1.- Novament Los Angeles
repetia com a ciutat seu organitzadora dels Jocs Olímpics, 52 anys després
d’haver organitzar uns altres Jocs. S’afegia a la llista
amb París i Londres que ja havien repetit.
Com es presumia i s’havia anticipat per alguns mitjans de comunicació la
U.R.S.S. i els països del bloc de l’Est tornarien el boicot
realitzat quatre anys abans.
2.- A pesar de l’absència dels països del bloc
socialista, excepte Romania i Iugoslàvia, la cita olímpica
va comptar amb el número més alt de delegacions en
uns Jocs. Per primera vegada participaven països com Qatar,
Gambia, Salomó i Maurici.
Es va produir el retorn olímpic de la Xina. Després
de 28 anys, el país amb més habitants del món,
tornava amb un gran equip i uns aceptables resultats reflexats en
un total de 32 medalles.
Més de 6.800 participants van lluitar per les medalles en
els 21 esports del programa i les 221 proves. La natació sincronitzada
i la gimnàstica rítmica, dos esports femenins, debutaven
als Jocs.
3.- El model organitzatiu dels Jocs estavaen
mans de la iniciativa privada. L’empresa privada, comandada per Peter Ueberroth es
va encarregar de l’organització a tots els nivells.
Aquest model organitzatiu obriria noves perspectives per al present
i futur de l’Olimpisme, amb la creació de plans i programes
de recolçament per finançar futures edicions.
Pràcticament la totalitat de les instal·lacions estaven
disponibles i solament es van construir la piscina olímpica
i el velòdrom, financiades per dos empresas que patrocinaven
l’esdeveniment. Es va utilitzar el Coliseum, l’estadi
que va acollir els anteriors Jocs a Los Angeles. La dispersió i
extensió de la ciutat californiana, amb 12 milions d’habitants,
va ser un obstacle per anar d’una seu a un altre. Algunes estaven
distanciades per més de 200 kilòmetres.
4.- La creació d’un grup de voluntaris, proper a 30.000,
va permetre comptar amb un suport humà fonamental en la realització de
diverses tasques com l’assistència a la premsa, acreditacions,
acompanyament a les diferents delegacions i també tasques
de suport en les competicions esportives.
La televisió, es va convertir en la principal font d’ingressos.
Es va arribar a una xifra rècord de 276 milions de dòlars.
5.- L’esperit cívic i l’entusisme fou una de
les notes dels Jocs del 1984. Les cerimònies d’inauguració i
de clausura van resultar una festa al més pur “estil
Hollywood”. Un home sobrevolava l’estadi, sortien indis
i vaquers i 1.000 veus acompanyaven a l’orquestra de 100 músics
i 84 pianistes. El públic també participava realitzant
amb cartró imatges amb les banderes de les delegacions.
També es van enlairar uns 2.500 coloms.
6.- La delegació d’Estats Units va ser la gran triomfadora
dels Jocs. Van obtenir 174 medalles, d’elles 83 d’or.
Un atleta d’aquesta delegació, Edwin Moses va ser l’encarregat
de realitzar el jurament olímpic. Els nervis li van fer dubtar.
Dies després obtindria, vuit anys després, la segona
medalla d’or en la seva prova dels 400 m tanques.
7.- El gran triomfador dels Jocs de la XXIII
Olimpíada va
ser l’atleta Carl Lewis qui va repetir la fita de Jesse Owens
del 1936. Lewis guanya quatre medalles d’or als 100 m, 200
m, salt de llargada i al relleu curt.les proro
Daley Thompson i Sebastian Coe, repetien les medalles de quatre anys
abans.
Per primera vegada una atleta africana guanyava una medall d’or.
L’actual membre del CIO, Nawal Al Moutawakil del Marroc, guanyava
la prova dels 400 m tanques.
Les proves de marató van destacar. La prova masculina pel
triomf del portuguès Carlos Lopes i la prova femenina per
ralitzar-se per primera vegada i per l’imatge emotiva de l’atleta
Gabriele Andersen que va entrar a l’estadi anant d’un
costat a un altre i avançant molt lentament, recordant la
imatge de Dorando Pietri al 1908.
8.- En la piscina van destacar varis esportistes: Michael Gross,
conegut amb el nom de “l’albatros” va guanyar dos
proves els 200 m i els 100 m papallona. També van triomfar
el canadenc Baumann a les proves d’estils i el nedador d’esquena
Rick Carey.
Una nedadora de 15 anys Tracy Caulkins, guanyà els 200 m i
els 400 m estils i va obtenir l’or a la prova de relleus 4x100
m estils.
En les proves de salt va destacar Greg Louganis amb les seves dos
primeres medalles olímpiques a les proves de plataforma i
salt de trampolí.
9.- La representació espanyola va tenir uns bons resultats
amb cinc medalles: 1 d’or, 2 d’argent i 2 de bronze.
La vela tornava a donar una medalla d’or en 470, Luis Doreste
i Roberto Molina van guanyar la seva classe olímpica. El basquetbol
va perdre la final davant els Estats Units, comandats per un jove
jugador anomenat Michael Jordan, i van obtenir la medalla d’argent.
Milers de espectadors van veure els partits de madrugada. També en
rem es va obtenir una nova medalla d’argent, en dos sense timoner,
Fernando Climent i Luis Lasúrtegui es van penjar la medalla.
Dos medalles de bronze tancaven el medaller espanyol: Enrique Míguez
i Narciso Suárez guanyaven la medalla en priragüisme,
en C-2 500 m i finalment l’atleta José Manuel Abascal
obtenia el tercer lloc i la medalla en els 1.500 m en atletisme,
en una prova trepidant dominada pels britànics Sebastian Coe
i Steve Crammm.
10- Els Jocs de la XXII Olimpíada en Los Angeles demostraren
una manera diferent d’organitzar els Jocs. L’organització va
obtenir beneficis econòmics i d’imatge de la ciutat.
Novament moltes ciutat havien revifat les ànsies d’organitzar
uns Jocs Olímpic i presentaven projectes per a futures edicions.
Amb Los Angeles començava una nova era en l’organització dels
Jocs: el comitè organitzador va obtenir uns guanys de 225
milions de dòlars. La tasca de Samaranch al front del CIO
començava a donar els seus primers resultats.