Nom
donat a diversos mamífers
carnívors de la família
dels mustèlids que pertanyen als gèneres Meles, Arctonyx,
Mydaus, Suillotaxus, Taxidea i Melogale. Són animals d'alimentació
omnívora, amb el cos massís,
la cua i les potes curtes, i tenen els dits, que utilitzen per a l'excavació,
proveïts d'ungles fortes. De distribució europea, asiàtica
i nord-americana, l'únic que és present als Països
Catalans és el teixó comú (Meles meles), de
distribució europea i asiàtica, que passa dels 50cm de
longitud total, amb el pèl poc espès, negrós i
amb taques blanques en algunes zones del cos, de costums bàsicament
nocturns, que excava caus dins els quals passa l'hivern a les latituds
més fredes. S'alimenta d'animals (fins i tot de petits mamífers)
i de vegetals, conreats o no.
Mamífer carnívor de la família dels mustèlids conegut pel nom de teixó. D’aspecte robust i massís; cap petit, musell punxegut, orelles petites, coll curt i gruixut; potes curtes, gruixudes i plantígrades; cua curta. Pèl espès, blanc groguenc jaspiat de negre el llom, ventre i potes negres i el cap blanc amb dues bandes negres que van del musell a la nuca. No supera el metre de llargada. El pes, de 7 a 20 kg, depèn de l’època de l’any. La seva alimentació és molt variada: tota mena de fruits, arrels, tubercles, cucs de terra, grans coleòpters, catxaps, mel, ratolins, talpons, granotes, gripaus, serps... A la tardor acumula grans reserves de greix, per això, pot viure molt de temps en dejú. Excava forats anomenats latrines, on diposita les seves dejeccions sense tapar-les (les utilitzen varies vegades) i tenen significat territorial. L’època de zel és entre febrer i maig. Pot aparellar-se i fertilitzar en qualsevol mes de l’any, però les cries neixen sempre en una època determinada. Tenen una camada anual de 2 o 3 cries i la gestació dura 2 mesos. És nocturn i crepuscular. De vida sedentària i amagada, es troba des dels Pirineus a la costa. En el seu habitat s’alternen les masses boscoses de fulla caduca i les zones d’hortes i conreus. Subsisteix bé en hàbitats semidegradats o degradats. La teixonera és una xarxa de galeries amb nombroses entrades, excavades molt sovint al marge d’una riba, que es coneixen pel petit tobogan d’entrada i per la pulcritud. A l’interior, hi ha una cambra molt espaiosa amb una estora de fenàs i fullaraca seca. És un animal molt sociable, tolera dins el seu cau teixons d’altres famílies i fins i tot permet que algun altre animal, com la guineu, s’hi insta-li. Durant l’hivern es troba en una semi-hivernació que alterna amb sortides irregulars per a beure aigua.
Text extret de:
