1.- Els Jocs de la XI
Olimpíada tornaven
a celebrar-se en Europa. Berlín s’havia imposat a Barcelona
en la nominació. Amb aquests Jocs s’iniciava un període
d’instrumentalització política dels Jocs Olímpics. 2.- Adolf Hitler, canceller alemany, preconitzava
el nacionalsocialisme en un règim nazi, on utilitzava el colosalisme i la grandesa
per fer entendre al món una nova manera de demostrar les
seves teories de la superioritat de la raça ària.
La simbologia nazi estava present i es va voler utilitzar els
Jocs amb aquesta finalitat.
La situació política durant els Jocs no era molt
afavoridora. A Itàlia, a Grècia, a França
i també a Espanya hi havia problemes polítics.
3.- La cerimònia d’inauguració presidida
pel Führer Adolf Hitler, va estar presidida per una gran
disciplina i solemnitat. Milers de coloms es van deixar en llibertat.
Eren prop de 10.000 que volaven per l’estadi.
Milers de persones omplien les grades i saludaven i vitorejaven
braç en alt a Hitler mentre el dirigible Hinderburg sobrevolava
l’estadi i s’escoltava la música de Wagner
interpretada per Richard Strauss. Aquesta música servia
de fons durant la desfilada dels atletes, en la qual la delegació espanyola
no va participar. 3.- Cal destacar la precisió alemanya en l’organització i
el desenvolupament dels Jocs, així com la presència
i protagonisme relacionat amb la propaganda nacionalsocialista.
Es va realitzar la primera pel·lícula oficial
dels Jocs. Titulada Olimpia, la seva directora Leni Riefenstahl,
va
donar la seva visió dels Jocs Olímpics de Berlín,
en un document on també es mostrava, de manera clara,
com entenia el nazisme aquesta manifestació esportiva.
4.- Encara que els medis tècnics eran precaris es va
realitzar la primera retransmisió televisiva dels Jocs
Olímpics per a la ciutat de Berlín. Es van instalar
25 pantalles per la ciutat i es van habilitar espais preparats
amb aquesta finalitat. Gran quantitat d’espectadors van
contemplar les retransmisions. 5.- A partir d’una idea de Carl Diem, secretari del Comité Organitzador,
durant aquests Jocs de la XI Olimpiada la flama olímpica
va ser transportada en relleus des de la ciutat grega d’Olimpia.
En un recorregut per sis països i més de 3.000 Km.
A l’arribar a l’estadi, va ser encés un pebeter
on prenia la flama durant tota la celebració dels Jocs. 6.- Un nou rècord de participació es va establir:
quasi 4.000 esportistes i 49 delegacions. Es va incrementar el
número d’esports amb l’incorporació del
basquetbol, l’handbol a 11 i el piragüisme. Un total
de 19 esports conformaven el programa esportiu dels Jocs: atletisme,
esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita,
tir, halterofília, rem, futbol, vela, equitació,
boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüism,
handbol i polo. 7.- En els Jocs de Berlín va destacar un atleta de color,
guanyador de quatre medalles d’or.: Jesse Owens. Aquestes
quatre medalles van ser en les proves de 100 m, 200 m, relleus
4x100 m i el salt de llargada. En aquesta darrera prova, es va
donar el fet significatiu d’Adolf Hitler de no saludar
al guanyador. Durant tota la competició Jesse Owens van
competir amb l’atleta alemany Lutz Long al que va superar
en l’últim salt. 8.- Van destacar altres esportistes. com
Marjorie Gestring, la medallista d’or més jove de la història
olímpica. Jack Beresford guanyador de la seva cinquena
medalla en les proves de rem i el jugador de waterpolo Olivier
Halassy. També va destacar el guanyador de dues medalles
d’or el lluitador estonià Kristjan Palusalu. La
nedadora holandesa Hendrika W. Mastenbroek, guanyadora de tres
medalles d’or i el neozelandès Jack Loveloch guanyador
de la prova de 1.500 m llisos, van ser altres triomfadors dels
Jocs. 9.- Alemania va tenir un paper destacat
als Jocs. Els seus esportistes van obtenir el major nombre
de medalles, destacant sobretot en
gimnàstica, rem i equitació. Fins i tot van incloure
en el seu equip a esportistes jueus com la tiradora d’esgrima
Helene Meyer, guanyadora d’una medalla d’argent. 10.- Els Jocs de la Olimpíada de Berlín serien
els últims que presenciava el seu restaurador Pierre de
Coubertin, qui moriria un any després.
Durant els Jocs es van batre numerosíssims rècors
i es van vendre més de quatre milions d’entrades
durant el quinze dies de competicions i més d’un
milió d’espectadors van presenciar la cursa del
marató.
Noves ciències com la dietètica, la medicina i
la psicologia començaven a tenir la seva importància
en el món de l’esport i en noves disciplines.
Després d’aquests Jocs, la II Guerra Mundial, va
produir un buit de dotze anys sense celebració olímpica
alguna. |