Individual i d’oposició on s’enfronten dos contrincants.
Que té diferents categories en funció del pes de cada participant.
Que esta limitat pel temps per a realitzar les diferents accions pròpies de l’esport.
De combat, amb un espai comú i una participació simultània.
Que es desenvolupa en un pavelló cobert en un ring delimitat per setze cordes.
On no existeix l’empat.
On s’anoten punts per cada cop en certes zones contemplades pel
reglament.
On solament participen els homes.
Que necessita d’una sèrie d’implements: guants de boxa, casc protector, protector bucal, samarreta identificativa pel color.
La presència olímpica d’aquest esport ha estat de 22 aparicions olímpiques. És un esport qüestionat però de gran tradició en el programa olímpic.
Els participants del mateix pes s’enfronten en
un àrea de combat anomenada ring. Els dos participants provistos
de guants intenten derribar-se mutuament aplicant cops al contrari,
amb les mans protegides pels guants, o aconseguir el major número
de punts possibles.
La boxa olímpica es desenvolupa en quatre asalts de dos minuts.
Al finalitzar el combat, qui obtingui un major número de punts
es proclamat guanyador del combat.
Com a forma de competició moderna, el marqués de Queensbury al 1860 va establir una sèrie de reglaments que van ajudar al desenvolupament de la boxa com esport.
Els boxejadors són sortejats d’acord a la normativa de la Federació Internacional i la competició es desenvolupa mitjançant un sistema d’eliminació directa on el competidor que perd és eliminat.
El quadre de cada categoria una vegada confeccionat determina els enfrontaments amb les rondes preliminars, quarts de final, semifinal i final.
En aquest esport es concedeixen dos medalles de bronze als perdedors del combats de semifinals.
Contactar