| 1.- Vuit anys després de l’èxit
                dels Jocs Olímpics d’Estocolm, Anvers organitzava uns
                Jocs marcats per la I Guerra Mundial. Els Jocs Olímpics de
                1916 a Berlín van tenir que ser suspesos.   2.- Anvers, al 1914, ja havia estat ciutat
                candidata. Va rebre l’encàrrec d’organitzar uns Jocs Olímpics
                en unes condicions d’escassetat. Bèlgica havia sofert
                durant el conflicte bèlic. Per sort l’esport havia
                sobreviscut als esdeveniments.  3.- Com a resultat de la confrontació, el CIO no va convidar
                a les nacions que havien iniciats la guerra i als seus aliats.
                Alemanya, Àustria, Bulgària, Hongria, ni tampoc Turquia. 4.- Els Jocs van tenir problemes financers
                  importants. El rei de Bèlgica Albert I va intervenir decididament i amb el
                recolzament de varis mecenes amb aportacions econòmiques,
                els Jocs Olímpics van ser inaugurats pel rei Albert el 20
                d’abril de 1920. 5.- La participació dels esportistes va ser dificultosa,
                però es van donar tot tipus de facilitats. En canvi, el
                preu de les localitats per al púbilc va ser alt. Això va
                influir en la poca assistència a les proves per part dels
                espectadors.  6.- Per primera vegada es van instaurar
                  dos actes simbòlics
                del moviment olímpic: la bandera i el jurament olímpic.
                Les cinc anelles ideades per Coubertin, representaven els colors
                de les banderes i els continents del món, i és el
                símbol que regeix al moviment olímpic. Victor Boin,
                va tenir l’honor de pronunciar el primer jurament davant
                més de 2.600 esportistes. La volada de milers de coloms en llibertat, va significar un acte
                d’afirmació en els Jocs calificats com “els
                Jocs de la Pau”.
 7.- El programa olímpic va admetre definitivament a la
                boxa, la halterofília i la lluita lliure. Algunes proves
                singulars com estirar de la corda i la natació amb obstacles
                van desaparèixer definitivament. Els esports van ser 19: atletisme, esgrima, gimnàstica,
                natació, ciclisme, lluita, tir, halterofilia, tennis, rem,
                futbol, vela, equitació, tir amb arc, boxa, hoquei, pentatló modern,
                polo i rugbi.
 8.- Grans esportistes van destacar en aquests
                  Jocs: el finès
                Hannes Kolehmainen i l’anomenat “finès volador” Paavo
                Nurmi. Destacaren el nedador Duke Kahanamoku que novament va ser
                el rei de la velocitat a la piscina. Ethel Bleibtrey, nedadora
                dels Estats Units, guanyadora de tres medalles i també el
                velocista Charles Paddock. L’esgrimista italià Nedo
                Nadi, guanyador de cinc de les sis medalles d’esgrima, van
                ser el gran triomfador d’aquests Jocs Olímpics. Com
                a curiositat cal mencionar la medalla del futur premi Nobel de
                la Pau Phillip Noel-Baker i la participació de John Kelly,
                pare de la actriu i princesa de Monaco Grace Kelly.  9.- Els Jocs d’Anvers significaren el debut de la delegació oficial
                d’Espanya. L’equip de futbol i el de polo obtindrien
                dues medalles d’argent. A més d’aquests esports
                la delegació espanyola contava amb nedadors, tennistes i
                tiradors.
 10.- Arribada la pau a Europa, l’Olimpisme va sortir d’Anvers
                  mirant al futur amb excel·lents perspectives. Pierre de
                  Coubertin en el seu discurs final va pronunciar”Aquesta
                  Olimpiada ens ha donat la comprensió general. La entesa
                  ara és més àmplia. Aquestes celebracions
                  són, per damunt de tot, celebracions de la unitat humana.
 
 |