No disposem de gaires dades històriques contrastades i certament fiables.

Un dels primers documents on apareix el nom de Llarvent, i el d'una persona que hi vivia -Guillem Guitard-, està datat entre els any 1082 i 1088 i es tracta d'una transacció econòmica relacionada amb el monastir de Gerri de la Sal. Sembla ser que Guillem Guitard de Llarvent (Lertven) actuà com a testimoni en el judici comtal presidit pel compte Artau II, el seu germà Ot, llur oncle Ramon Guillem i la comtessa Llúcia, al castell d'Enviny; on Ademar Galí i la seva muller Orovida compraren unes vinyes al monjo Company de Gerri i a Galí, prevere de Montardit i degà de Sant Pere de Pallars, els quals van vendre fraudulentament perquè eren de Gerri i l'abat no havia donat permís per fer-ho. La sentència diu que Ademar conservi les vinyes mentres visqui, i que un cop mort retornin al monestir de Gerri.

(Del llibre "El monestir de Santa Maria de Gerri; segles XI - XV; Ignasi M. Puig i Ferreté, Vol II, pàg. 30. Editat per l'Institut d'Escudis Catalans)

Un altre document històric seria la següent l'escriptura de compra-venda de Llarvent:

Victoria Valencia, vídua de Francesc Valencia i Franquesa, donzell, domiciliat a Piera, i Lluís Valencia, donzell, el seu fill, domiciliat a Barcelona. Tenint en compte que posseïm el títol del castell, lloc i terme de Llarvent, a la sotsvegueria de Pallars, diòcesis d'Urgell, que és prop del lloc d'Estac.

Venem a Jaume Amoros, de la vila de Conques, a la diòcesis d'Urgell, tot el castell, lloc i terme de Llarvent situat a la vegueria de Pallars amb tot el domini, terme i territori i amb les cases, construccions, fortaleses i altres edificis, tant a la muntanya com a la plana; també venem les aigües, aqüeductes, terres cultes i vinyes de possessió del dit castell i terme, cultes i incultes, mansos, prats, pastures, deveses, boscos, garrigues, muntanyes, torrents, (vedats de caça), pesqueres que tenim al dit domini, i totes les questies, cens agraris, taxes, delmes i parts i els rèdits de qualsevol espècie, servituds rústiques o urbanes, reals o personals, i també amb la jurisdicció civil i mixt imperi i qualsevol altre exercici que tenim i tots els homes i les dones habitants del lloc i els laudemis, delmes (teicis), foriscapis i qualsevol altre dret que tenim al dit castell, lloc i terme de Llarvent.

Que tenim segons títol en lliure i franc alou. I venem tota la llicencia i facultat i potestat de recuperar de la Canònica de Tremp, tota la part del castell i terme de Llarvent que ens pertany (per donació) feta pel difunt Joan Ximenes (avi o tiet) nostre, segons consta en escriptura pública d'Antoni Servat, notari de Barcelona, feta el 9 de març de 1633. Per preu de (6600) lliures de Barcelona, i preu de tot aquell censal mort de 150 lliures de propietat i 7 ll i 10 sous de pensió anual al beneficiat del benefici de Santa (Caterina?) de l'església de Vilamur, instituït i fundat sobre el dit castell, lloc i terme de Llarvent, i es pot redimir i recuperar per 800 lliures al dit Capítol de Canonges de Tremp, i les 1650 lliures que complementen el preu nosaltres les donarem a la taula de Barcelona.

Testimonis: Didac Figuerola, habitant de Barcelona i Jeroni (Magfreu), mercader de Barcelona i Jeroni Ferran, escribà de Barcelona.

Firmen apoca de les (6600) lliures.

Incomplet...

Folis 734-737.

(Traducció del text en llatí medieval. A dalt, la primera pàgina del document)

Un altre detall històric no documentat, però contrastable, seria el fet de l'existència d'una mina de carbó, situada a la ribera dreta del barranc, enfront del poble, en un indret conegut con la Foranca. Sembla ser que per un ensorrament de part de la mina i el consegüent moviment de terres, el curs del barranc va canviar i se'n va endur una part de les cases del poble, tot modificant la fesonomia de l'entorn. Així, la part baixa del poble, les actuals cases del Forn, Llarg, Blanco, Cristí, la casa del Senyor i la capella del Roser, serien les edificacions que el barranc no se'n va portar. La part més alta del poble estaria formada per aquelles cases que el barranc va fer desaparèixer i que aleshores es van construir en els llocs actuals i en terrenys dels mateixos afectats.

Els de Llarvent tenen el malnom d'"espiabrenes". Els d'Enviny són "lladres", els de Montardit són "pobretalla" i els de Pujal són "ventosos".

Evolució de la població de Llarvent en els últims 150 anys:

Per a informació de l'evolució de la població d'altres localitats, feu clic aquí.