Individual i d’oposició on s’enfronten dos contrincants.
Que té diferents categories en funció del pes de cada participant. Es realitza una pesada per a confirmar el pes de cada participant.
Que esta limitat per un temps per a realitzar les diferents tècniques que poden donar la victòria a un dels dos contricants.
De combat, amb un espai comú i una participació simultània.
Que es practica en un pavelló cobert en un tatami on es desenvolupa ll’enfrontament.
On no existeix l’empat. Els jutges són
els que desfan aquest empat després d’haver-se celebrat
la tècnica d’or.
En el que s’otorgen punts per cada tècnica correcta realitzada
en una terminologia japonesa.
En el que participen tant els homes com les dones.
En el qual els parcticants necessiten d’una vestimenta fonamental: el judogi i també del cinturó de sujecció. Els judokes es diferencien pel color del judogi.
La presència olímpica d’aquest esport ha estat de 10 aparicions olímpiques. És un esport d’origen japonès molt implantant.
Els dos participants del mateix pes s’enfronten
en un tatami intentant derribar-se utilitzant les tècniques més
adequades a cada situació del combat.
La duració del combat esta limitada a cinc minuts i existeixen
quatre veus que indiquen puntuació d’acord a aquest gradient:
ippon, wazaari, yuko i koka.
Qui al finalitzar el combat hagi obtingut la/les tècnica/ques
més alta és proclamat guanyador del combat.
S’utilitzen dos tècniques fonamentals: de peu i al terra.
A l’any 1882, va crear la seva escola a Tòquio, anomenada Kodokan, i després d’eliminar una sèrie de moviments mortals, va crear el judo com una manera de lluitar tranquila.
El significat de l’esport, “camí de la suavitat”, reflecteix un nova manera de lluitar que es va estendre a partir de la segona meitat del segle XX.
Els judokes són sortejats d’acord a la normativa de la Federació Internacional i la competició es desenvolupa mitjançant un sistema d’eliminació directa amb repesca.
El quadre de cada categoria determina els enfrontaments amb totes les rondes d’eliminació i de repesca.
Els competidors es van eliminant entre ells. Quan solament queden quatre participants es dona l’opció de repesca.
Els participants que són eliminats per un dels quatre semifinalistes tenen l’opció d’aconseguir la medalla de bronze guanyat tots els combats. S’enfronten d’acord a una prioritat en l’eliminació, segons els combats que havien guanyat. Mai es repeteix un combat.
En aquest esport es concedeixen dos medalles de bronze als guanyadors de les dos repesques.
Contactar