El Zeus crisoelefantí

Amb el Zeus crisoelefantí, Fídias no només va superar la tècnica de l'estàtua d'Atenea que ell mateix havia realitzat per al Partenó, sinó que va fer tangible al veritable déu dels antics grecs tal com ells ho imaginaven i ho sentien. L'estàtua va ser realitzada després de l'any 432 a. de C. Va ser en aquells dies quan Fídias, acusat d'haver robat part de l'or destinat a l'estàtua d'Atenea, va resultar condemnat pels atenesos i cridat pels habitants de l’Èlida per a encarregar-li aquesta gran obra. Per a realitzar-la va establir en Olímpia el seu taller i va romandre possiblement, fins al final dels seus dies.

A pesar que gens ha quedat de l'estàtua se sap, per diferents fonts, que era set vegades major que la grandària natural d'un home i que juntament amb el pedestal arribava a una altura d'uns 12,40 m Zeus apareixia assegut en el seu imponent tron i, segons refereix Estrabón, si s'hagués posat dempeus hauria aixecat el sostre del Temple.

L'esquelet de l'estàtua, de fusta, estava recobert amb exquisit art d'unes primes i fines xapes d'or i d'ivori. Les parts nues del cos, les quals la roba deixava al descobert: rostre, braços i peus, estaven fetes d'ivori; la roba apareixia adornada amb signes de zodíacs i lliris; sandàlies, barba i cabells eren d'or; i el cap es trobava coronada amb una *diadema de fulles d'olivera, esculpides en plata. El tron era de coure, banús, or i ivori, esquitxat amb pedres precioses.

El Zeus de Fídias mostrava al déu indulgent i bondadós, ple d'amor i compassió cap a l'home. El seu aspecte expressava una enorme serenitat –serenitat olímpica–, noblesa i tranquil·litat. D'aquesta manera va llaurar el gran artista la imatge de Zeus en tota la seva suprema majestat; tal com ho havia plasmat la imaginació dels grecs. Aquesta obra de Fídias era considerava com la primera entre les set meravelles del món antic i concentrava l'admiració de tots els homes més que qualsevol altra.

L'estàtua va romandre en el seu lloc fins a l'any 393 d. de C. Poc més tard, en l'any 395 d. de C., va ser duta a Constantinobla. Allí, segons els historiadors Kerdinós i Zonaras, es va cremar en un gran incendi esdevingut en l'any 475 d. de C.