L'AVET

 

Nom comú: Avet.

Nom científic: Abies alba.

Família: Pinàcies

cast: abeto; gall: abeto; basc: izeia.

fr: sapin; angl: fir (tree);alem: Tanne F.

 

Descripció: Arbre de capçalera cònica. De gran port (pot arribar als 60 m d'alçària), té les branques perpendiculars al tronc; les fulles són linears, verdes i lluents pel dret i amb dues ratlles blanquinoses pel revers, en un sol pla al llarg de la tija i tot l'any verdes. Les pinyes, dretes i verdes, es desfan a la maturitat.

Floració:

Habitat: Arbre típicament centreeuropeu, forma avetoses a l'alta muntanya (Pirineus) i a la part superior de la muntanya mitjana (Montseny), en sòls profunds i permeables

Usos:Usos: La fusta d'avet és blanquinosa, blana i poc resistent. És molt emprada, per tal com és fàcil de treballar i els troncs són llargs, rectes i llisos. Hom en fa tambors i posts de gran llargària, pals de les línies elèctriques i telegràfiques, pals de vaixell, etc. També és utilitzada per a fer bastides, carcasses de mobles i, sobretot, és molt important la fabricació de pasta de paper; de la resina (oli d'avet) hom obté essència de trementina i l'escorça d'avet constitueix un adob vegetal.

Curiositats:

Propietats remeieres: La trementina, o "oli d'avet" que es destil·lava de les butllofes de l'escorça, tenia molta fama en medicina popular i s'emparva en l'elaboració de tot tipus d'ungüents i bàlsams.

TORNAR A L'ITINERARI


CORREU