Data de inici dels Jocs: 5 de maig de 1912
Data de finalització dels Jocs: 22 de juliol de 1912
Esportistes participants: 2.407
Comités Nacionals Olímpics: 28
Esports: 13
Proves: 105
Elecció: Va ser la única ciutat presentada.
President: Pierre de Coubertin
 
 


                


              
            
             

                    



1.- Els suecs i els països escandinaus un segle i mig abans havien estat els precursors d’un moviment gimnàstic molt difós anomenat gimnàtica sueca. La confiança del CIO va fer que Estocolm fós la ciutat organitzadora dels V Jocs de la Olimpíada.

2.- Estocolm va construir un estadi expressament per als Jocs Olímpics: l’estadi de Djurgarden, al costat dels terrenys del zoològic reial. Aquest estadi encara avui es conserva. Tenia una capacitat per a 30.000 espectadors.

3.- Els Jocs de la V Olimpiada es van celebrar a Estocolm i van ser inaugurats el 5 de maig de 1912 pel rei Gustav V. Tot els somnis de Pierre de Coubertin envers els Jocs Olímpics es van fer realitat en aquesta edició.

4.- Els Jocs d’Estocolm foren un èxit en tots els sentits. El número d’esportistes participants fou superior a d’altres edicions amb 2.407 esportistes i 28 delegacions, inclosa per primera vegada la del Japó. La participació femenina va ser de 55 dones inscrites que van participar per primera vegada en les competicions de natació.

5.- En la capital sueca s’introduiren importants innovacions tècniques i un alt rigor en el cumpliment de les normes del CIO. Fou la primera vegada que s’utilitzava el cronometratge electrònic i la fotografia a la línia d’arribada –la photo finnish-. Els equipaments i les qualitats de les instal·lacions i els esportistes van afavorir els registres obtinguts.

6.- El número d’esports va quedar concentrat en l’atletisme, esgrima, ciclisme, gimnàstica, natació, lluita, tir, tennis, rem, futbol, vela, equitació i el pentatló modern. Els organitzadors van excloure del programa olímpic a la boxa degut a que les lleis sueques prohibien aquest esport.

7.- Pierre de Coubertin considerava a l’esport com una comunió amb la cultura. D’aquesta forma va crear tres concursos. Un de música, un altre de pintura i un de poesia. El tema era l’esport. En un d’ells i sota un pseudònim va guanyar amb la composició poètica “Oda a l’esport”. Aquesta celebració es la precursora del actual “Festival olímpic de les arts”.

8.- Entre els esportistes més destacats va sobresortir el pell roja Jim Thorpe, amb el seu nom de Wa-Tho-Huck (Sender Brillant), que es va imposar a les proves de decatló i pentatló. Eren dos proves noves. A l’any següent va ser desposeït dels seus triomfs al comprovar l’Amateur Athletic Union que Thorpe havia estat professional de bèisbol. D’aquesta manera va ser obligat a retornar les medalles. Durant la presidència de Joan Antoni Samaranch, al 1983 i més de trenta anys després de la seva mort, va ser rehabilitat i retornades les medalles als seus hereus.

9.- Altres esportistes destacats van ser el finlandès Johannes Kolehmainen guanyador de quatre medalles: 5.000 i 10.000 m, la cursa de camp a través i els 3.000 m per equips. Un nedador hawaià Duke Kahanamoku que va crear un nou estil el crol i va guanyar la medalla d’or. En la prova de lluita, dos lluitadors: Martin Klein i Alfred Asikainen va combatre durant onze hores. El guanyador Klein va renunciar a combatre en la final.

10.- Els Jocs Olímpics d’Estocolm significaren la consolidació de l’Olimpisme Modern i un punt de partida per a futures edicions olímpiques. La cita sueca fou un esdeveniment ple de companyerime i esperit entre els esportistes del món. A més van resultar uns Jocs Olímpics amb beneficis econòmics per a la ciutat.



 
            
                 
                  Contactar