1.- Els suecs i els països escandinaus
un segle i mig abans havien estat els precursors d’un moviment
gimnàstic molt difós anomenat gimnàtica sueca.
La confiança del CIO va fer que Estocolm fós la ciutat
organitzadora dels V Jocs de la Olimpíada. 2.- Estocolm va construir un estadi expressament
per als Jocs Olímpics: l’estadi de Djurgarden, al costat dels terrenys
del zoològic reial. Aquest estadi encara avui es conserva.
Tenia una capacitat per a 30.000 espectadors. 3.- Els Jocs de la V Olimpiada es van celebrar
a Estocolm i van ser inaugurats el 5 de maig de 1912 pel rei
Gustav V. Tot els somnis
de Pierre de Coubertin envers els Jocs Olímpics es van fer
realitat en aquesta edició. 4.- Els Jocs d’Estocolm foren un èxit en tots els
sentits. El número d’esportistes participants fou
superior a d’altres edicions amb 2.407 esportistes i 28 delegacions,
inclosa per primera vegada la del Japó. La participació femenina
va ser de 55 dones inscrites que van participar per primera vegada
en les competicions de natació. 5.- En la capital sueca s’introduiren importants innovacions
tècniques i un alt rigor en el cumpliment de les normes
del CIO. Fou la primera vegada que s’utilitzava el cronometratge
electrònic i la fotografia a la línia d’arribada –la
photo finnish-. Els equipaments i les qualitats de les instal·lacions
i els esportistes van afavorir els registres obtinguts. 6.- El número d’esports va quedar concentrat en l’atletisme,
esgrima, ciclisme, gimnàstica, natació, lluita, tir,
tennis, rem, futbol, vela, equitació i el pentatló modern.
Els organitzadors van excloure del programa olímpic a la
boxa degut a que les lleis sueques prohibien aquest esport. 7.- Pierre de Coubertin considerava a l’esport com una comunió amb
la cultura. D’aquesta forma va crear tres concursos. Un de
música, un altre de pintura i un de poesia. El tema era
l’esport. En un d’ells i sota un pseudònim va
guanyar amb la composició poètica “Oda a l’esport”.
Aquesta celebració es la precursora del actual “Festival
olímpic de les arts”. 8.- Entre els esportistes més destacats va sobresortir
el pell roja Jim Thorpe, amb el seu nom de Wa-Tho-Huck (Sender
Brillant), que es va imposar a les proves de decatló i pentatló.
Eren dos proves noves. A l’any següent va ser desposeït
dels seus triomfs al comprovar l’Amateur Athletic Union que
Thorpe havia estat professional de bèisbol. D’aquesta
manera va ser obligat a retornar les medalles. Durant la presidència
de Joan Antoni Samaranch, al 1983 i més de trenta anys després
de la seva mort, va ser rehabilitat i retornades les medalles als
seus hereus. 9.- Altres esportistes destacats van ser
el finlandès Johannes
Kolehmainen guanyador de quatre medalles: 5.000 i 10.000 m, la
cursa de camp a través i els 3.000 m per equips. Un nedador
hawaià Duke Kahanamoku que va crear un nou estil el crol
i va guanyar la medalla d’or. En la prova de lluita, dos
lluitadors: Martin Klein i Alfred Asikainen va combatre durant
onze hores. El guanyador Klein va renunciar a combatre en la final. 10.- Els Jocs Olímpics d’Estocolm significaren la
consolidació de l’Olimpisme Modern i un punt de partida
per a futures edicions olímpiques. La cita sueca fou un
esdeveniment ple de companyerime i esperit entre els esportistes
del món. A més van resultar uns Jocs Olímpics
amb beneficis econòmics per a la ciutat.
|