2.- Henri de Baillet-Latour, era el president del CIO i va veure debutar a les dones en les proves atlètiques en aquests Jocs. Coubertin sempre s’havia mostrat contari a aquest fet. La presència de les dones va arribar fins a les 290 participants.

3.- Les restriccions econòmiques de l’època vàren fer que l’organització busqués formules comercials molt imaginatives. Algun equip es va allotjar en un vaixell. Els drets de fotografia van ser venuts a una firma comercial, i tots els espectadors van haver de ser revisats a la recerca de càmeres ocultes.

4.- Els Jocs d’Amsterdam van donar moltes novetats: una flama va estar encesa durant la celebració dels Jocs, encara que els relleus de la torxa olímpica no es farien fins als Jocs Olímpics de Berlín 1936. El seguiment de les competicions i la informació de les proves va ser possible gràcies a un gran tauler on es reflectien els resultats, sobretot degut al increment de la afluència de públic i l’augment de l’aforament dels estadis.

5.- Durant la cerimònia d’inauguració, que va presidir el prícenp Hendrik, dos fets destacaren: d’una banda, durant la desfilada Grècia va sortir el primer a desfilar i el país hoste l’últim. D’altra banda, França es va negar a desfilar. El motiu fou que el dia anterior se li va negar el pas a l’estadi mitjançant el porter de l’estadi.

6.- El número d’esports dels Jocs va ser inferior al dels Jocs de París. Van desaparèixer el polo, el rugbi, el tennis i el tir. Els esports van ser solament catorze: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, llluita, halterofília, rem, futbol, vela, equitació, boxa, hoquei i pentatló modern.
Els esportistes van resultar perjudicats per la falta d’entrenament previ, degut a la premura de temps per finalitzar les obres de la pista. Solament un parell de dies abans de l’inici dels Jocs.

7.- Prop de 2.900 esportistes inscrits i 46 delegacions van donar més projecció als Jocs Olímpics, tant des del punt de vista esportiu com humà. Per primera vegada després de la guerra van participar Àustria i Alemanya. Algunes delegacions van participar amb un únic representant.

8.- Novament destacaren Paavo Nurmi i Johnny Weismuller. Nurmi, en les seves participacion olímpiques va conquerir un total de nou medalles d’or i tres d’argent. Weismuller guanyava la seva darrera medalla olímpica.
La presència de nous països va permetre unrepartiment de les medallles: els canadencs destacaren en les proves de velocitat i trencaren el domini dels atletes dels Estats Units. Uruguai guanyava a Argentina, en futbol i la Índia guanyava la primera medalla a l’hoquei i iniciava un regnat de sis Jocs consecutius.

9.- La delegació espanyola es va presentar als Jocs Olímpics d’Amsterdam amb una representació més reduïda. Per primera vegada, s’assolia una medalla d’or: va ser a la prova de salts per equips, en equitació.
Dos esportistes asiàtics també van guanyar la medalla d’or per primera vegada. Els japonesos Mikio Oda a triple salt i el nedador Yoshiyuki Tsuruta als 200 m braça.

10.- La incorporació de les dones a algunes esports va ser un fet remarcable. A l’atletisme competiren en curses de 100 m i 800 m, el salt d’alçada, el llançament de disc i els relleus 4x100 m: durant la prova de 800 m, moltes esportistes van arribar esgotades i degut això aquesta prova no tornaria al programa olímpic fins a 32 anys després.
A Amsterdam, va participar un dels dirigents esportius més importants de l’esport contemporani: el marquès d’Exeter, Lord David Burghley, als 400 m tanques, on va triomfar. Amb els anys esdevindria president de la IAAF i vice-president del CIO en dos oportunitats.