Bibliografia bàsica del i sobre el moviment Dada
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Departament
d'educació visual i plàstica. IES Jaume Salvador i Pedrol 
Bibliografia bàsica del i sobre el moviment Dada
Bibliografia impressa Escrits i manifestos Richard Huelsenbeck: Almanaque Dadá, Ed. Tecnos, Col. Metrópolis, Madrid, 1992. T.Tzara: Siete manifiestos dada, Tusquets editores, Col. Cuadernos ínfimos 33, Barcelona, 1986. Fragment
VIII
PER A FER UN POEMA DADAISTA.
Agafi un diari.
Agafi unes tisores.
Esculli en el diari un article de la longitud que vulgui donar-li al seu poema.
Retalli l'article.
Retalli de seguida amb cura cadascuna de les paraules que formen l'article i fiqui-les en una bossa. Agiti-la suaument.
Ara tregui cada retall un després d'un altre,
Copiï conscienciosament en l'ordre que hagin sortit de la bossa.
El poema se semblarà a vostè.
I és vostè un escriptor infinitament original i d'una sensibilitat encissant, encara que incompresa del populatxo.Fragment
DADA NO SIGNIFICA RES
Si a un li sembla futil i si un no perd el temps amb una paraula que no significa gens... El primer pensament que voleteja en aquests caps és d'índole bacteriològica: trobar el seu origen etimològic, històric o psicològic, almenys. Pels diaris s'entera un mateix que a la cua d'una vaca santa els negres Krou la criden: DADA. La galleda i la mare en cert lloc d'Itàlia: DADA. Un cavall de fusta, la nodrissa, doble afirmació en rus i en rumà: DADA. Hi ha savis periodistes que veuen en això un art per a les criatures, i altres sants jesúscridantalsnens del dia, la tornada a un primitivisme sec i sorollós, sorollós i monòton. La sensibilitat no es construeix sobre una paraula; tota construcció convergeix en una perfecció que avorreix, idea estancada d'un daurat pantà, relatiu producte humà. L'obra d'art no deu ser la bellesa en si mateixa, o està morta; ni alegre ni trist, ni clara ni fosca, alegrar o maltractar a les individualitats servint-los pastissos de les aurèoles santes o les suors d'una carrera encorbada a través de les atmosferes. Una obra d'art mai és bella, per decret, objectivament, per a tots. La crítica és per tant inútil, no existeix més que subjectivament, per cadascú, i sense el més mínim caràcter de generalitat. O és que s'ha trobat una base psíquica comuna a tota la humanitat?
(…)
Així va sorgir DADÀ d'una necessitat d'independència, de desconfiança per la comunitat. Aquells que ens partanyen conserven la seva llibertat. No reconeguem cap teoria. Estem farts de les acadèmies cubistes i futuristes: laboratoris de idees formals. Es fa art per guanyar diners i acariciar els gentils burguesos?Manifest del senyor Antipirina. Tristan Tzara, 1920
DADA és la nostra intensitat: que erigeix les baionetes sense conseqüència al cap sumaral del nadó alemany; DADA és la vida sense pantafles ni paral·les; que està en contra i a favor de la unitat i decididament en contra del futur; sabem de manera sensata que els nostres cervells es convertiran en coixins blanquinosos, que el nostre antidogmatisme és tan exclusivista com el funcionari i que no som lliures i cridarem llibertat.
DADA roman dintre del marc de les debilitats europees, és una porqueria com totes les altres, però d'ara en endavant volem apallisar-nos en diversos colors per ornar el jardí zoològic de l'art de totes les banderes dels consolats.
Nosaltres som directors de circ i escarnim entre els vents de les fires, entre els convents les prostitucions, els teatres, les ralitats, els sentiments, els restaurants, ui, ohoh, bang, bang.
Nosaltres decalrem que el cotxe és un sentiment que ens ha mimat més del que calia en les lentituds de les seves abstraccions, com els transatlàntics, els sorolls i les idees. Amb tot, nosaltres exterioritzem la facilitat, cerquem l'essència central i ens sentim contents si podem ocultar-la; no volem comptar les finestres de l'élite meravellosa, perquè DADA no existeix per a ningú i volem que tothom ho estengui. És aquí, us ho asseguro, on és el balcó de Dada. Des d'on un pot sentir marxes militars i descendir tallant l'aire com un serafí en un bany popular, per orinar i comprendre la paràbola.
DADA no és follia ni saviesa, ni ironia, mira'm, gentil burgès.
L'art és un joc color d'avellana, els nens construïen els mots que tenen repic al final, després ploraven i cridaven l'estrofa, i li posaven els peücs de les nines, i l'estrofa es va tornar reina per morir una mica i la reina es va convertir en balena i els nens corrien i es van quedar sense sopar.
I després van venir els grans ambaixadors dels sentiments que van exclamar històricament, a cor:
Ciència, Ciència, Ciència
Visca França
No som naïf
Som successius
Som exclusius
No som simples
i sabem discutir bé sobre la intel·ligència.Però nosaltres, DADA, no compartim llur opinió, perquè l'art no és una cosa seriosa, us ho asseguro, i si mostrem el crim per dir doctament ventilador, és per afalagar-los, estimats oients, us estimo tant, us ho asseguro i us adoro.
Marcel Duchamp: Escritos. Duchamp du signe, Ed. Gustavo Gili, Col. Comunicación visual, Barcelona, 1978. Recull de textes L. Cirlot: Primeras vanguardias artísticas, Ed. Labor S.A., Barcelona 1993. M. De Micheli: Las vanguardias artísticas del siglo XX, Alianza Editorial, Col. Alianza Forma, Madrid, 1990. A. González, F. Serraller, S. Marchán Fiz: Escritos de arte de vanguardia, Ed. Istmo, Col. Fundamentos, Madrid, 1999. Obres generals sobre dadà i avantguardes A. Aracil, D. Rodríguez: El siglo XX, Ediciones Istmo, Col. Fundamentos, Madrid, 1988. C. Bernárdez: Historia del arte. Primeras vanguardias, Ed. Planeta, Col. Las claves del arte, Barcelona, 1994. L. Cirlot: Las claves del dadaismo, Ed. Planeta, Col. Las claves del arte, Barcelona, 1990. M. S. García Felguera: Las vanguardias históricas (y 2), Ed. Historia 16, Col. Historia del arte, Madrid, 1989. S. Marchán Fiz: Las vanguardias en las artes y la arquitectura II (1900-1930), Espasa Calpe S.A., Madrid, 2000. Revistes Dadà
391 Manifest DADA. Francis Picabia, 1920
Els cubistes volen cobrir DADA de neu: us semblarà increïble però és així, volen buidar de neu la seva pipa per tapar DADA.
N'estàs segur?
Del tot, els fets han estat revelats per boques grotesques.
Creuen que DADA pot impedir que practiquin el seu odiós comerç: Vendre l'art molt car.
L'art és més car que la llonganissa, més car que les dones, més car que qualsevol altra cosa.
L'art és visible com Déu! (Vegeu Sant-Sulpici).
L'art és un producte farmacèutic per a imbècils.
Les taules giren gràcies a l'esperit: els quadres i les altres obres d'art són com taules caixa-fortes, l'esperit és dins i cada cop esdevé més genial segons els preus de les galeries d'art.
Comèdia, comèdia, comèdia, comèdia, comèdia, estimats amics.
Als marxants no els agrada la pintura, ells coneixen el misteri de l'esperit...
Compreu reproduccions d'autògrafs.
I no sigueu esnobs, no sereu pas menys intel·ligents perquè el veí posseeixi alguna cosa semblant a la vostra.
Més cagarades de mosca a les parets.
Sempre n'hi haurà, és evident, però no pas tantes.
Dada cada cop serà més i més detestat i els seus passis li permetran de tallar les processons tot cantant "Vicens Poupoule", quin sacrilegi!!!
El cubisme representa la carestia d'idees.
Han cubicat els quadres dels primitius, les escultures negres, els violins, les guitarres, els diaris il·lustrats, la merda i els perfils de les notes joves, ara s'ha de cubicar el diner!!!
DADA no vol res, res, res, fa alguna cosa perquè el públic digui: "No comprenem res, res, res."
"Els Dadaistes no són res, res, res, i de segur que no arribaran a res, res, res."Que no sap res, res, res, res.
Cannibale Dada
Dada Almanach ... El dadaisme, per primera vegada, ja no s'enfronta d'una manera estètica a la vida, ja que fa xixines en les seves parts integrants tots els tòpics de l'ètica, de la cultura i de la interioritat, que no són més que abrics per a músculs febles.
La poesia «bruitística» descriu un tramvia tal com és, l'essència del tramvia amb els badalls del jubilat Schulze i els grinyols dels frens.
La poesia «simultaneista» mostra el sentit de la caça entremesclat de totes les coses, mentre el senyor Schulze llegeix, el tren balcànic travessa el pont en Nisch, un porc gemega en el celler del carnisser Nuttke.
La poesia «estàtica» estalvia paraules als individus, de les lletres de la paraula bosc emergeix el bosc amb les seves copes, libreas forestals i javelines, tal vegada apareix també una pensió, pot ser Belle-vue o Bella Vista. El dadaisme condueix a noves possibilitats i a formes expressives inèdites en totes les arts.
Dadaphone Manifest caníbal Dadà, març 1920
Fragment
DADÀ essent no res, no és res, res, res.
És com les vostres esperances: res
com els vostres paradisos: res
com els vostres ídols: res
com els vostres polítics: res
com els vostres herois: res
com els vostres artistes: res
com les vostres religions: res.
De Stijl Der Dada Manifest dadaista de Berlin. Hausmann, Huelsenbeek, Golyscheff. 1919
¿Què vol el dadaisme i què vol a Alemanya? El dadaisme exigeix:
1. La unió revolucionària internacional de tots els creadors i intel·lectuals del món sencer tenint com base el comunisme radical,
2. La introducció de la ociositat progressiva a través d'una mecanització completa de totes les activitats. Només a través de la ociositat doneu la persona singular té la possibilitat de cerciorar-se sobre la veritat de la vida i finalment acostumar-se a la vivència.
3. L'expropiació immediata de la propietat (socialització) i l'alimentació comunista de tots, així com la instal·lació de les ciutats jardí i lluminoses, que pertanyen a la generalitat i impulsen als homes cap a la llibertat.
El consell central està a favor de:
a) El menjar públic diari de tots els creadors i intel·lectuals en la plaça de Potsclam de Berlín.
b) El jurament dels clergues i professors dels articles dadà de fe.
c) La lluita més brutal contra totes les tendències dels cridats «treballadors intel·lectuals» (Hiller, Adler), contra el seu aburguesament amagat i contra el expressionisme i la formació postclàssica, tal com està representada per Der Sturm.
d) La instal·lació immediata d'una casa estatal de l'art i la supressió dels conceptes de propietat en el nou art (expressionisme); el concepte de propietat serà exclòs totalment del moviment supraindividual del dadaisme, que allibera a tots els homes.
e) Introducció de la poesia «simultaneísta» com oració comunista nacional.
f) Requisament de les esglésies per a la representació de les poesies «bruitístiques», simultaneístes i dadaistes.
g) Instauració d'un consell dadà en tota ciutat de més de 50.000 habitants, per a una nova configuració de la vida.
h) Realització immediata d'una gran propaganda dadaista amb 150 circs per a l'esclariment del proletari.
i) Control de totes les lleis i decrets pel consell central dadà de la revolució mundial.
j) Regulació immediata de totes les relacions sexuals en el sentit internacional dadà mitjançant la instal·lació d'una central dels sexes.
El Consell Central Dadaista Revolucionari. Grup d'Alemanya: Hausmann, Huelsenbeek, Golyscheff.
En avant dada Letzte Lockerung Littérature Merz Proletarier: Erzählung
Proverbe Z Links http://www.mital-u.ch/Dada/index.html Sobre situacionisme i dadà. Anglès. http://www.manray-photo.com/ Dues obres i una biografia de Man Ray. Anglès. http://www.lib.uiowa.edu/dada/about.html Fonamental. Moltíssimes revistes originals en format PDF, biografies, informació, etc. Anglès. http://www.dadart.com Informació, biografies i bibliografia sobre dadà. Francès http://cv.uoc.es/~982_04_005_01_web/fitxer/dada.html Una mica d'història, textes, cronologia, etc. Català. http://www.xtec.es/~malons22/personal/manifestos.htm Manifestos i escrits d'avantguarda. Català.