1.- Atlanta,capital de
l’Estat de Geòrgia,
als Estats Units fou la ciutat elegida per organitzar els Jocs Olímpics
del Centenari en 1996.
Atlanta, el 18 de setembre de 1990 en Tòquio va superar a cinc
ciutats: Belgrad, Manchester, Melbourne, Toronto i Atenes. Es pensava
que la designació seria per Atenes al commemorar-se els 100
anys de la Restauració dels Jocs Olímpics. Atlanta es
va imposar per 51 vots a favor contra 35 d’Atenes.
2.- La totalitat dels Comités Olímpics Nacionals van
assistir als Jocs de la XXVI Olimpíada. Un total de 197 delegacions
de tot el món, es reuniren per celebrar el Centenari del restabliment
dels Jocs Moderns. Prop de 10.400 participants es reuniren per lluitar
pel reconeixement olímpic.
3.- Les cerimònies van tenir detalls brillants. El gran moment
va estar quan l’exboxejador Muhammad Alí fou l’encarregat
d’encendre la flama olímpica. Campió a Roma 1960,
sota el nom de Cassius Clay, Ali patia la malaltia del Parkinson
i la torxa tremolava a les seves mans.
Durant la final de basquetbol dels Jocs, el president Samaranch va
entregar una rèplica de la medalla d’or que havia guanyat
26 anys abans. Va estar un moment molt emocionant.
4.- Pocs dies abans de la celebració dels Jocs moltes coses
estaven pendents. Molts detalls no es van solucionar i es van produir
errades importants en els transports i en els sistemes informàtics.
Van ser uns Jocs molt comercialitzats.
Durant la celebració dels Jocs, una bomba va esclatar a l’anomenat
Centennial Park, on cada dia milers de visitants acudien als diferents
concerts. Una persona va morir per l’explosió i una
més per una aturada cardíaca. Prop de 100 persones
van tenir que ser assitides.
El CIO va anunciar les mesures a seguir: minuts de silenci, banderes
en senyal de dol i les competicions continuaven.
5.- El medaller fou dominat pels Estats Units
on van superar les 100 medalles. En unes proves de gran nivell
esportiu i en unes excel·lents
instal·lacions les 271 proves van complir les expectatives
despertades. Molts països van tenir un gran èxit i la
distribució de les medalles va estar més repartida
que mai.
El programa olímpic va augmentar en un esport: softbol. Un
total de 26 esports que ja no contemplaven cap esport de demostració.
Els esports van estar: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació,
ciclisme, lluita, tir, halterofília, tennis, rem, futbol,
vela, equitació, tir amb arc, boxa, hoquei, pentatló modern,
basquetbol, piragüisme, handbol, voleibol, judo, tennis de taula,
bàdminton, beisbol i softbol.
6.- El Gran triomfador dels Jocs fou l’atleta d’Estats
Units Michael Johnson guanyador de les medalles d’or de les
proves atlètiques de 400 m i 200 m . En aquesta darrera prova
va realitzar un registre molt inferior al rècord del món:
19”32 segons, millorant en quatre dècimes de segon el
rècord. Aquest registre sembla inamovible durant molts anys.
L’atleta cridava l’atenció per les seves sabatilles
daurades i la seva forma de correr: cap aixecat, cos estirat, amb
una zancada curta i amb molta freqüència.
L’atleta canadenc Donovan Bailey va realitzar dos extraordinàries
carreres. Als 100 m i a la prova de relleus 4x100 m va guanyar dos
medalles d’or, trencant el rècord mundial en la primera
prova.
Carl Lewis va guanyar la seva quarta medalla d’or en la prova
del salt de llargada en quatre edicions diferents. El seu salt de
8,50 metres va significar la darrera medalla d’or de la seva
trajectòria olímpica.
Cal destacar el doble triomf d’Svetlana Masterkova i Marie
Jose Pérec, així com a l’atleta de Síria
Ghada Shouaa que guanyaria el heptatló femení.
7.- En la natació femenina destacaren la irlandesa Michelle
Smith, Amy Van Dyken dels Estats Units i Penelope Heyns deSudàfrica.
En les proves de natació masculines destacaren els nedadors
de Rússia Alexander Popov i Denis Pankratov i el nedador de
Nova Zelanda Loader Danyon.
8.- El lluitador Alexander Karelin triomfava
novament en la prova de lluita grecoromana, repetint els seus triomfs
olímpics
anteriores. D’aquesta manera es consolidaria com un dels grans
lluitadors de tots els temps.
L’aixecador turc Naim Suleymanoglu va guanyar novament la seva
tercera medalla d’or. Triomfava novament després dels èxits
de Seül i Barcelona.
L’ equip de basquetbol dels Estats Units triomfava novament,
però les distàncies cada vegada eren més petites.
9.- La participació de la delegació espanyola es va
mantenir en la línia de quatre anys abans i va obtenir un
total de 17 medalles. Cinc medalles d’or, sis d’argent
i sis de bronze.
L’equip de waterpolo va superar la medalla d’argent de
quatre anys abans i va guanyar la medalla d’or.
Miguel Indurain, guanyador de cinc tours de França i dos mesos
abans de retirar-se, guanyava la cursa contrarellotge al seu company
Abraham Olano. S’assolia una primera i segona posició,
una fita única dintre de l’esport espanyol.
L’equip de gimnàstica rítmica guanyava una medalla
molt merescuda i la vela continuava donant triomfs amb dos noves
medalles d’or: Theresa Zabell i Begonya Via-Dufresne, en 470
i Fernando León i José Luis Ballester, en Tornado.
10.- Els Jocs de la XXVI Olimpíada celebrada en Atlanta no
van complir totes les expectatives. Foren uns grans Jocs a nivell
esportiu i amb un rècord d’assistència de públic,
però van tenir mancançes organitzatives.
S’esperava molt més de la celebració del Centenari
de la Restauració dels Jocs.