plaer 1 Viva satisfacció dels sentits o de l'ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. 2 Allò que causa aquesta viva satisfacció. 3 principi del plaer Principi segons el qual les necessitats instintives han d'ésser immediatament satisfetes, bé per l'acompliment del desig corresponent, bé per la fantasia. pràctic –a 1 Que concerneix la pràctica (oposat a teòric, especulatiu). 2 Obtingut per la pràctica. 3 Bo per a ésser posat en pràctica. 4 Es diu d'una persona experimentada, que té pràctica. 5 Dit d'aquell qui sap executar les coses regulant-se amb l'experiència. 6 Aplicació de certs preceptes o normes. 7 Aplicació d'allò que s'ha pensat o après, en oposició a teoria. 8 Destresa o habilitat adquirida amb un exercici sistemàtic. 9 Manera, forma, d'obrar, de fer alguna cosa segons costum o llei.
L’esport té un vertader valor per si mateix. És un moviment ampli que acapara l’atenció de tothom, sobretot dels més joves. L’esport és plaer. El plaer de sentir-se be practicant-lo, satisfent unes necessitats pròpies. És el plaer de les sensacions físiques i el plaer d’emocionar-se per cada situació viscuda. També és un plaer pel fet de poder-se relacionar amb gent impensable, de ser sociable. És un plaer pel fet de practicar i d’intentar projectar unes ambicions. L’esport és una gran experiència que permet moltes vivències i gaudir d’un plaer pel mateix plaer.
© Ferran Prats i Gràcia. Tots els drets reservats
Contactar