1.- La ciutat de Londres
va acollir els Jocs de la IV Olimpíada que havien estat otorgats previament a
Roma. L’erupció del Vesubi i els importants problemes
econòmics va fer desistir a la capital italiana. 2.- La ciutat va tenir que organitzar els
Jocs Olímpics
amb molta rapidesa i amb un èxit important. Gran Bretanya
era el bressol de l’esport modern. En aquest país
es van redactar els reglaments de moltes disciplines esportives
i disposava d’esportistes de nivell i d’unes grans
instal·lacions. 3.- La arribada dels Jocs Olímpics a Londres va resultar
molt beneficiosa per al Moviment Olímpic. Coubertin començava
a veure el fruit del seu treball. A la vegada s’anaven creant
algunes Federacions Internacionals i es fundaven els primers Comités
Olímpics Nacionals. 4.- Els Jocs Olímpics de Londres, inaugurats pel Rei Eduard
VII, van marcar el camí i el caràcter de l’Olimpisme.
Els Jocs començaren el 27 d’abril de 1908. Per primera
vegada es va instaurar la desfilada dels equips i dels participants. 5.- Un estadi es va edificar i acondicionar
per la disputa dels Jocs. L’estadi estava situat en el barri de Sheperd’s
Bush, i era l’estadi anomenat White City. Dins l’estadi
hi havia una pista de ciment per les proves de ciclisme i molt
aprop una piscina i una plataforma de salts. 6.- Nous esports es van anar incorporant
al programa olímpic
i algunes disciplines van competir per primera vegada i desapareixerien
just després de la celebració d’aquests Jocs
Olímpics. El programa estava format pel següents esports:
atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme,
lluita, tir, tennis, rem, futbol, vela, tir amb arc, boxa, hoquei,
joc paume, lacrosse, canoa a motor, polo, raquette, rugbi i patinatge. 7.- L’augment de la participació va
ser considerable. Prop de 2.000 participants que representaven
a 22 delegacions es
van reunir per celebrar les competicions. Per primera vegada participaren
de manera oficial les dones, 36 en total. 8.- L’entusiame dels aficionats i dels atletes va reforçar
el futur dels Jocs. Durant la celebració dels Jocs, Ethelbert
Talbot, bisbe de Pennsylvania va pronunciar les frase popularitzada
pels baró Pierre de Coubertin: “L’important
no es guanyar, sino participar”. 9.- La cursa de marató va estar fixada en 42,195 km, per
justificar el recorregut des del castell de Windsor fins a línia
d’arribada. Més tard, als Jocs Olímpics de
París 1924 es declararia com a distància oficial.
En aquesta cursa el corredor italià Dorando Pietri va arribar
a l’estadi en primera posició i es va desmaiar i va
ser ajudat pels jutges. Aquesta ajuda va ser motiu de reclamació i
d’una posterior desqüalificació. La reina Alexandra
va premiar a Pietri amb una copa d’or com a distinció especial. 10.- En aquests Jocs Olímpics, Ray Ewry assoleix dos medalles
més per a un total de vuit medalles d’or en proves
individuals en les seves participacions olímpiques. Un esportista
de 60 anys, Oscar Shawn en una prova de tir, guanyaria una medalla
d’or individual sent l’esportista de major edat en
assolir aquesta fita. Dos germans de diferent sexe serien els primers
en assolir una medalles: William i Charlotte Dod. Les competicons
d’aquests van estar marcades per la rivalitat esportiva dels
atletes de Gran Bretanya i els Estats Units.
|