Els cèrvids són la segona família dels artiodàctils
en nombre d’espècies; la primera la constitueixen els bòvids.
Són remugants com aquest darrers, 
però
se’n diferencien principalment, per la presència de banyes
ramificades
que cauen i es regeneren cada any; a excepció del ren, només
els mascles són portadors de banyes. Posseeixen, d’altra banda,
un parell de glàndules davant dels ulls que, mitjançant secrecions
oloroses, porten a terme una important funció en les interaccions
socials.
Cérvol (Cervus
elaphus) i daina (Dama dama).
El cérvol i la daina es troben actualment a alguns indrets del
Països Catalans, com a conseqüència de repoblacions oficials
i privades realitzades amb finalitat cinegètica. En altres èpoques,
van poblar els seus boscos en estat salvatge. Del primer se'n coneix la
seva existència, durant el segle passat, per exemple, al Montsià
/Ulldecona); és en general, més abundant a la península
Ibèrica que la daina. Recentment (1984-85), s'han realitzat repoblacions
del cérvol a la serra Boumort i al SE de la serra del Cadí
(serra de Moreu, Sant Romà de la Clusa, al Berguedà, etc.).
La daina, malgrat el seu origen mediterrani, sembla que només es
trobava en estat lliure a les muntanyes de Toledo, encara que també
s'assegura que en el temps dels romans ja havia desaparegut i que havia
estat reintroduïda per aquests. Als Països Catalans, s'han realitzat
diversos intents de reintroducció, per bé que amb èxit
escàs. Per exemple, a les serres de Prades i al Montnegre, a Bellver,
Castellbò, Aigüestortes (Alta Ribagorça) i a la Vall
d'Aran. Actualment es pot veure algun exemplar, de tant en tant al Montgrony.
La diferència anatòmica més aparent entre ambdues
espècies consisteix en la forma de les banyes. El cérvol
les té a la manera de canelobre, amb un eix o pal i diverses puntes
o "candeles" (no necessàriament relacionades amb l'edat). Les de
la daina tenen forma de pala, amb diverses puntes al final. El pelatge
de la daina acostuma a ser puntejat de blanc a l'estiu; en els cérvols
les taques clares només es troben a les cries menors de sis mesos.
Les dimensions del primer també són més petites, 
com
reflecteixen els pesos respectius de 30 a 110 kg les daines, enfront dels
60-200 kg dels cérvols.
El tipus d'habitat potencial presenta també algunes diferències
; primitivament, la daina hauria estat un animal de la màquia mediterrània
i de deveses d'alzines, mentre que el cérvol prolifera bé
a tota mena de boscos, preferentment amb clarianes.
El cicle anual segueix un model semblant en les dues espècies,
però és una mica més retardat en la daina. El zel
s'esdevé a l'octubre.Les femelles
després d'un període de gestació d'unes trenta-tres
setmanes, pareixen pel juny una única cria.
Els mascles perden les banyes al març, o a l'abril, al cap de
poc els comencen a créixer de nou i pel juliol ja les tornen a tenir
plenament desenvolupades. Fregant les banyes contra els arbres es desprenen
de la "borra" o pel vellutada i molt vascularitzada que les recobreix.
Els hàbits alimentaris són similars.
Totes dues espècies ingereixen plantes herbàcies i llenyoses
en proporció variable segons el medi. Tanmateix el cérvol
sembla que fa més mal als conreus agrícoles i als arbres,
tant pel trencament de branques que efectua per després menjar-se'n
només una part com per la fregadissa de les banyes en l'escorça.
Taula comparativa entre el cérvol i la
daina
El cérvol - pàgina principal