1.- Londres, després del segon parèntesi
degut a la II Guerra Mundial, va ser designada per organitzar els
Jocs Olímpics que no va poder celebrar quatre anys abans.
Cap país europeu estava en condicions per organitzar uns
Jocs generosos. 2.- Novament, Londres era seleccionada per
segona vegada. La capital britànica estava en una situació precària,
en procés de reconstrucció i amb una distribució d’aliment
i roba entre la població. La capacitat d’organització era
un element important per otorgar els Jocs i ajudar a crèixer
a la ciutat, a pesar d’algunes veus que es van manifestar
en contra del projecte. 3.- La cerimònia d’inauguració fou retransmesa
per televisió i vista per mig milió d’espectadors
britànics. El rei George VI fou l’encarregat de declarar
oberts els Jocs de la XIV Olimpiada el 29 de juliol de 1948.
Donald Finlay, tinent de la RAF, que havia participar a la II Guerra
Mundial es va encarregar de realitzar el Jurament Olímpic. 4.- Durant els anys de la contienda bèlica va morir el
tercer president del CIO, Henri de Baillet-Latour. Fou substituit
per un exatleta, el suec J. Sigfrid Edström qui havia estat
organitzador dels Jocs de la Olimpiada d’Estocolm i vice-president
del CIO des de 1931. 5.- L’a bona organització no va tenir lels èxits
esportius esperats. Els resultats van estar marcats pels efectes
de la guerra i les limitacions de la posguerra. Encara així es
va establir un nou rècord de participació amb 59
delegacions i un total de 4.104 esportistes. No van asistir ni
Alemanya, ni el Japó, però si Itàlia. També el
nou estat d’Israel. 6.- La competició va tenir un estadi central: fou l’estadi
de Wembley. Les competicions es van desenvolupar en la Empire Pool,
i el rei George VI va cedir els terrenys dels jardins de Windsor
per celebrar les proves de ciclisme. Els esports de competició van
ser 17: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació,
ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem, futbol, vela,
equitació, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol
i piragüisme. 7.- La presència de les dones als Jocs Olímpics
va anar creixent. Van participar 355 dones i va destacar una per
sobre de totes: Fanny Blankers-Koen, qui va participar als Jocs
als seus trenta anys, després d’haver tingut dos fills.
Va obtenir quatre medalles d’or a les proves dels 100 m,
200 m, 80 m tanques i als relleus 4x100 m .
Una norma de l’època, no li va permetre participar
en les proves de salt de llargada i salt d’alçada.
També va destacar la pianista Micheline Ostermeyer, que
va guanyar la prova de llançament de pes i de disc. 8.- Entre els homes per sobre de tots va
destacar el corredor txec de fons Emil Zatopek “la locomotora humana” i
l’atleta de 17 anys Bob Mathias, qui als 17 anys guanyava
el seu primer decatló olímpic. El rei de la velocitat
va ser l’atleta de color Harrison Dillard.
Dos esportistes hongaresos van destacar per les seves medalles:
Laszlo Papp, assolia la primera de les tres medalles del seu palmarès
olímpic i Karoly Takacs qui va perdre la mà dreta
durant la guerra i va entrenar per llançar amb la mà esquerra
i guanyar la medalla d’or a les proves de tir amb pistola. 9.- La delegació d’Espanya estava formada per 100
esportistes. Es va assolir una medalla d’or i va tornar a
assolir-se a les proves hípiques amb un equip format per
Jaime García Cruz, José Navarro Morenés i
Marcelino Gavilán, en la prova de salts d’obstacles
per equips. Altres esportistes que van destacar són: Ángel
León a pistola lliure, sisè, i Constantino Miranda
qui gou el primer atleta espanyols en classificar-se per a dos
finals olímpiques: els 10.000 m i els 3.000 m obstacles.
10.- La tradició de l’esport i el rigor anglès
van fer possible, amb esforç i sacrifici, continuar amb
el cicle olímpic. El món estava en un període
molt significatiu i s’obrien les portes a un futur olímpic
ple d’esperança. Londres, amb molta voluntat, va
superar l’austeritat del moment amb un alt esperit esportiu
i va aprofitar les avantatges dels Jocs Olímpics per a
recuperar-se com a ciutat. |