1.- Per segona vegada els Jocs Olímpics tornaven a celebrar-se en una ciutat australiana 44 anys després. Sydney, capital de l’Estat de Nova Gales del Sud era la ciutat elegida. Amb anterioritat, altres ciutats australianes havien postulat i presentat una candidatura olímpica.

2.- Sydney guanya els Jocs de la XXVII Olimpíada al ser seleccionada per davant de quatre ciutats: Beijing, Berlín, Istanbul i Manchester. La nominació va tenir lloc a Montecarlo al 1993. Els Jocs tornaven a celebrar-se a l’Hemisferi Sud.
Sydney més tard guanyaria el repte d’organitzar els millors Jocs de la història.

3.- Els Jocs es van iniciar amb una cerimònia d’inauguració amb molt de ritme i molt colorista. Les 199 delegacions participants van desfilar en un estadi amb una capacitat per a 110.000 espectadors. Un total de 10.600 participants van desfilar darrera les respectives banderes de cada delegació.
Joan Antoni Samaranch, en els últims Jocs Olímpics com a president del CIO, es va guanyar el respecte i l’admiració de tothom al estar present en la cerimònia de benviguda als Jocs. Uns pocs dies abans la seva muller Maria Teresa Salisachs havia mort.

4.- La encesa de la flama fou a càrrec d’una atleta participant en aquests Jocs: Cathy Freeman . Una atleta, aborígen i molt estimada pels australians, que guanyaria posteriorment la medalla d’or en la seva prova dels 400 m .

5.- La ciutat de Sydney va construir un fantàstic Parc Olímpic, on es van desenvolupar la majòria dels esports del programa. Amb la incorporació del triatló i el taekwondo s’arribava a un total de 28 esports. A més es van incorporar la modalitat gimnàstica de trampolí i la halterofília femenina. Aquesta xifra tancava el programa olímpic dels esports. La possibilitat de’incorporar un nou esport depén ara de la sortida de la llista d’altres esports.
El total de competicions celebrades va arribar a les 300 i els esports amb les noves incorporacions van ser: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, tennis, rem, futbol, vela, equitació, tir amb arc, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüisme, handbol, voleibol, judo, tennis de taula, bàdminton, beisbol, softbol, taekwondo i triatló

6.- Els Jocs del 2000 a Sydney, foren els primers Jocs d’Internet. La gent podia estar informada sobre el que succeia als Jocs. L’avançament de les noves tecnologies i els Jocs Olímpics es van aprofitar d’aquestes millores per difondre el dia a dia sobre els Jocs.
La cobertura mediàtica dels Jocs fou la més àmplia mai desplegada. Més de 3.400 hores de competició, amb més de 900 càmeres, van fer possible que 190 organitzacions de ràdio i televisió arribéssin a tenir una audiència superior als 4 bilions.

7.- Austràlia, un país amb 18 milions d’habitants fou, solament superada en el medaller per les dos grans potències esportives: Estats Units i Rússia i per una emergent Xina. La delegació australiana obtindria un total de 58 medalles.
Marion Jones fou la figura més destacada dels Jocs amb un total de cinc medalles, tres d’or i dos de bronze.
En l’estadi i els seus voltants, el marxador polac Robert Korzeniowski guanyaria la medalla en les proves de marxa masculines: elss 20 Km i els 50 Km . L’atleta Michael Johnson guanyaria les seves dos últimes medalles.

8.- En la piscina olímpica van destacar dos nedadors holandesos: Inge de Bruijn i Pieter van den Hoogenband. La primera va guanyar tres medalles i el seon dos ors i dos bronzes i va derrotar al jove nedador australià Ian Thorpe.
La també holandesa Leontien Van Morsel, ciclista va guanyar tres medalles d’or i una medalla d’argent.
La tennista d’Estats Units Venus Williams guanyava dos medalles d’or en tennis i el boxejador de Cuba Félix Savón el seu tercer or en tres Jocs Olímpics.
El remer britànic Steve Redgrave, va conseguir un fet històric al igual que la piragüista d’Alemanya Birgit Fischer. El primer guanyava la seva cinquena medalla d’or: una a cada edició dels Jocs des de Los Angeles 1984. La segona la seva séptima medalla d’or des de la seva primera participació a Moscou 1980.

9.- La participació de la delegació espanyola, després dels precedents de Barcelona i Atlanta, va baixar en el número de medalles guanyades. Tres medalles d’or, tres d’argent i cinc de bronze, van donar un total de onze medalles. Els èxits no van ser tants celebrats i els tres guanyadors d’or van ser el ciclista Joan Llaneras, el gimnasta Gervasio Deferr i la judoka Isabel Fernández.
Un total de quasi 40 diplomes olímpics, per les posicions obtingudes entre el quart i el vuitè, va conseguir la delegació espanyola. Això reflectia que els resultats obtinguts no van ser tan dolents com es va fer entendre.

10.- Els grans Jocs celebrats i organitzats en la ciutat australiana van donar la tranquilitat olímpica. necessària per entrar al segle XXI amb els millors presagis. La crisi del CIO de novembre del 1998 s’havia superat de manera satisfactòria.
Austràlia, un país que estima l’esport, va convertit els Jocs de la XXVII en un model a seguir. La ciutat de Sydney, bella i acollidora, va celebrar els millors Jocs: una gran organització, molt bones instal·lacions i escenaris i un gran sentiment esportiu.