Data de inici dels Jocs: 4 de maig de 1924
Data de finalització dels Jocs: 27 de juliol de 1924
Esportistes participants: 3.088
Comités Nacionals Olímpics: 44
Esports: 17
Proves: 131
Elecció: Va ser triada per davant de cinc ciutats candidates: Amsterdam, Barcelona, Los Angeles, Praga i Roma.
Jurament Olímpic: Georges André, atletisme.
President: Pierre de Coubertin
 
 


                


              
            
             

                    




1.- Per primera vegada, una ciutat repetia com a seu olímpica: París. Coubertin estava dolgut pel record dels Jocs a la seva ciutat al 1900 i va demanar els Jocs per París.
Moltes ciutats van manifestar el desig d’acollir els Jocs.

2.- La ciutat de París va adoptar durant aquest Jocs el lema “Citius, altius, fortius” creat per Henri Didon, amic de Coubertin, i que es manté en la actualitat.
El president de la República Francesa Gaston Doumergue va inaugurar els Jocs, que havien estat a punt de celebrar-se en una altra ciutat.

3.- Els Jocs de París foren molt significatius per l’índex de participació. Es van inscriure 44 delegacions i 3.088 esportistes. D’aquests, 136 eren dones. La competició olímpica estava plenament arrelada.

4.- Es va competir en 17 esports amb noves disciplines esportives. El programa olímpic s’anava modificant progressivament entre uns Jocs i altres Jocs. Hi havia esports com el tennis que faria la seva última aparició olímpica i no tornaria fins a l’any 1988. En canvi la natació i la gimnàtica augmentaren les proves.
Els esports eren: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, llluita, tir, halterofília, tennis, rem, futbol, vela, equitació, boxa, pentatló modern, polo i rugbi.

5.- Els Jocs de París foren els primers en disposar d’una vila olímpica, on s’allotjaven els esportistes. La convivència entre els esportistes era una de les fites de Coubertin amb la finalitat de promoure la solidaritat i el coneixemnt mutu.

6.- La celebració dels Jocs va possibilitar la millora de la ciutat a nivell urbanístic i la construcció d’instal·lacions importants per a la ciutat: l’estadi de Colombes, la piscina de Les Tourelles, són un exemple.
Per primera vegada aquests Jocs Olímpics van ser retransmesos a través de la xarxa de radiodifusió.

7.- Dos esportistes van sobresortir: novament l’atleta finès Paavo Nurmi, guanyador de cinc medalles en les proves més dures de l’atletisme de l’època i el nedador Johnny Weismuller, que més tard es faria famós al cinema interpretant a Tarzán.
La participació dels atletes finesos a les proves atlètiques van fer destacar a Finlàndia al medaller.

8.- La delegació espanyola va acudir als Jocs de París amb 106 representants, entre ells hi havia una dona, però no van obtenir cap medalla.
Aquests Jocs de la Olimpiada de París són molt recordats per la oscaritzada pel·lícula “Chariots of fire” que narra la participació olímpica dels atletes anglesos Harold M. Abrahams i Eric H. Lidell.

9.- L’increment del número d’esportistes i de les disciplines va obligar a delimitar el terme d’amateur. L’èxit d’assistència, amb més de 625.000 espectadors i el gran seguiment mediàtic, amb més de 1.000 periodistes van constatar la complexitat d’una organització d’aquest tipus. A la vegada es constatava les grans millores tècniques a nivell d’instal·lacions i dels esportistes.

10.- Un any després dels Jocs, a Praga al 1925, Coubertin seria substituït com a president del CIO. El nou president era el belga Henri de Baillet Latour. Coubertin havia vist complert el seu desig de veure uns Jocs Olímpics brillants a la seva ciutat.
Uns mesos abans de la celebració dels Jocs de la VIII Olimpíada s’havien celebrats a Chamonix els considerats primers Jocs d’Hivern.



 
            
                 
                  Contactar