És un esport:

Individual i d’oposició on s’enfronten dos contrincants.

On hi han dos modalitats: la lluita lliure i la lluita grecoromana.

Que té diferents categories en funció del pes de cada participant. Es realitza una pesada per a confirmar el pes de cada participant.

On cada combat esta limitat per un temps de lluita efectiva. Es poden realitzar les diferents preses per intentar guanyar.

De combat, amb un espai comú i una participació simultània.

Que es desenvolupa en un pavelló cobert en un tatami circular on es desenvolupa la lluita.

On no existeix l’empat. Cada tècnica efectuada determina la puntuació del lluitador.

En el que s’otorgen punts per cada tècnica correcta

En el que participen tant els homes i s’acaben d’incorporar les dones a la modalitat de lluita lliure.

Que necessita d’una vestimenta fonamental: maillot d’una peça i el calçat adequat.

La presència olímpica d’aquest esport ha estat de 24 aparicions olímpiques des dels primers Jocs Olímpics en que va debutar. És un esport de gran força estètica degut a les diferents preses.

Els dos participants del mateix pes s’enfronten en un tapís intentant guanyar a l’adversari mitjançant l’aplicació de diferents tècniques , anomenades preses, que li permetin derribar a l’adversari.
L’objectiu en les dos modalitats de la lluita és la mateixa, però en la grecoromana no es pot fer us dels peus.
La victòria es pot aconseguir per tocat, abandó o lesió i per superioritat.

Les llunyanes civilitzacions de Xina, Egipte i Grècia, ja practicaven un dels esports amb més anys de pràctica, 5.000 anys.

Era un dels esports que formava part dels Jocs Olímpics Antics. Posteriorment els romans van adaptar la forma de lluita i celebraven activitats. Molts pobles han creat modalitats autòctones de lluita.

Com a esport va tenir una gran evolució i molt d’èxit a finals del segle XIX. És l’últim esport que s’adaptat a la participació femenina als Jocs Olímpics.

La competició esta dividida en categories masculines i categories femenines. Els homes en lluita lliure i lluita grecoromana i les dones en lluita lliure.

Cada lluitador ha de realitzar la verificació del seu pes mitjançant la pesada. Sense el pes adequat no es pot participar.

S’estableixen uns grups de participació en funció dels participants. Tant els homes com les dones queden enquadrats en grups de tres o quatre esportistes. Tots lluiten contra tots en el grup i es classifica un o una esportista. Aquesta fase es denominada grup de classificació.

La fase següent és d’eliminatòries en el cas que sigui necessari. Els competidors s’eliminen entre ells i de cada combat es classifica un.

Després d’aquesta fase es produeixen les semifinals que determinen els lluitadors que competiren per les medalles.

Hi ha combats per la medalla d’or, per la medalla de bronze i per les posicions que otorguen diploma olímpic.

Els competidors sempre es van eliminant entre ells.

El total de combats depèn del número de participants.