Data de inici dels Jocs: 19 de juliol de 1996
Data de finalització dels Jocs: 4 d’agost de 1996
Esportistes participants: 10.318
Comités Nacionals Olímpics: 197
Esports: 26
Proves: 271
Elecció: Va superar en la nominació a 5 candidates: Atenes, Belgrad, Manchester, Melbourne i Toronto.
Jurament Olímpic: Teresa Edwards, basquetbol
Jurament dels jutges: Hobie Billinsgsly, salts
Encesa de la Flama Olímpica: Muhammad Ali, boxa
President: Joan Antoni Samaranch
 
 


                


              
            
             

                    




1.- Atlanta,capital de l’Estat de Geòrgia, als Estats Units fou la ciutat elegida per organitzar els Jocs Olímpics del Centenari en 1996.
Atlanta, el 18 de setembre de 1990 en Tòquio va superar a cinc ciutats: Belgrad, Manchester, Melbourne, Toronto i Atenes. Es pensava que la designació seria per Atenes al commemorar-se els 100 anys de la Restauració dels Jocs Olímpics. Atlanta es va imposar per 51 vots a favor contra 35 d’Atenes.

2.- La totalitat dels Comités Olímpics Nacionals van assistir als Jocs de la XXVI Olimpíada. Un total de 197 delegacions de tot el món, es reuniren per celebrar el Centenari del restabliment dels Jocs Moderns. Prop de 10.400 participants es reuniren per lluitar pel reconeixement olímpic.

3.- Les cerimònies van tenir detalls brillants. El gran moment va estar quan l’exboxejador Muhammad Alí fou l’encarregat d’encendre la flama olímpica. Campió a Roma 1960, sota el nom de Cassius Clay, Ali patia la malaltia del Parkinson i la torxa tremolava a les seves mans.
Durant la final de basquetbol dels Jocs, el president Samaranch va entregar una rèplica de la medalla d’or que havia guanyat 26 anys abans. Va estar un moment molt emocionant.

4.- Pocs dies abans de la celebració dels Jocs moltes coses estaven pendents. Molts detalls no es van solucionar i es van produir errades importants en els transports i en els sistemes informàtics. Van ser uns Jocs molt comercialitzats.
Durant la celebració dels Jocs, una bomba va esclatar a l’anomenat Centennial Park, on cada dia milers de visitants acudien als diferents concerts. Una persona va morir per l’explosió i una més per una aturada cardíaca. Prop de 100 persones van tenir que ser assitides.
El CIO va anunciar les mesures a seguir: minuts de silenci, banderes en senyal de dol i les competicions continuaven.

5.- El medaller fou dominat pels Estats Units on van superar les 100 medalles. En unes proves de gran nivell esportiu i en unes excel·lents instal·lacions les 271 proves van complir les expectatives despertades. Molts països van tenir un gran èxit i la distribució de les medalles va estar més repartida que mai.
El programa olímpic va augmentar en un esport: softbol. Un total de 26 esports que ja no contemplaven cap esport de demostració. Els esports van estar: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, tennis, rem, futbol, vela, equitació, tir amb arc, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüisme, handbol, voleibol, judo, tennis de taula, bàdminton, beisbol i softbol.

6.- El Gran triomfador dels Jocs fou l’atleta d’Estats Units Michael Johnson guanyador de les medalles d’or de les proves atlètiques de 400 m i 200 m . En aquesta darrera prova va realitzar un registre molt inferior al rècord del món: 19”32 segons, millorant en quatre dècimes de segon el rècord. Aquest registre sembla inamovible durant molts anys. L’atleta cridava l’atenció per les seves sabatilles daurades i la seva forma de correr: cap aixecat, cos estirat, amb una zancada curta i amb molta freqüència.
L’atleta canadenc Donovan Bailey va realitzar dos extraordinàries carreres. Als 100 m i a la prova de relleus 4x100 m va guanyar dos medalles d’or, trencant el rècord mundial en la primera prova.
Carl Lewis va guanyar la seva quarta medalla d’or en la prova del salt de llargada en quatre edicions diferents. El seu salt de 8,50 metres va significar la darrera medalla d’or de la seva trajectòria olímpica.
Cal destacar el doble triomf d’Svetlana Masterkova i Marie Jose Pérec, així com a l’atleta de Síria Ghada Shouaa que guanyaria el heptatló femení.

7.- En la natació femenina destacaren la irlandesa Michelle Smith, Amy Van Dyken dels Estats Units i Penelope Heyns deSudàfrica.
En les proves de natació masculines destacaren els nedadors de Rússia Alexander Popov i Denis Pankratov i el nedador de Nova Zelanda Loader Danyon.

8.- El lluitador Alexander Karelin triomfava novament en la prova de lluita grecoromana, repetint els seus triomfs olímpics anteriores. D’aquesta manera es consolidaria com un dels grans lluitadors de tots els temps.
L’aixecador turc Naim Suleymanoglu va guanyar novament la seva tercera medalla d’or. Triomfava novament després dels èxits de Seül i Barcelona.
L’ equip de basquetbol dels Estats Units triomfava novament, però les distàncies cada vegada eren més petites.

9.- La participació de la delegació espanyola es va mantenir en la línia de quatre anys abans i va obtenir un total de 17 medalles. Cinc medalles d’or, sis d’argent i sis de bronze.
L’equip de waterpolo va superar la medalla d’argent de quatre anys abans i va guanyar la medalla d’or.
Miguel Indurain, guanyador de cinc tours de França i dos mesos abans de retirar-se, guanyava la cursa contrarellotge al seu company Abraham Olano. S’assolia una primera i segona posició, una fita única dintre de l’esport espanyol.
L’equip de gimnàstica rítmica guanyava una medalla molt merescuda i la vela continuava donant triomfs amb dos noves medalles d’or: Theresa Zabell i Begonya Via-Dufresne, en 470 i Fernando León i José Luis Ballester, en Tornado.

10.- Els Jocs de la XXVI Olimpíada celebrada en Atlanta no van complir totes les expectatives. Foren uns grans Jocs a nivell esportiu i amb un rècord d’assistència de públic, però van tenir mancançes organitzatives.
S’esperava molt més de la celebració del Centenari de la Restauració dels Jocs.



 
            
                 
                  Contactar