És un esport:

Col·lectiu de sincronització amb dos modalitats de competició: per parelles i en conjunt de sis persones.

On la competició es desenvolupa en una piscina amb dos exercicis a realitzar. La piscina pot estar a l’aire lliure o a cobert. L’inici dels exercicis comença fora de la piscina amb la disposició d’entrada.

On la piscina acostuma a tenir una forma més quadrada de 20 x 25 metres i una profunditat mínima de 3 metres.

De puntuació otorgada pels jutges que avaluan l’execució dels exercicis de les nedadores d’acord a dos paràmetres: el mèrit tècnic i l’impressió artística.

On solament actuen un equip a la piscina.

Propi de les dones, solament participen elles.

De gran dificultat, un treball tècnic específic i molt estètic.

Que permet a les nedadores adequar el seu vestuari, els cabells i maquillar-se per ser més expressives en l’execució dels exercicis. Utilitzen pinzes per evitar l’entrada d’aigua pel nas.

La presència olímpica d’aquest esport ha estat de 6 aparicions olímpiques. És un dels tres esports solament del sexe femení.

Les participants han de realitzar una sèrie de figures en l’aigua que són valorades pels jutges.
La competició es realitza en base a dos tipus de proves: les figures obligatòries i la rutina lliure.
La competició es realitza acompanyada de música.
Les participants que obtinguin més punts són declarades guanyadores.

Durant el segle XX, a principis dels 20, un grup de nedadores canadenques van desenvolupar un tipus de natació “ornamental”.

Margaret Sellers i les seves companyes, van establir una sèrie de moviments a partir de tècniques de salvament i de natació.

Posteriorment amb l’expansió de l’esport es va afegir la música i es van comentzar a realitzar les primeres coreografies aquàtiques.

La competició consta de dos proves femenines una de duo i una per equips.

En la competició de duo es realitza una preliminar consistent en dos exercicis: rutina tècnica i rutina lliure. Amb la suma dels resultats es classifiquen les parelles que han obtingut les 12 primeres posicions.

La prova final de duo consisteix en la realització d’una rutina lliure que puntua al 50 % amb la nota de la rutina preliminar. Amb el còmput de les notes s’estableix la classificació definitiva.

En la competició per equips s’efectuen dos rutines: una tècnica i una lliure que puntuen el 50 % de la nota final. En la competició per equips intervenen 8 equips.

Les proves van acompanyades d’un suport musical triat pels participants de cada equip.