1.- En la Sessió del CIO celebrada en Viena en octubre de 1974 la candidatura de Moscou va ser escollida. Per primera vegada els Jocs serien organitzats per un país del bloc de l’Est.

2.- El 27 de novembre de 1979 les tropes de la U.R.S.S. va entrar a Afganistan. Com a conseqüència d’aquest fet, a inicis d’any del 1980, el president del Estats Units va utilitzar politicament els Jocs Olímpics i va anunciar el seu boicot als Jocs de la XXII Olimpíada. Un total de 38 delegacions van secundar la decisió presa per Jimmy Carter.

3.- Altres delegacions van decidir participar als Jocs Olímpics de Moscou, però sense la seva bandera i el seu himne. Entre elles figuraven les delegacions d’Austràlia, França,Gran Bretanya i Itàlia. Espanya es va comptar entre aquestes delegacions i va desfilar amb una bandera blanca amb l’escut del Comitè Olímpic Espanyol. La resta dels països de Europa ho va fer darrera de la bandera olímpica.
La participació als Jocs va ser menor que en Jocs precedents: un total de 80 delegacions i quasi 5.200 participants.

4.- L’organització va sufragar els viatges i la estança dels representants de varis països. La cerimònia d’inauguració celebrada el dia 19 de juliol de 1980 va ser espectacular i va tenir una durada superior a quatre hores. Sergei Belov un dels integrants de l’equip de basquetbol que va derrotar als Estats Units a Munic 1972 va ser l’encarregat d’encendra la flama al pebeter olímpic.

5.- Un gran fet a destacar va ser l’elecció del setè president del CIO. Un català Joan Antoni Samaranch va estar nomenat com a president del CIO. Durant 21 anys esdevindria el gran renovador del Moviment Olímpic i la seva tasca al front del CIO serviria per situar-lo com una de les institucions més representatives en aquest món en ple segle XXI. Samaranch substituia a Lord Killanin.

6.- La Unió Soviètica i l’Alemanya Democràtica van ser els grans triomfadors dels Jocs de Moscou. 195 i 126 van ser el total de medalles aconseguides per les mencionades delegacions. La U.R.S.S. quasi va doblar el número de medalles d’or de la delegació de l’Alemanya Democràtica. Es va competir en 21 esports i es van superar les 200 proves. Els esports van estar: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem, futbol, vela, equitació, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüisme, voleibol, judo, handbol i tir amb arc.

7.- El gran triomfador dels Jocs va ser el gimnasta Alexander Dityatin qui va assolir un total de 8 medalles. Una en cada prova gimnàstica. 3 d’or, 4 d’argent i 1 de bronze.
Un nedador rus va destacar en les proves de natació: Vladimir Salnikov guanyava la medalla dels 1.500 m lliures i baixava per primera vegada dels 15 minuts. S’apuntaria dos medalles d’or més.
La nedadora d’Alemanya Rica Reinisch va guanyar també tres medalles d’or.

8.- En les proves atlètiques brillaren l’etíop Mirus Yifter amb dos medalles d’or. Les medalles del britànic Alan Wells i l’itàlia Pietro Mennea, però sobretot el duel en el mig fons entre els britànics Sebastian Coe i Steve Ovett.
Un altre gran triomfador va ser el decatlonià Daley Thompson qui guanyaria la seva primera medalla d’or que repetiria quatre anys després.

9.- La delegació espanyola assolia un total de sis medalles: una medalla d’or: en vela, en Flying Dutchman, Alejandro Abascal i Miquel Noguer; tres medalles d’argent: Jordi Llopart en atletisme, en 50 Km marxa, l’equip d’hoquei i en piragüisme, K-2 500 m ,la parella Hermino Menéndez i Guilermo del Riego; i dos més de bronze: David López-Zubero en natació, en 100 m papallona i en piragüisme, K-2 1.000 m , Gregorio Ramos Misioné i Herminio Menéndez. La delegació espanyola va tenir la millor actuació olímpica fins a la data.

10.- L’organització dels Jocs de la XXII Olimpíada havia estat molt condicionada pel “boicot occidental” i deixava pendent algunes preguntes de cara a la propera cita olímpica.
Una organització molt colorista amb uns bons resultats dels seus atletes va acomiadar els Jocs al so de l’Himne de l’Alegria, i amb la mascota Misha plorant. Un sentit “adéu” donava el relleu olímpic a Los Angeles 1984.