És un esport:

Aquàtic que es desenvolupa en un canal artificial o riu acondicionat a l’aire lliure.

Que té dos modalitats en funció del tipus d’embarcació que utilitza: canoa i caiac.

Individual o col·lectiu, en funció del número de components de les embarcacions, 1 i 2.

Que es desenvolupa sobre una distància que no sobrepasa els 800 metres. Cada embarcació ha de recorrer la distància sortejant els obstacles d’unes portes en descens o remontant el curs del corrent d’aigua.

On cada piragüista/es disposa d’una embarcació amb unes característiques determinades per a realitzar el recorregut. També cada tripulant disposa d’un rem amb el que fa avançar a l’embarcació.

De sincronització i de ritme, amb una gran despesa de força.

En el que participen tant els homes com les dones.

Que necessita de dos implements fonamentals: el rem i l’embarcació.

La presència olímpica d’aquest esport és de 5. És un que requereix d’un gran sentit d’orientació en el medi aquàtic per realitzar els recorreguts.

Els participants han de realitzar un recorregut franquejant vàries portes que es troben al llarg del recorregut. La distància a cobrir no és en línia recta i han de sortejar les diferents portes suspeses sobre l’aigua mitjançant uns pals paralels. Les portes a superar estan al voltant de la vintena i s’han de superar algunes favor de corrent i les altres contra corrent. Qui faci menys temps serà el guanyador sempre i quan no tingui penalitats.
Les penalitats són en temps. Es realitzen dos sèries, cada participant per separat.

Era una forma antiga de transport sobre l’aigua del mar, llacs i rius. L’embarcació impulsada per rems era utilitzada milers d’anys enrera.

En un principi s’utilitzaven troncs i els indis van idear aquestes formes de transport que també eren utilitzats per a pescar i caçar.

La forma moderna de l’esport data del segle XIX quan John MacGregor va introduir les embarcacions d’esquimals al 1865 i es van realitzar curses al riu Tàmesis.

La competició es celebra d’acord a la normativa de la Federació Internacional que estableix tres rondes de competició.

En la primera ronda tots els participants realitzen dos vegades el descens del circuit establert. S’estableix una classificació amb el temps i les penalitzacions. Els dotze primers es classifiquen per a la semifinal.

La semifinal es realitza a una sola baixada i els 8 primers accedeixen a la final amb el temps acumulat d’aquest descens.

Finalment els vuit millors surten per ordre invers al obtingut a la semifinal i amb el còmput i la suma del temps empleat en els dos descens i les penalitzacions es confecciona la classificació que determina les medalles.