Data de inici dels Jocs: 22 de novembre de 1956
Data de finalització dels Jocs: 8 de desembre de 1956
Esportistes participants: 3.155 + 159
Comités Nacionals Olímpics: 72 - 29
Esports: 16 + 1
Proves: 141 + 6
Elecció: La ciutat australiana va superar a vuit ciutats: Buenos Aires, Los Angeles, Detroit, Mèxic, Chicago, Minneapolis, Filadelfia i San Francisco.
Jurament Olímpic: John Landy, atletisme
Encesa de la Flama Olímpica: Ron Clarke, atletisme
President: Avery Brundage
 
 


                


              
            
             

                    




1.- Per primera vegada els Jocs es traslladaven a l’Hemisferi Sud. Els Jocs de la XVI Olimpíada es celebraven en un nou continent: Oceania. Austràlia, un país amb gran tradició olímpica rebia l’oportunitat d’organitzar uns Jocs al superar a la ciutat de Buenos Aires.
Les federacions i els Comités Olímpics Nacionals es queixaren per la llunyania de la ciutat seu, respecte a qualsevol lloc del planeta.

2.- La superació dels conflictes que afectaven al Moviment Olímpic i que s’havien esvait quatre anys abans tornaven a apàreixer. La crispació política, la guerra freda que estva en el seu punt culminant, la guerra del Canal de Suez i altres fets marcaren la no presència i retirada dels Jocs d’algunes delegacions.

3.- Els Jocs es celebraren entre el 22 de novembre i el 8 de desembre. Es va trencar amb la tradició de les dates de celebració, per fer-los coincidir amb la primavera australiana.
Previament a la celebració, ja s’havien disputat les proves d’equitació a Estocolm, entre el 10 i el 16 de juny. El motiu d’aquesta acollida de les proves hípiques per la capital sueca, va estar la quarenta de sis mesos als cavalls que marcaven les lleis australianes.

4.- La participació va disminuir fins als 3.155 esportistes. Al igual que les altres vegades que els Jocs s’havien disputat en altres continents, el número de participants havia disminuit. Un total de 72 delegacions van prendre part amb la ausència de Xina, Espanya, Holanda, Líban, Egipte i Iraq.

5.- Setze esports es van desenvolupar als Jocs de Melbourne, sense incloure l’equitació que ja havia celebrat les proves. Aquest esports van estar marcats per la forta rivalitat entre els soviètics i els estadounidencs, que acaparaven l’atenció dels espectadors. Els esports del programa olímpic eren: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem, futbol, vela, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol i piragüisme.

6.- A la ciutat australian, les proves atlètiques es van realitzar a l’estadi Melbourne Cricket Ground, amb capaciatat per a 110.000 espectadors. La piscina de l’Olympyc Park fou expressament construida per a les proves de natació i per veure els triomfs dels nedadors australians on tenien grans esperances.
La vila olímpica estava formada per 841 petites cases on l’ambient era molt acollidor i es van allotjar la totalitat dels participants.

7.- Els nedadors australians van guanyar cinc de les set finals que van disputar. Destacaren Dawn Fraser i Murray Rose.
En les proves atlètiques van destacar l’esprinter Robert Morrow, amb tres medalles, el corredor de fons Vladimir Kuts, amb dos medalles d’or i el saltador de perxa Robert Richards “l’anomenat pastor volador”. L’algerià Alain Mimoun s’imposava al marató.

8.- Altres esportistes destacats van ser, en rem Viacheslav Ivanov.
La final del waterpolo entre Hongria i l’U.R.S.S, va estar marcada pels incidents. Es va produir un nou triomf de l’Índia, en hoquei, aquesta vegada davant del seu veí Pakistán, en un esport que es com una religió i considerat com l’esport rei en aquests dos països.
A les proves hípiques d’Estocolm van destacar l’alemany Hans Gunther Winkler i els germans Piero I Raimondo d’Inzeo.

9.- Un fet anecdòtic i romàntic fet va marcar el desenvolupament dels Jocs. En plena guerra freda, dos llançadors, un americà Harold Connolly guanyador de la medalla d’or en la prova de llançament de martell i una txeca Olga Fikotova guanyadora de la medalla d’or en el llançament de disc, s’enamoraren durant els Jocs i es casarien en Praga mesos després el 27 de març de 1957.
Durant la cerimònia de clausura dels Jocs es va introduir una desfilada informal que seria incorporada al ritual dels Jocs Olímpics posteriors.

10.- La celebració dels Jocs en un nou continent reforçava l’idea de l’Olimpisme: d’arribar a tothom. Els Jocs de Melbourne van tenir un gran èxit esportiu, amb molts rècords olímpics.
Els avançaments tècnics en tots els esports i en l’entrenament dels esportistes i la superació dels registres significaren l’entrada en una nova era olímpica, amb un nou president Avery Brundage.



 
            
                 
                  Contactar