1.- Per segona vegada,
els Jocs Olímpics
es disputaven als Estats Units. 3 anys després de la Gran
Depressió. Es va arribar a pensar en la supressió dels
Jocs degut al recent “crack borsari” del 1929. Estats
Units estava en un període de recuperació important.
2.- Al igual que Paris en 1924, els Jocs de
Los Angeles van esborrar l’imatge dels Jocs de la III Olimpíada de Saint Louis
1904. Els Jocs de Los Angels eren els Jocs del “star system” de
Hollywood”. En aquella època el cinema impactava i
la ràdio tenia cada vegada més audiència.
L’empresari William May Garland va convèncer als industrials
i polítics del país dels beneficis del projecte olímpic
i va ser el motor i alma dels Jocs de la X Olimpiada.
3.- Als Estats Units es van realitzar campanyes
publicitàries
de promoció dels Jocs entre la població. Més
d’un milió d’espectadors asistiren a les competicions
atlètiques, en un estadi amb capacitt per a més de
100.000 espectadors asseguts. Altres instal·lacions tenien
capacitats per a 17.000 espectadors, com és el cas de l’estadi
de Long Beach.
Durant les competicions molts actors i actrius assistien a les
competicions i es fotografien amb els seus esportistes preferits.
4.- La distància entre Europa i Amèrica, i el període
de crisi econòmica afectaria en el número d’esportistes
i delegacions participants. Un total de 37 delegacions participants
i solament 1.334 representants dels atletes.
Es van construir una villa olímpica, amb xalets prefabricats.
Era una villa exclusiva per als homes i era un allotjament molt
còmode per als esportistes. Les dones participants es van
allotjar a hotels.
5.- El número d’esports es va mantenir, respecte
a l’edició anterior: un total de 14 esports i 117
proves. Els esports van ser: atletisme, esgrima, gimnàstica,
natació, ciclisme, llluita, tir, halterofília, rem,
vela, equitació, boxa, hoquei i pentatló modern.
6.- Les instal·lacions i els equipaments constataven el
progrés de l’esport. S’introduiren noves tecnologies
i es filmaven les arribades de les competicions. D’aquesta
manera, es podia decidir el guanyador a la línia d’arribada.
Per primera vegada a Los Angeles es va utilitzar el pòdium
per a la cerimònia de proclamació dels guanyadors.
7.- Una atleta dels Estats Units va destacar
a les proves femenines: Mildred “Babe” Didridkson que va triomfar als 80 m
i al llançament de javelina. Va obtenir una medalla d’argent
a les proves de salt d’alçada. Aquesta atleta s’havia
clssificat per disputar cinc proves i va tenir que renunciar a
participar en dues.
A la prova de velocitat dels 100 m, dos atletes arribaren igualats
a la línia d’arribada: Eddie Tolan i Ralph Metcalfe.
L’atleta més prim va ser declarat guanyador, ja que
els reglaments no estaven molts clars en aquest aspecte. S’iniciava
el regnat dels velocistes de color en les proves de velocitat.
8.- Els atletes dels Estats Units van guanyar
11 de les proves atlètiques. Els nedadors japonesos van obtenir cinc medalles
d’or de vuit possibles. Un nedador Clarence Buster Crabbe,
triomfava als 400 m i es conertia en el segon “Tarzán” del
cinema.
Cal destacar al lluitador suec Ivar Johansson guanyador de medalles
en varies proves de lluita grecoromana. I a un altre suec Carl
Westergren qui guanyava la seva tercera medalla olímpics
en tres Jocs Olímpics diferents i en tres categories distintes.
En els esports d’equip Hongria, començava a dominar
el waterpolo i l’Índia, novament s’imposava
a l’hoquei. Un atleta argentí, Juan Carlos Zabala,
guanyava la cursa del marató.
9.- La reduïda participació espanyola, es va limitar
a un regatista i a cinc tiradors. Es va assolir una medalla de
bronze a les proves de vela. Santiago Amat, després de set
regates es va penjar la medalla a la classe monotip.
10.- La ciutat de Los Angeles va organitzar
uns Jocs magnífics,
sent un referent per a futures edicions dels Jocs Olímpics.
El Comité Organizatdor va obtenir uns beneficis d’un
millió de dollars. El clima benigne de California va ser
un gran aliat. Les instal·lacions totes eren de gran qualitat
i els resultats van ser excel·lents amb la consecució de
setze rècords mundials i més d’una trentena
de rècords olímpics.