1.- Els Jocs d’Hèlsinqui del 1952,
són molt recordats pel millor esperit esportiu. Els Jocs simbolizaren
la superació de la confrontació mundial. Alemanya i
Japó, tornaven a participar als Jocs. A pesar de la guerra
freda els organitzadors assoliren un gran esperit de confraternització.
2.- L’inauguració dels Jocs de la XV Olimpiada va
estar presidida pel president finès Juho Paasikivi, qui
va declarar oberts els Jocs el 19 de juliol de 1952. Durant aquesta
cerimònia, Bárbara Rotraut-Pleyer, una estudiant,
va intentar interrompre la cerimònia per llegir una declaració pacifista.
3.- L’últim relleu de la flama olímpica acostuma
a ser reservat per a un esportista de gran nivell del país
amfitrió. A Finlàndia, amb gran fama pels corredors
de fons van decidir que fossin dos: Hannes Kolehmainen i Paavo
Nurmi. El nom d’aquest esportista es va mantenir en secret
i quan l’atleta va entrar a l’estadi portant la flama,
va provocar el deliri en el públic. Ells dos van ser els
encarregats de la encesa del pebeter.
4.- Hèlsinqui va preparar uns Jocs en el que es distinguia
la meticulositat de l’organització i l’harmonia
entre tots els que participaven: esportistes, públic i organitzadors.
A Hèlsinqui, per primera vegada es van utilitzar quatre
llengues oficials: el francès, l’anglès, el
suec i el finès. L’organització va tractar
aquest aspecte de la comunicació amb molta sensibilitat.
5.- Es va mantenir el procés continuat de creixement dins
dels Jocs. Els número de participants, pràcticament,
arribaren a 5.000 representant a 69 delegacions olímpiques.
Un total de 518 dones van participar.
6.- Els membres del CIO s’esforçaren en mantenir
les disciplines esportives en un número limitat. Es va competir,
novament en 17 esports i un total de 149 disciplines. Els esports
van ser: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació,
ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem, futbol, vela,
equitació, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol,
piragüisme.
7- L’U.R.S.S. va participar per primera vegada als Jocs
i van tenir uns grans resultats. Van assolir un total de 71 medalles,
de les quals 22 van ser d’or. El seu primer medallista va
ser Alexander Anoufriev, que va quedar tercer a la prova de 10.000
m .
A pesar de no residir a la villa olímpica amb la resta d’esportistes,
la confraternització amb els altres equips va ser possible
i va ser un fet destacat.
8.- Novament, Emil Zatopek va destacar pels
seus triomfs, va guanyar tres medalles d’or i va conèixer a la seva futura
esposa Dana, guanyadora de la medalla d’or en javelina. També Harrison
Dillard, guanyava dos noves medalles i Bob Mathias s’imposava
en la prova atlètica més dura: el decatló.
Altres destacats van ser l’australiana Marjorie Jackson,
guanyadora de dos medalles i l’única medalla d’or
de Luxemburg als 1.500 m: Joseph Barthel.
Un nedador francès, Jean Boiteaux, es rocardat per l’abraçada
del seu pare que es va llençar a l’aigua per donar-li
abraçada pel seu triomf als 400 m lliures. També va
destacar la nedadora hongaresa Eva Székely, que va innovar
a la prova dels 200 m braça, sent la precursora de l’estil
papallona.
A les proves de floret de la esgrima triomfà Christian d’Oriola
amb dos medalles.
9.- La delegació espanyola va guanyar una medalla a la
prova de pistola lliure. Ángel León va guanyar la
medalla d’argent. La representació estava formada
per 29 esportistes i figurava un gimnasta que, lamentablement,
no tornaria a participar en uns Jocs Olímpics: el seu nom
era Joaquim Blume.
10.- La identificació del poble finès amb l’ideal
olímpic va significar un gran entusiasme que no s’havia
produit en anteriors edicions dels Jocs Olímpics. El lema “sigueu
amables” fou una realitat durant la celebració dels
Jocs d’Hèlsinqui i els finesos van demostrar un gran
coneixement en quasi tots els esports. L’èxit d’aquests
Jocs no es va fonamentar en la grandiositat i el luxe de les instal·lacions
sino en l’ambient creat al voltant dels Jocs i els participants.