Objectius didàctics 1.
Arribar a una primera aproximació del complex món de les diferents manifestacions
culturals religioses, a partir d'un estudi sistemàtic, encara que prou elemental, de les
cinc grans religions actuals: hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i islam.
2. Llegir i ser capaç de comprendre de manera bàsica el llenguatge específic religiós
(el llenguatge simbòlic).
3. Ser capaç de comprendre la significativitat que els símbols tenen en l'àmbit
cultural en el qual s'han generat i la seva opacitat fora d'aquest mateix àmbit.
4. Identificar els personatges "fundadors" de cadascuna de les religions
estudiades.
5. Arribar a tenir un primer contacte amb la profunditat de l'experiència humana del
sagrat i el diví expressada per cadascun d'aquests personatges i pels sistemes religiosos
que es van generar a partir o després d'ells.
6. Apropar-se intel·lectualment als "funcladors" de les grans religions amb
relativitat cultural i sabent que les afirmacions que d'ells es fan són, la major part de
les vegades, de difícil fiabilitat històrica i fruit d'una intencionalitat religiosa
concreta.
7. Identificar quines creences fonamentals i bàsiques constitueixen el cos dogmàtic de
cadascuna de les anomenades grans religions i quins són els punts de contacte i
d'allunyament entre la religió catòlica i les altres religions.
8. Ser capaç d'explicar-les des d'una interpretació religiosa elemental i bàsica.
9. Ser capaç de contextualitzar geogràficament i històricament el naixement de les
diferents branques existents en cadascuna de les religions estudiades.
10. Ser capaç d'identificar i establir semblances i diferències entre les diferents
branques de cadascuna de les grans religions.
11. Identificar el o els textos sagrats de cadascuna de les religions estudiades.
12. Saber que aquests textos, atribuïts molts cops a autors concrets, presenten
veritables problemes d'autenticitat (pel que fa a l'autoria).
13. Iniciar-se de manera elemental en la lectura de textos sagrats, aproximant-se a la
seva veritable intenció religiosa.
14. Ser capaç d'explicar l'organització interna de cadascuna de les religions
estudiacles i quines diferències hi ha entre els diferents estaments i persones d'aqucsta
estructura.
15. Identificar i explicar els principals rituals i cultes de cadascuna de les religions.
16. Ser capaç de comprendre, i per tant d'explicar, que la dogmàtica, la moral, i els
rituals són mitjans que les diferents religions utilitzen per a iniciar a la
Transcendència i quines són les conseqüències quan aquests mitjans es converteixen en
finalitats.
17. Ser capaç d'explicitar la relativitat cultural de tota manifestació religiosa.
18. Arribar a copsar la unicitat de totes les religions malgrat la diversitat dc creences,
rituals, morals, etc.
19. Identificar els diferents espais que cadascuna de les religions estudiades reconeixen
com a sagrats.
20. Ser capaç d'explicar les diferències i semblances fonamentals que existeixen entre
ells.
21. Saber identificar els temps sagrats fonamentals de cadascuna de les religions
treballades i el perquè de la seva sacralització.
22. Eliminar tota manifestació de dogmatisme i intolerància en qualsevol de les
temàtiques tractades.
23. Reflexionar sobre quins són els perills de les intoleràncies, els fonamentalismes i
els dogmatismes religiosos tant a nivell social com a nivell individual.
24. Comprendre que alguns problemes sociopolítics actuals tenen com a rerefons una
qüetió religiosa, moltes vegades intolerant i de fonamentalisme dogmàtic.
25. Acostumar-se a moure's en un terreny de l'experiència humana on les afirmacions
absolutes i les comprovacions empíriques tenen poca consistència.
26. Ser capaç de mostrar un criteri propi sobre les diferents religions estudiades o
sobre aspectes concrets d'aquestes.
Tornar a dalt
Continguts
Procediments
1. Investigació de fets concrets per tal d contextualitzar
lingüísticament, socialment, geogràficament i històricament cadascuna de les grans
religions.
2. Resolució de percentatges sobre la població religiosa actual corresponents a
cadascuna de les religions estudiades.
3. Confecció de frisos cronològics.
4. Utilització de diccionaris i enciclopèdies en la comprensio del text.
5. Resum de fragments del text que en suposin una reelaboració .
6. Comprensió del text i aplicació dels continguts apresos.
7. Comprensió del text i establiment de la relació entre diferents termes treballats.
8. Comprensió del text i establiment de semblances i diferèncics entre blocs conceptuals
bàsics estudiats.
9. Definició de termes específics corresponents a cadascuna de les religions estudiades.
10. Sintetització mitjançant diferents tècniques mapa conceptual, quadre
sinòptic, etc. de continguts conceptuals apresos.
11. Investigació sobre diferents termes que amplien i completen els continguts apresos.
12. Identificació de ''barbarismes'' i confusions habituals en referir-se a elements
concrets de cadascuna de les grans religions.
13. Diferenciació entre elements mítico-simbòlics i històrics corresponents a les
religions tractades.
14. Investigació sobre el significat de diferents símbols i del seu sentit en la
utilització d'aquests a les grans religions.
15. Establiment de la relació existent entre la utilització d'elements simbòlics
religiosos en altres contextos de la nostra societat.
16. Identificació de diferents estils artístics a nivell molt elemental.
17. Establiment de relacions entre representacions artístiques religioses i el seu
correlat doctrinal, històric o mític.
18. Investigació i anàlisi sobre elements populars religiosos utilitzats en el nostre
àmbit cultural.
19. Utilització i anàlisi de textos sagrats.
20. Identificació d'aquells elements constitutius f'undadors, textos, persones
religioses, temps sagrat, creences, ritus, branques, espais, etc. bàsics i
fonamentals de cadascuna de les religions estudiades.
21. Reflexió crítica individual o en grup sobre les idees prèvies i judicis de valor
que es poden tenir sobre les cinc religions treballades.
22. Treball de reflexió personal o en grup que ajudi a posicionar-se respecte de
diferents punts polèmics d'actualitat, corresponents a les religions tractacles.
23. Comparació entre les diverses religions estudiades.
24. Identificació dels elements comuns i diversos entre la religió catòlica i les
altres religions.
25. Identificació de quines han estat, i son a l'actualitat, les relacions existents
entre la religió catòlica i les altres religions. Extracció de conseqüències.
Tornar a dalt
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. L'hinduisme
1.1. Situació geogràfica.
1.2. L'hinduisme o la sanatana dharma (el camí etern de la conducta).
1.3. La història religiosa de l'hinduisme.
1.3.1. La civilització de la
Vall de l'Indus.
1.3.2. La cultura Ària.
1.4. Els llibres sagrats.
1.4.1. Els llibres sruti.
1.4.2. Els llibres smriti.
1.5. Divinitats.
1.6. La doctrina.
1.7. Les castes.
1.8. El culte i els ritus.
1.8.1. El culte domèstic.
1.8.2. Els ritus.
1.8.2.1. El ritu del naixement.
1.8.2.2. El ritu de la iniciació.
1.8.2.3. El ritu del matrimoni.
1.8.2.4. El ritu de la mort.
1.9. Temps sagrat.
1.10. Espais sagrats.
1.11. Persones sagrades.
1.12. Altres grups religiosos sorgits de l`hinduisme.
1.12.1. Els
sikhs.
2. E1 budisme
2.1. Introducció.
2.2. Fundador.
2.2.1. La seva infantesa i
joventut.
2.2.2. El gran canvi.
2.2.3. La recerca.
2.2.4. La il·luminació.
2.3. La doctrina.
2.3.1. La il·luminacio i el
nirvana.
2.4. Difusió i branques més importants del budisme.
2.4.1. Budisme mahaiana i
hinaiana o therevada.
2.4.1.1. Diferències entre el budisme therevada i el budisme mahaiana.
2.4.2. El budisme a la Xina.
2.4.2.1. Confuci i el confucianisme.
2.4.2.2. Lao Tse i el taoisme.
2.4.2.3. Situació de budisme a la Xina.
2.4.3. El budisme al Japó.
2.4.3.1. El xintoisme.
2.4.3.2. El budisme Zen.
2.4.4. El budisme tàntric.
2.4.4.1. Introducció.
2.4.4.2. El lamaisme.
2.5. Llibres sagrats.
2.6. Persones religioses.
2.7. Els ritus en la vida de les persones budistes.
2.7.1. Ritus de naixement.
2.7.2. Ritus de matrimoni.
2.7.3. Ritus de mort.
2.7.4. Ritus d'ordenació.
2.8. Espais sagrats de construcció humana.
2.8.1. El stupa.
2.8.2. La pagoda.
2.8.3. Xaityes i vihares.
2.9. El temps religiós: el calendari budista.
3. El judaisme
3.1. Introducció.
3.2. Fundador.
3.2.1. Abraham.
3.2.2. Moisès.
3.3. Doctrina.
3.3.1. Jahvè.
3.3.2. Les aliances.
3.3.3. El xabat.
3.3.4. Els articles de la fe.
3.3.5. La moral.
3.3.6. Les pregàries jueves.
3.3.7. Les prescripcions
alimentàries.
3.4. Les branques del judaisme.
3.5. Els llibres sagrats.
3.5.1. El Tanak.
3.5.2. La Torà.
3.5.3. El Talmud.
3.5.4. El midraix.
3.6. Les persones religioses.
3.7. Els rituals en la vida de les persones jueves.
3.7.1. Ritus de naixement.
3.7.2. Ritus d'adolescència.
3.7.3. Ritus de maduresa.
3.7.4. Ritus de mort.
3.8. Espais sagrats de construccio humana.
3.8.1. La bet haknésset
(casa de reunió).
3.8.2. El Mur Occidental.
3.9. Les festes jueves.
3.9.1. El calendari.
3.9.2. Les principals festes
jueves.
4. El Cristianisme
4.1. Introducció.
4.2. El cristianisme ve de Jesús, el Crist.
4.2.1. Els noms de Jesús de
Natzaret.
4.2.2. Què es pot saber de
la vida de Jesús?
4.2.3. Naixement i infància
de Jesús.
4.2.4. La predicació de
Jesús.
4.2.5. Jesús és temptat en
el desert.
4.2.6. Jesús anuncia el
"Regne de Déu''.
4.2.7. Passió i resurrecció
de Jesús.
4.2.8. El que podem saber de
Jesús per fonts no cristianes.
4.3. El Credo, síntesi de la doctrina cristiana.
4.3.1. El Déu dels homes i
dones cristianes.
4.3.1.1. Què diu la Blíblia sobre Déu?
4.3.1.2. Què ha dit Jesús sobre Déu?
4.3.2. Els cristians i
cristianes creuren en Jesucrist, el Salvador.
4.3.3. L'Esperit que dóna
vida.
4.3.4. L'Església, la
reunió dels fills i filles de Déu.
4.3.5. La vida continua més
enllà de la mort.
4.4. Branques del cristianisme.
4.4.1. Arrels del
cristianisme.
4.4.2. Els primers cristians
i cristianes.
4.4.3. Trencament de la
primitiva Església cristiana amb el judaisme.
4.4.4. Relacions entre el
cristianisme i l'Imperi Romà.
4.4.5. El cristianisme a
l'edat mitjana.
4.4.6. La primera escissió
dins l'Església cristiana.
4.4.7. L'Església ortodoxa
avui.
4.4.8. L'Església catòlica
es divideix.
4.4.8.1. El protestantisme.
4.4.8.2. El calvinisme.
4.4.8.3. L'anglicanisme.
4.4.8.4. Altres branques cristianes protestants actuals.
4.4.9. L'ecumenisme.
4.5. La Bíblia, el llibre de la Paraula de Déu.
4.6. Com s'organitza el poble de les persones creients.
4.6.1. Els ministeris,
serveis a les comunitats.
4.6.1.1. Dues classes segons el servei: clergues i laics/laiques.
4.6.2. Els diferents estils
de vida cristiana.
4.6.3. Conclusió.
4.7. Les celebracions i la pregària de l'Església.
4.7.1. Els sagraments de la
iniciació cristiana.
4.7.1.1. El baptisme: Déu fa filla seva la persona que és batejada.
4.7.1.2. L'Eucaristia: Jesús es óna com a pa partit i compartit.
4.7.1.3. La confirmació: quan la persona batejada deixa que l'Esperit actuï.
4.7.2. Construir i fer
créixer l'Església.
4.7.2.1. Quan les persones batejades es casen.
4.7.2.2. Quan persones batejades són consagrades al servei de la comunitat.
4.7.3. Les dificultats de la
vida poden fer difícil la fidelitat.
4.7.3.1. Quan la persona falla.
4.7.3.2. Quan és el cos i la vida el que comença a fallar...
4.8. Espais sagrats.
4.8.1. Introducció.
4.8.2. L'església.
4.8.2.1. La basílica.
4.8.2.2. La catedral.
4.8.2.3. L'ermita.
4.8.2.4. El santuari.
4.8.3. Altres elements
arquitectònics importants en el cristianisme.
4.8.3.1. Els monestirs.
4.9. La Pasqua es prolonga al llarg de l`any.
4.9.1. El diumenge: la Pasqua
setmanal.
4.9.2. El temps cristià
centrat en la Pasqua de Resurreccio.
4.9.3. Temps d'Advent -
Nadal.
5. L'islam
5.1. L'islam.
5.1.1. Situació geogràfica.
5.2. El fundador de l'islam.
5.2.1. Mahoma.
5.2.2. La Meca, el seu país.
5.2.3. Infància.
5.2.4. Joventut.
5.2.5. Vocació religiosa.
5.2.6. Problemes amb les
autoritats de la Meca i la fugida de Mahoma.
5.2.7. Governant, legislador
i cap militar a Medina.
5.2.8. Pren la Meca i mor poc
després.
5.3. Els textos sagrats de l'islam. L'Alcorà.
5.3.1. L'Alcorà és la
paraula de Déu.
5.3.2. Procés de redacció i
estructura de l'Alcorà.
5.3.3. Contingut de
l'Alcorà.
5.3.4. L'Alcorà és la base
essencial de la moral i la llei islàmica.
5.4. Els cinc pilars de l'islam o arkan.
5.4.1. Professió de fe o
sahada.
5.4.2. Oració ritual o
assal·la.
5.4.3. L'almoina legal o el
zakat.
5.4.4. El dejuni del mes de
Ramadà o swan.
5.4.5. El pelegrinatge a la
Meca o hajj.
5.5. Les persones religioses.
5.6. Els ritus en la vida de les persones musulmanes.
5.6.1. Ritus de naixement.
5.6.2. Ritus de preparació
per a l'edat adulta.
5.6.3. Els ritus del
matrimoni.
5.6.4. Els ritus relacionats
amb la mort.
5.7. La sunna i el xiïsme, les branques més importants de l'islam.
5.8. La mesquita, espai sagrat de construcció humana.
5.9. El temps religios, el calendlari musulmà.
6. La religió catòlica i les altres religions
6.1. La religió en l'Occident d'avui.
6.1.1. Les religions estan en
crisi... la religió està de moda.
6.2. Les religions orientals.
6.2.1. L`Església catòlica
i les grans religions orientals.
6.3. Les religions monoteistes.
6.3.1. El judaisme.
6.3.1.1. Les relacions actuals entre l`Església catòlica i el judaisme.
6.3.1.2. Què uneix i separa jueus i cristians.
6.3.2. L'islam.
6.3.2.1. Les relacions entre l'Església catòlica i l'islam.
6.3.2.2. Punts de contacte i d'allunyament.
Tornar a dalt
Valors, normes i
actituds
1. Curiositat i interès per conèixer
cadascuna de les anomenades grans religions, els seus elements constitutius bàsics, la
seva estructura i les seves diverses manifestacions, i per conèixer la relació
històrica i actual de l'Església catòlica amb les altres religions, i els seus punts de
contacte i d'allunyament.
2. Curiositat i interès per conèixer el sentit de les diferents creences, rituals i
festes pertanyents a cadascuna d'aquestes religions.
3. Actitud respectuosa envers les diferents creences compartides per milions de persones
corresponents a una religió concreta.
4. Respecte pel pensament valoratiu religiós corresponent a cadascuna de les religions
tractades i per les pràctiques i comportaments religisos en què es tradueix.
5. Respecte pel pensament religiós i la seva plasmació en l'art.
6. Actitud repectuosa amb el pluralisme religiós.
7. Reconeixement de la riquesa humana quant a valors.
8. Inclinació a valorar positivament les actituds personals que portin a una reflexió i
una interiontzació personal sobre l'actuació que hom porta en el propi àmbit particular
i en el social.
9. Inclinaci6 a valorar positivament tot intent de canvi personl que suposi una actitud
més positiva; compromesa respecte d'un o una mateixa i respecte de l'entorn.
10. Actiud crítica respecte de tota forma de pensar, sentir i viure que ofegui la
reflexió i la interiorització.
11. Contestació enfront qualsevol actiud no dialogant i dogmàtica.
12. Posicionament analític i crític enfront tots aquells elements constitutius de
qualsevol de les anomenades grans religions que suposin retallar o ofegar la llibertat de
pensament i acció i el desenvolupament madur i lliure de tota persona.
13. Posicionament personal reflexiu i contrastat davant les diferents manifestacions
religioses estudiades.
Tornar a Crèdits
Tornar a dalt |