És un esport:

D’equip en el que s’enfronten dos equips d’onze jugadors.

Determinat pels temps. Un partit té una durada de setanta minuts dividits en dos parts de trenta-cinc minuts.

De cooperació i oposició.

Que es desenvolupa a l’aire lliure en un terreny de gespa sintètica senyalitzada amb les diferents zones del terreny de joc.

On l’espai és comú, i la participació és simultània. Té dos porteries que són fonamentals per desenvolupar-se els partits.

En el qual el porter és l’únic jugador que pot tocar la pilota amb els peus i les mans i té un espai propi.

Que té un implement fonamental amb el qual s’ha de conduir la pilota i aconseguir els gols: l’estic, solament la pilota pot ser jugada per una cara de l’estic.

Que consisteix en marcar gols a una porteria amb l’estic.

En el que participen tant els homes com les dones.

D’implement i de pilota.

Que necessita d’un estic per a cada jugador. El porter porta una protecció del seu cos anomenada guardes; també una protecció pel cap. La resta dels jugadors poden dur espinilleres.

La presència olímpica d’aquest esport ha estat 10 vegades en el programa. És un esport de gran tradició a dos països asiàtics: Índia i Pakistan.

Dos equips s’enfronten en el terreny de joc amb l’objectiu d’introduir la pilota en la porteria del contrari, evitant que l’altre equip faci el mateix en la porteria pròpia. Guanya el partit l’equip que ha aconseguit més gols. Existeix la possibilitat de l’empat.
La pilota ha de ser introduida en la porteria impulsada per l’estic.

Molts jocs de pilota similars eren practicats a l’antiguitat. Existeixen grabats, relats, pintures que demostren la pràctica amb bastons com a activitat d’entreteniment. A Grècia era conegut com a “keritizein”.

El terme prové del francès hocquet, però té el seu origen a Anglaterra, a on es van establir les regles al 1883. És un esport que es va desenvolupar com a esport britànic i es va estendre per les diferents colònies, amb una gran assimilació.

La competició masculina esta formada per dotze equips i la femenina compta amb deu equips classificats per a cadascuna de les dos competicions.

El model de competició és semblant. S’estableixen dos grups de sis equips per als homes i dos grups de cinc per a les dones.

Es realitza un sorteig, d’acord a uns criteris establerts per la Federació Internacional on queden aparellats els equips en dos grups.

Els equips de cada grup s’enfronten entre ells i es confecciona una classificació del 1 al 6 per als homes i del 1 al 5 per a les dones.

En la competició masculina i femenina, els dos primers classificats de cada grup accedeixen a semifinals. S’enfronten el 1 A contra el 2 B i el 1 B contra el 2 A. Els guanyadors de les dos semifinals disputen la final per la medalla d’or. Els perdedors lluiten per la medalla de bronze.

Els tercers i quarts de cada grup, masculins i femenins, disputen la classificació del 5 al 8. Juguen el 3 A contra el 4 B i el 4 A contra el 3 B. Els guanyadors disputen el cinquè lloc. Els perdedors el setè.

Els cinquens i sisens classificats disputen les posicions del 9 al 12. Juguen el 5 A contra el 6 B i el 6 A contra el 5 B. Els guanyadors disputen el novè lloc i els perdedors l’onzena posició. En la competició femenina les dos cinquenes lluiten per la novena posició.

L’empat és un resultat possible en els partits de grup. A partir de les eliminatòries no queda contemplat.

El total de partits de la competició masculina és de 42. En la competició femenina el total de partits és de 29 partits.