Data de inici dels Jocs: 30 de juliol de 1932
Data de finalització dels Jocs: 14 d’agost de 1932
Esportistes participants: 1.334
Comités Nacionals Olímpics: 37
Esports: 14
Proves: 117
Elecció: Després de dos intents va ser triada sense cap ciutat candidata més.
Jurament Olímpic: George Calnan, esgrima
President: Henri de Baillet Latour
 
 


                


              
            
             

                    



1.- Per segona vegada, els Jocs Olímpics es disputaven als Estats Units. 3 anys després de la Gran Depressió. Es va arribar a pensar en la supressió dels Jocs degut al recent “crack borsari” del 1929. Estats Units estava en un període de recuperació important.

2.- Al igual que Paris en 1924, els Jocs de Los Angeles van esborrar l’imatge dels Jocs de la III Olimpíada de Saint Louis 1904. Els Jocs de Los Angels eren els Jocs del “star system” de Hollywood”. En aquella època el cinema impactava i la ràdio tenia cada vegada més audiència.
L’empresari William May Garland va convèncer als industrials i polítics del país dels beneficis del projecte olímpic i va ser el motor i alma dels Jocs de la X Olimpiada.

3.- Als Estats Units es van realitzar campanyes publicitàries de promoció dels Jocs entre la població. Més d’un milió d’espectadors asistiren a les competicions atlètiques, en un estadi amb capacitt per a més de 100.000 espectadors asseguts. Altres instal·lacions tenien capacitats per a 17.000 espectadors, com és el cas de l’estadi de Long Beach.
Durant les competicions molts actors i actrius assistien a les competicions i es fotografien amb els seus esportistes preferits.

4.- La distància entre Europa i Amèrica, i el període de crisi econòmica afectaria en el número d’esportistes i delegacions participants. Un total de 37 delegacions participants i solament 1.334 representants dels atletes.
Es van construir una villa olímpica, amb xalets prefabricats. Era una villa exclusiva per als homes i era un allotjament molt còmode per als esportistes. Les dones participants es van allotjar a hotels.

5.- El número d’esports es va mantenir, respecte a l’edició anterior: un total de 14 esports i 117 proves. Els esports van ser: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, llluita, tir, halterofília, rem, vela, equitació, boxa, hoquei i pentatló modern.

6.- Les instal·lacions i els equipaments constataven el progrés de l’esport. S’introduiren noves tecnologies i es filmaven les arribades de les competicions. D’aquesta manera, es podia decidir el guanyador a la línia d’arribada. Per primera vegada a Los Angeles es va utilitzar el pòdium per a la cerimònia de proclamació dels guanyadors.

7.- Una atleta dels Estats Units va destacar a les proves femenines: Mildred “Babe” Didridkson que va triomfar als 80 m i al llançament de javelina. Va obtenir una medalla d’argent a les proves de salt d’alçada. Aquesta atleta s’havia clssificat per disputar cinc proves i va tenir que renunciar a participar en dues.
A la prova de velocitat dels 100 m, dos atletes arribaren igualats a la línia d’arribada: Eddie Tolan i Ralph Metcalfe. L’atleta més prim va ser declarat guanyador, ja que els reglaments no estaven molts clars en aquest aspecte. S’iniciava el regnat dels velocistes de color en les proves de velocitat.

8.- Els atletes dels Estats Units van guanyar 11 de les proves atlètiques. Els nedadors japonesos van obtenir cinc medalles d’or de vuit possibles. Un nedador Clarence Buster Crabbe, triomfava als 400 m i es conertia en el segon “Tarzán” del cinema.
Cal destacar al lluitador suec Ivar Johansson guanyador de medalles en varies proves de lluita grecoromana. I a un altre suec Carl Westergren qui guanyava la seva tercera medalla olímpics en tres Jocs Olímpics diferents i en tres categories distintes.
En els esports d’equip Hongria, començava a dominar el waterpolo i l’Índia, novament s’imposava a l’hoquei. Un atleta argentí, Juan Carlos Zabala, guanyava la cursa del marató.

9.- La reduïda participació espanyola, es va limitar a un regatista i a cinc tiradors. Es va assolir una medalla de bronze a les proves de vela. Santiago Amat, després de set regates es va penjar la medalla a la classe monotip.

10.- La ciutat de Los Angeles va organitzar uns Jocs magnífics, sent un referent per a futures edicions dels Jocs Olímpics. El Comité Organizatdor va obtenir uns beneficis d’un millió de dollars. El clima benigne de California va ser un gran aliat. Les instal·lacions totes eren de gran qualitat i els resultats van ser excel·lents amb la consecució de setze rècords mundials i més d’una trentena de rècords olímpics.



 
            
                 
                  Contactar