Data de inici dels Jocs: 20 d’abril de 1920
Data de finalització dels Jocs: 12 de septembre de 1920
Esportistes participants: 2.622
Comités Nacionals Olímpics: 29
Esports: 19
Proves: 155
Elecció: Va ser triada al retirar-se les ciutats candidates: Amsterdam i Lyon.
Juament Olímpic: Victor Boin, esgrima i waterpolo.
President: Pierre de Coubertin
 
 


                


              
            
             

                    



1.- Vuit anys després de l’èxit dels Jocs Olímpics d’Estocolm, Anvers organitzava uns Jocs marcats per la I Guerra Mundial. Els Jocs Olímpics de 1916 a Berlín van tenir que ser suspesos.

2.- Anvers, al 1914, ja havia estat ciutat candidata. Va rebre l’encàrrec d’organitzar uns Jocs Olímpics en unes condicions d’escassetat. Bèlgica havia sofert durant el conflicte bèlic. Per sort l’esport havia sobreviscut als esdeveniments.

3.- Com a resultat de la confrontació, el CIO no va convidar a les nacions que havien iniciats la guerra i als seus aliats. Alemanya, Àustria, Bulgària, Hongria, ni tampoc Turquia.

4.- Els Jocs van tenir problemes financers importants. El rei de Bèlgica Albert I va intervenir decididament i amb el recolzament de varis mecenes amb aportacions econòmiques, els Jocs Olímpics van ser inaugurats pel rei Albert el 20 d’abril de 1920.

5.- La participació dels esportistes va ser dificultosa, però es van donar tot tipus de facilitats. En canvi, el preu de les localitats per al púbilc va ser alt. Això va influir en la poca assistència a les proves per part dels espectadors.

6.- Per primera vegada es van instaurar dos actes simbòlics del moviment olímpic: la bandera i el jurament olímpic. Les cinc anelles ideades per Coubertin, representaven els colors de les banderes i els continents del món, i és el símbol que regeix al moviment olímpic. Victor Boin, va tenir l’honor de pronunciar el primer jurament davant més de 2.600 esportistes.
La volada de milers de coloms en llibertat, va significar un acte d’afirmació en els Jocs calificats com “els Jocs de la Pau”.

7.- El programa olímpic va admetre definitivament a la boxa, la halterofília i la lluita lliure. Algunes proves singulars com estirar de la corda i la natació amb obstacles van desaparèixer definitivament.
Els esports van ser 19: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofilia, tennis, rem, futbol, vela, equitació, tir amb arc, boxa, hoquei, pentatló modern, polo i rugbi.

8.- Grans esportistes van destacar en aquests Jocs: el finès Hannes Kolehmainen i l’anomenat “finès volador” Paavo Nurmi. Destacaren el nedador Duke Kahanamoku que novament va ser el rei de la velocitat a la piscina. Ethel Bleibtrey, nedadora dels Estats Units, guanyadora de tres medalles i també el velocista Charles Paddock. L’esgrimista italià Nedo Nadi, guanyador de cinc de les sis medalles d’esgrima, van ser el gran triomfador d’aquests Jocs Olímpics. Com a curiositat cal mencionar la medalla del futur premi Nobel de la Pau Phillip Noel-Baker i la participació de John Kelly, pare de la actriu i princesa de Monaco Grace Kelly.

9.- Els Jocs d’Anvers significaren el debut de la delegació oficial d’Espanya. L’equip de futbol i el de polo obtindrien dues medalles d’argent. A més d’aquests esports la delegació espanyola contava amb nedadors, tennistes i tiradors.

10.- Arribada la pau a Europa, l’Olimpisme va sortir d’Anvers mirant al futur amb excel·lents perspectives. Pierre de Coubertin en el seu discurs final va pronunciar”Aquesta Olimpiada ens ha donat la comprensió general. La entesa ara és més àmplia. Aquestes celebracions són, per damunt de tot, celebracions de la unitat humana.



 
            
                 
                  Contactar