D’equip en el que s’enfonten dos equips: el màxim de jugadors en el terreny de joc per part d’un equip és de nou quan esta en defensa. En atac el màxim són quatre jugadors.
Que no té límit de temps. Esta condicionat
pel número d’entrades i d’eliminacions produides.
Es pot allargar molt en el temps.
De cooperació i oposició, però les accions moltes
vegades estan marcades per l’individualisme per realitzar les
accions.
Amb posicions molt específiques i per a jugadors
especialistes.
Que es desenvolupa a l’aire lliure, en un terreny que combina
terra i gespa.
On l’espai és comú i la participació és
alternativa: un equip defensa i un altre ataca amb un màxim de
4 jugadors simultàniament.
On no existeix l’empat.
Que consisteix en anotar curses realitzant el recorregut de les quatre
bases.
En el que solament participen els homes.
De pilota.
Que necessita d’una sèrie d’implements: pilota, bat, guants, casc i proteccions.
La presència olímpica d’aquest
esport és de 4 vegades en el programa olímpic. És
l’esport d’equip masculí amb una trajectòria
més curta dins del programa olímpic.
Dos equips s’enfronten en el terreny de joc amb l’objectiu de realitzar el major número possible de carreres, evitant que l’altre equip les faci. La carrera s’aconsegueix després de recórrer les quatre bases i haver donar una volta completa. Previament la pilota de joc haurà estat impulsada pel bat. No existeix la possibilitat d’empat.
En l’any 1845, Alexander J. Cartwright va establir les primeres regles d’aquest esport amb els seus fonaments i ràpidament es va professionalitzar.
Els vuits equips s’enfronten tots contra tots i juguen set partits cada equip. A partir dels resultats obtinguts s’estableix una classificació del 1 al 8.
Els quatre primers juguen les semifinals: 1-4 i 2-3.
Els guanyadors de les semifinals s’enfronten en la final per la medalla d’or i els perdedors per la medalla de bronze.
El total de partits de la competició es de 32.
Contactar