Marcadament individual. En algunes proves existeix la col·laboració al ser catalogades per equips.
En el qual existeixen tres modalitats esportives d’aquest esport ben diferenciades: carretera, pista i bicicleta de muntanya.
En les proves de carretera l’espai es comú i la participació és simultània. La prova contrarellotge es celebra amb sortides alternatives: cada “X” temps. L’espai són circuits urbans ben delimitats.
En les proves de pista l’espai pot ser per separat o comú; i la participació simultània o alternativa en funció de cada prova. En les proves per equips on existeix la col·laboració, els punts de sortida són diferents. L’espai per a la celebració de les proves és un velòdrom. Aquest pot estar tant a l’aire lliure com a cobert per protegir als ciclistes, sobretot del vent.
En la bicicleta de muntanya la prova és celebra
en un circuit a l’aire lliure amb desnivells en un espai comú
per a tots. La competició és simultània.
En el que es donen rècords i els esportistes lluiten contra el
temps, en les proves en pista.
A on les tres modalitats ciclistes es comptabilitzen pels registres realitzats.
Que necessita d’un element fonamental: la bicicleta. Gràcies a ella es pot recorrer la distància més rapidament. En cada modalitat, carretera, pista i muntanya, les bicicletes són molt diferents.
En el que participen els homes i les dones.
Que necessita a més de la bicicleta com a implement, d’un casc de protecció i altres elements cpm el maillot i els guants.
La presència olímpica d’aquest esport ha estat de 24 aparicions olímpiques. És un esport que ha sofert moltes modificacions en les proves del programa olímpic.
Els competidors, en línees generals, han de
recórrer la distància en el menor temps possible. És
un esport que es desenvolupa en tres insta·lacions ben diferenciades
i això condiciona totalment cada prova.
Excepte la cursa de puntuació i la prova americana que es determinen
per punts, en totes les altres proves la classificació depèn
dels temps empleat i de la posició ocupada en la línia
d’arribada.
A l’any 1885, es va inventar la transmissió moderna, cadena i pinyons, i es va unificar la dimensió de les rodes.
La posterior difusió ha arribat a practicants i espectadors i s’han realitzar moltíssimes competicions de tot tipus.
Cada modalitat ciclista es celebra d’acord a la normativa de la Federació Internacional que estableix les diferents formes d’accedir a les finals.
En la competició en carretera es celebren dos proves diferents, tant en categoria masculina com femenina: una cursa en línia i una prova contrarellotge. Totes dues són finals directes.
En la primera els representants de cada delegació, màxim cinc, d’acord amb el rànking celebren la competició completant un circuit al que es donen un total de voltes determinat. En la segona prova els competidors surten separats en un espai de temps de un minut i mig a completar el recorregut.
En les competicions de pista hi ha cinc proves que són finals directes: les proves contrarellotge de 1 Km masculí i 500 m femení, les curses als punts masculina i femenina i la competició de madison.
Les competicions de persecució individuals i per equips requereixen d’una primera ronda, d’unes eliminatòries i d’unes finals per les medalles. També la prova per equips al esprint.
Les proves de velocitat anomenades esprint individual consten de una sèrie de qualificació, eliminatòries, repesques i eliminació directa fins a la final. Aquestes proves es resolen en un enfrontament entre dos competidors.
La prova de keirin té establert un sistema de dos rondes amb una repesca i dos finals del 1 al 6 i del 7 al 12.
La competició de bicicleta de muntanya es celebra amb una cursa en línia completant les voltes al recorregut tant en la modalitat masculina com femenina. És final directa.
Contactar