1.- Cinquanta quatre anys després de renunciar a organitzar els Jocs Olímpics de la IV Olimpíada al 1908, Roma obtenia la possibilitat d’organitzar uns Jocs Olímpics. La capital italiana va superar altres ciutats i amb el record dels Jocs de l’Antiguitat estava preparada per a la festa olímpica.

2.- En els Jocs de Roma es barrejaren dos conceptes que van impactar als més de 600.000 visitants i fins i tot als propis romans: elements de l’antiguitat i de la modernitat.
Just abans de la cerimònia d’inauguració presidida per Giovanni Gronchi, es van reunir prop de 300.000 persones, entre esportistes, tècnics i espectadors, per escoltar el discurs de benvinguda del papa Joan XXIII.
El dia 25 d’agost durant la cerimònia d’inauguració repicaren totes les campanes quan el president de la República va declarar oberts els Jocs.

3.- En Roma, novament es va produir un nou rècord de delegacions participants amb un total de 83 , i una xifra propera als 5.500 participants. La participació femenina, 610, constituia més del 10 % del total de participants. La participació va donar als Jocs de la XVII Olimpiada una clara dimensió universal amb més de cent cadenes televisives que restransmetien les diferents competicions.

4.- Les instal·lacions dels Jocs van utilitzar locs emblemàtics de la ciutat. La lluita es va disputar en la basílica de Majenci. Les termes de Caracalla van ser utilitzades per a les proves de gimnàstica i l’arc de Constantí, com lloc d’arribada de la marató. Es va utilitzar el llac d’Albano per les proves de em i el nou palau d’esports per les proves de boxa.
Nàpols va acollir les proves de vela i l’estadi de Marmori les competicions atlètiques, tot ell enclavat en una de les muntanyes de la ciutat.

5.- Algunes delegacions participants van ser objecte de conflicte, tant a l’àmbit esportiu com a polític. La delegació de les dues Alemanya va estar resolta amb l’integració en un sol equip i una única bandera amb les anelles de color blanc al centre. Els himnes respectius van ser substituits per l’Oda a l’Alegria de Beethoven.
Un altre problema es va donar a la desfilada amb la delegació de Taiwan, que van desfilar amb el nom de Formosa. Els participants van penjar un rètol on figurava “per imposició”.

6.- Molts esportistes van destacar entre els més de cinc mil esportistes participants. En les 150 disciplines van brillar el danès Paul Elvstrom, amb la seva quarta medalla en vela i l’esgrimista Aladar Gerevich amb la seva sisena medalla d’or.
Els esports de competició van ser: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem, futbol, vela, equitació, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüisme.

7.- Varis triomfadors dels Jocs van estar atletes. L’ etíop Abebe Bikila es va imposar a la prova del marató corrent descalç, iniciava el domini africà a les proves de fons. Wilma Rudolph, anomenada la gacela negra, guanyava tres medalles d’or, després d’haver superart la malaltia de la polio. En la prova de salt de llargada es va superar el mític rècord olímpic de Jesse Owens. Ralph Boston va ser l’autor. A la prova de 100 m l’alemany Armin Hary, guanyava la prova i trencava el domini dels corredors de color.

8.- Altres esportistes van destacar, com el boxejador Cassius Clay, posteriorment passat al professionalisme amb el nom de Muhammad Ali. Va guanyar la seva categoria donant mostres de la seva coordinació i velocitat.
Un altre triomfador va estar l’hereu grec Constantí, a la classe Dragon, emparentat amb la família reial espanyola.
Un fet luctuós va succeir a les proves de ciclisme: el ciclista danès Knud Jensen va morir a conseqüència de les substàncies estimulants ingerides durant el desenvolupament de la prova dels 100 km contrarellotge.

9.- La delegació espanyola va conseguir una medalla de bronze en hoquei, just darrera de dues potències com el Pakistán i l’Índia.
Les dones de la delegació espanyola van competir per primera vegada en tres esports: esgrima, gimnàstica i natació. Un total d’onze esportistes formaven part de l’equip.

10.- L‘organització dels Jocs de la XVII Olimpiada en Roma va estar a un gran nivell en tots els aspectes. Va significar un gran canvi en l’inici de les modificacions tècniques i de l’especialització. La presència de la televisió va obrir moltes i noves possibilitats.
Itàlia com a país amfitrió va fer un paper molt digne i el públic romà es va integrar molt positivament dintre de la festa olímpica, creant un ambient molt emotiu.