Data de inici dels Jocs: 25 de juliol de 1992
Data de finalització dels Jocs: 9 d’agost de 1992
Esportistes participants: 9.364
Comités Nacionals Olímpics: 169
Esports: 25
Proves: 257
Elecció: Va superar en la nominació a 5 candidates: Amsterdam, Belgrad, Birmingham, Brisbane i París.
Jurament Olímpic: Luis Doreste, vela
Jurament dels jutges: Eugeni Asencio, waterpolo
Encesa de la Flama Olímpica: Antonio Rebollo, arquer paralímpic. Últim relleu: Juan Antonio San Epifanio “Epi”
President: Joan Antoni Samaranch
 
 


                


              
            
             

                    




1.- Després de quatre intents sense resultar positiu, Barcelona va ser finalment la ciutat escollida per organitzar els Jocs de XXV Olimpíada. Un 17 d’octubre de 1986, Samaranch pronunciava les paraules màgiques que otorgaven a la ciutat de Barcelona els Jocs del 1992.
A la ciutat de Lausanne, Barcelona es va imposar a Amsterdam, Birmingham, Brisbane, Belgrad i París.

2.- La vocació olímpica de Barcelona havia tingut la recompensa i calia organitzar els millors Jocs de la història.
La planificació i el treball ben realitzat faria que tot estigués a punt el dia 25 de juliol de 1992, dia de la cerimònia d’inauguració. L’entusiame es deixava sentir i la ciutat estava preparada per acollir a milers d’esportistes i de visitants.

3.- Les instal·lacions dels Jocs van quedar dividides en quatre àrees: àrea de Montjuïc, àrea de la Diagonal, àrea de la Vall d’Hebron i àrea del Parc del Mar. Disset ciutats foren subseus olímpique entre elles les ciutats de València i Saragossa.
Es van refer algunes instal·lacions com l’estadi i les piscines, i es va construir un meravellós pavelló poliesportiu: el Palau Sant Jordi. També es va construir la vila olímpica dintre de la ciutat de Barcelona.

4.- La totalitat dels Comités Olímpics Nacionals estaven presents en la desfilada de la ceremònia d’inauguració. Un total de 169 delegacions incloses les de Sudàfrica i Alemanya, just després de la caiguda del mur de Berlín, i també la presència de l’Equip Unificat que comprenia a dotze repúbliques de l’antiga Unió Soviètica.
Mandataris de tot el món estaven presents en aquesta cerimònia d’inauguració, on va desfilar com a banderer de la delegació d’Espanya el príncep Felip.

5.- Barcelona va diversificar els esports per les diferents àrees i per les ciutats subseus d’acord a la tradició de cada una d’elles. Als 25 esports que formaven el programa olímpic es van afegir tres esports de demostració.
Els esports que van debutar al programa olímpic van estar el badminton, el beisbol i les proves femenines del judo.
Es van realitzar un total de 257 proves i la participació es va elevar fins als més de 9.300 esportistes.
Els esports van ser: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, tennis, rem, futbol, vela, equitació, tir amb arc, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüisme, handbol, voleibol, judo, tennis de taula, bàdminton i beisbol. I els tres esports de demostració: hoquei sobre patins pilota i taekwondo.

6.- La primera gran satisfacció dels Jocs va arribar amb una excel·lent apertura coronada per la encesa de la flama olímpica. Aquesta flama havia arribat al port d’Empúries i va realitzar un recorregut per totes les Comunitats i ciutats importants de la geografia espanyola. A l’arribar a l’estadi, l’últim rellevista “Epi” va prendre el foc en una sageta que l’atleta paralímpic Antonio Rebollo va llançar amb el seu arc al pebeter on es va encendre la flama.
Un missatge de cordialitat va estar present durant tots els Jocs: ”Amics per sempre”. Una canço estrenada durant la cerimònia i que es va escoltar en totes les competicions.

7.- En el desenvolupament de les competicions el medaller va estar molt disputat entre l’Equip Unificat i els Estats Units.
Un gimnasta Vitali Scherbo, de l’Equip Unificat, va guanyar sis medalles d’or. Aquest gimnasta va brillar a la “muntanya màgica de Montjuïc”.
A les proves de natació destacaren dos nedadors de l’Est: la nedadora hongaresa Krisztina Egerszegi i el nedador de l’Equip Unificat Evgueni Sadovi. Tots dos van guanyar tres medalles d’or.
L’atleta de Sudàfrica Elana Mayer va guanyar la medalla d’argent que simbolitzava un símbol d’esperança després del retrobament del seu país amb els Jocs Olímpics.

8.- El torneig de basquetbol va ser obert als equips professionals. Això va despertar el màxim interès i l’equip dels Estats Units format pels més grans jugadors de basquetbol es va endur la medalla d’or superant als seus rivals per una mitjana de 40 punts. Aquest equip va ser batejat com “l’equip de somni”.
Els esportistes cubans van destacar en la boxa. Van guanyar set medalles d’or i dos de bronze. Va destacar el gran boxejador Félix Savón.
En les proves d’halterofília va destacar l’Equip Unificat amb 5 de les 10 medalles d’or possibles.
En la prova de lluita Alexander Karelin repetia novament la seva medalla d’or de Seül i assolia la seva segona de les tres medalles d’or que té el seu palmarès.

9.- La delegació espanyola va tenir un triomf sense precedents. Va obtenir quasi tantes medalles com en totes les edicions precedents dels Jocs Olímpics. Un total de 22 medalles: 13 d’or, set de’argent i 2 de bronze.
L’èxit esportiu va anar acompanyat d’un gran èxit de públic. Tothom es pessigava per veure que no s’estava somiant.
Es van guanyar medalles d’or en atletisme , judo, futbol, tir amb arc, vela, hoquei, ciclisme i natació.
L’èxit dels resultats obtinguts va situar a la delegació espanyola en el sisè lloc del medaller.

10.- Barcelona va preparar uns Jocs que van quedar en la memòria de tots els presents. Va aprofitar la celebració dels Jocs de la XXV Olimpíada per presentar-se al món com una ciutat acollidora, oberta als visitants i amb una vitalitat i entusiasme que contagiava a tot el Moviment Olímpic.
Samaranch es va acomiadar de la seva ciutat amb un discurs on parlava del protagonisme de la ciutat i de l’esforç de tots el que van fer possible una celebració única plena d’amistat i pau. Finalment va pronunciar les paraules que indicaven que aquest Jocs havien estat els millors de la història olímpica.



 
            
                 
                  Contactar