És un esport:

Individual i d’oposició on s’enfronten dos contricants amb un arma per realitzar tocats.

A on existeixen tres armes diferents que estableixen les diferents proves.

Que requereix d’un implement per la seva realització, l’arma. Són tres: espasa, floret i sabre.

On existeixen proves individuals i per equips. En les proves per equips la participació és alternativa, després d’uns determinats punts o tocats, un company succeix a un altre. Les proves per equips són el resultat de la suma de l’actuació dels esgrimistes que competeixen.

Practicat tant per homes com per dones.

On la competició es desenvolupa en un pavelló a cobert, en una pista de dos metres d’amplada per uns 14 metres de llarg.

Que es valora per punts que otorga cada tocat i necessita d’uns mecanismes elèctrics per donar validesa als tocats.

Que potser considerat com de precisió, cal tocar al contrincant, però no totes les parts del cos puntuen.

Que necessita d’una sèrie d’elements propis: una equipació especial, l’arma, el cable que conecta a l’aparell senyalitzador dels punts, la màscara protectora del cap.

La presència olímpica d’aquest esport ha estat de 25 aparicions olímpiques. És un dels pocs esports que sempre ha figurat en el programa olímpic.

Els dos participants s’enfronten amb una arma a la mà. Han d’intentar tocar a l’advesari en les zones permeses del cos i d’aquesta manera aconseguir els punts necessaris per guanyar el combat.
La competició individual es desenvolupa a un total de 15 tocats. Qui primer arribar és el guanyador.
En la competició per equips el número final de tocats és 45 i els tres participants de l’equip s’alternen contra els tres de l’equip contrari.

L’esgrima té una història al llarg dels pobles. A Egipte ja es coneixia, hi han mostres de la seva pràctica. També a la Xina, Índia i Grècia, amb objectes que poden situar l’esgrima 4.000 anys enrera.

A Roma, els gladiadors utilitzaven espases i a l’Edat Mitjana les armes s’utilitzaven per a defensar-se. També eren utilitzades per als duels.

Amb la creació d’escoles d’esgrima, es produeix una evolució de l’esgrima amb la celebració de competicions i la seva reglamentació durant el segle XIX.

Les diferents competicions es desenvolupen per un sistema d’eliminació directa d’acord al reglament establert per la Federació Internacional.

Els quadres individuals estan formats per 64 tiradors, excepte alguna modalitat que són 32. Per classificar-se per a la ronda següent cal aconseguir un total de quinze tocats. Qui guanyi tots els combats és proclamat com a campió olímpic. Existeix combat per a la medalla de bronze.

En la competició per equips, el quadre esta format per 8 equips que es van eliminant a un total de 45 tocats. Tres esgrimiestes s’alternen en la competició i assoleixen els punts per a l’equip.