Mamífer carnívor de la família dels mustèlids conegut pel nom de teixó. Daspecte robust i massís; cap petit, musell punxegut, orelles petites, coll curt i gruixut; potes curtes, gruixudes i plantígrades; cua curta. Pèl espès, blanc groguenc jaspiat de negre el llom, ventre i potes negres i el cap blanc amb dues bandes negres que van del musell a la nuca. No supera el metre de llargada. El pes, de 7 a 20 kg, depèn de lèpoca de lany. La seva alimentació és molt variada: tota mena de fruits, arrels, tubercles, cucs de terra, grans coleòpters, catxaps, mel, ratolins, talpons, granotes, gripaus, serps... A la tardor acumula grans reserves de greix, per això, pot viure molt de temps en dejú. Excava forats anomenats latrines, on diposita les seves dejeccions sense tapar-les (les utilitzen varies vegades) i tenen significat territorial. Lèpoca de zel és entre febrer i maig. Pot aparellar-se i fertilitzar en qualsevol mes de lany, però les cries neixen sempre en una època determinada. Tenen una camada anual de 2 o 3 cries i la gestació dura 2 mesos. És nocturn i crepuscular. De vida sedentària i amagada, es troba des dels Pirineus a la costa. En el seu habitat salternen les masses boscoses de fulla caduca i les zones dhortes i conreus. Subsisteix bé en hàbitats semidegradats o degradats. La teixonera és una xarxa de galeries amb nombroses entrades, excavades molt sovint al marge duna riba, que es coneixen pel petit tobogan dentrada i per la pulcritud. A linterior, hi ha una cambra molt espaiosa amb una estora de fenàs i fullaraca seca. És un animal molt sociable, tolera dins el seu cau teixons daltres famílies i fins i tot permet que algun altre animal, com la guineu, shi insta-li. Durant lhivern es troba en una semi-hivernació que alterna amb sortides irregulars per a beure aigua. Text extret de: |
![]() |