, però deu utilitzar-se preferentment amb altre fundent almenys. Empleat en excés pot produir irregularitats en la coberta. Color: tendeix a produir violeta o vermell a partir del cobalt a temperatures molt elevades.

Potassi: Un poderós fundent alcalí a totes les temperatures; similar al sodi en molts aspectes, i sovint combinat amb aquest en frites alcalines. Produeix esmalts salins amb tendència a esquarterar-se. Color: semblant al sodi, però facilita l'obtenció de blaus i violetes amb manganès.

Sodi: Poderós fundent a totes les temperatures. S'utilitza en forma de frita perquè és soluble: Produeix esmalts poc resistents al desgast i amb tendència a esquarterar-se. Color: facilita l'obtenció de colors vius, com turquesa amb coure i vermell liliaci amb manganès.

Zinc, tòxic: S'utilitza per a produir esmalts mats criptocristal·lins a baixes temperatures. Fundent quan s'utilitza en petites quantitats en esmalts d'alta temperatura, perquè facilita la fusió dels altres ingredients. Important ingredient dels esmalts cristal·lins. Utilitzat en excés, produeix irregularitats en la coberta i bombolles menudes. Color: el coure produeix color turquesa en els esmalts de zinc. Materials comunament emprats per a aportar els elements necessaris en les fórmules d'esmalts.

Frita alcalina: Barreja de sodi, potassi i sílice que tornen insolubles el sodi i el potassi. Facilita la barreja dels elements amb altres ingredients dels esmalts. Com gairebé tots els esmalts alcalins s'esquarteren, es pot introduir bòrax en diverses proporcions en la frita per a disminuir l'expansió tèrmica del esmalt resultant. Deuen seguir-se les recomanacions del fabricant per a obtenir resultats satisfactoris. Color: afavoreix l'obtenció del turquesa coure i del violeta manganès.

Cendra: Matèria vegetal completament cremada. Difereix en la seva composició segons el tipus de planta, encara que els seus principals elements són sílice, alúmina i fundents alcalins amb petites proporcions d'òxids metàl·lics. Alguns tipus de cendra formen un esmalt a 1250 graus C sense més additius.

Hidrat d'alúmina: Una forma d'alúmina pura. S'utilitza com si fos llet per a impedir que els esmalts s'adhereixin als prestatges del forn i rares vegades per a aportar alúmina a l'esmalt.

Argila de bola: S'agrega als cossos per a augmentar la seva plasticitat i pot emprar-se per a aportar alúmina i sílice als esmalts, particularment als crus, ja que contribueix a mantenir en suspensió els ingredients del vernís dissolts en aigua.

Carbonat de bari, tòxic: Fundent secundari en esmalts d'alta temperatura, fins el 10%. Produeix un resultat mat si està present en quantitats compreses entre un 10 i un 20 per cent, i en absència d'òxid bòric. Reacció alcalina amb els òxids colorants.

Bentonita: Argila de bola molt plàstica que s'utilitza com mitjà en els esmalts, en suspensió 2-3 per cent.

Frita de bòrax: Material obtingut artificialment per a poder fer ús de l'òxid bòric sense inconvenients. Conté sílice i un poc de fundent alcalí. Deuen seguir-se les recomanacions del fabricant per a obtenir els resultats normals.

Borat de calci ("colmanita o borocalcita"): Frita natural d'òxids bòric i de calci. Poderós fundent de baixa temperatura entre el 5 i el 40 per cent i fundent secundari d'alta temperatura entre el 5 i el 25 per cent.

Carbonat cálcic (guix, blanc d'Espanya): Fundent en esmalts d'alta temperatura fins el 25 per cent, però en quantitats superiors al 35 per cent fa mat l'esmalt.

Dolomita: fundent secundari en esmalts d'alta temperatura entre el 5 i el 25 per cent.

Fosfat cálcic (cendra d'ossos): Fundent secundari en esmalts d'alta temperatura entre el 5 i el 10 per cent. Important ingredient dels cossos de porcellana d'ossos.

Caolí (argila de Xina): tipus d'argila no plàstica blanca després de la cocció. Important ingredient dels cossos d'argila, utilitzat per a aportat alúmina i sílice als esmalts entre el 5 i el 25 per cent.

Rocosa de Xina (pedra de Cornualla): Similar al feldspat encara que conté més sílice. Fundent d'alta temperatura i fundent secundari a baixes temperatures. Existeix en diversos tipus.

Feldspat: Mineral insoluble que conté sodi, potassi, alúmina i sílice; existeix en diferents tipus. Fundent secundari a baixes temperatures, 10 a 40 per cent, i fundent primari a altes temperatures. Un contingut de feldspat al voltant de 50 per cent és comú en els esmalts de gres, encara que aquest percentatge pot arribar fins a un 80 per cent. Alguns tipus formen un esmalt a 1250 graus C sense més additius.

Pedrenyal: una forma de sílice pura. Una part de la sílice necessària per a obtenir un esmalt satisfactori pot ser aportada per altres ingredients, pot completar-se amb pedrenyal en proporció de fins un 15 per cent per a esmalts de baixa temperatura i de fins un 30 per cent per a esmalts d'alta temperatura.

Bisilicat de plom, tòxic: Combinació de sílice i plom en forma de frita amb la finalitat de reduir els riscos que comporta l'ús d'aquest últim element. Normalment consta d'un 65 per cent de plom i un 35 per cent de sílice. Pot estar present en esmalts de baixa temperatura (al voltant de 1.080 graus C) en quantitat de fins un 90 per cent. Color: facilita l'obtenció del verd poma amb coure i de tons torrats amb ferro.

Frita de plom: Fundent actiu que generalment inclou bòrax i pedernal. A baixes temperatures produeix bons esmalts sempre que la cocció no s'efectuï en condicions de reducció ni superi els 1.180 graus C. No deu tenyir-se amb òxid de coure per el seu ús en la fabricació de vaixella de taula. Deuen seguir-se les condicions del fabricant per a aconseguir resultats satisfactoris.

Carbonat de magnesi: Fundent d'alta temperatura. Pot utilitzar-se en proporció de fins un 10 per cent per a obtenir esmalts setinats, però en quantitats superiors produeix acabats mats.

Silicat de magnesi: Fundent secundari a totes les temperatures, però pot mantenir l'esmalt si s'utilitza en grans quantitats.

Nefelina sienita: Feldspat molt fusible. Un 10 per cent de nefelita sienita té les mateixes propietats fundents que un 15 per cent de feldspat normal.

Quars: Altra forma de sílice pura, que amb freqüència sol utilitzar-se en substitució del pedrenyal . Del 5 al 20 per cent en vernissos de baixa temperatura, i del 15 al 30 per cent en els d'altes temperatures.

Carbonat sòdic: Forma soluble del sodi que rares vegades s'utilitza excepte en forma de frita.

Clorur sòdic (sal comuna): Forma de sodi utilitzada en els esmalts de sal.

Cendra volcànica: Roca fusible de composició variable que ha estat fosa en el moment de ser dipositada. S'utilitza per a esmalts d'altes temperatures en quantitats del 10 per cent per a superfícies opaques i setinades i del 50 per cent per a esmalts fluids i transparents.

Òxid de zinc: Utilitzat en petites quantitats, fins el 5 per cent, en esmalts d'altes temperatures per a afavorir la fusió, i en tots els esmalts per a obtenir acabats mats, 5 al 15 per cent en esmalts sense bor.

Informació extreta: "Pottery and Ceramics" de David Hamilton

Fotografies: "The potter's palette" de Christine Constant & Steve Ogden