| Nom científic: |
Ixodes ricinus, Rhipicephalus
sanguineus. |
| Família: |
Ixòdides. |
| Descripció: |
 La
paparra és un àcar i pertany al grup dels aràcnids.
És petita i fa uns 5 mm, excepte la femella fecundada
que acumula sang i arriba a fer prop d'1 cm.
Té el cos arrodonit, té 4 parells de potes i té
2 quelícers amb els que forada la pell de l'animal que
parasita. |
| Alimentació: |
S'alimenta de la sang que xucla dels animals.
Per tant, és un paràsit. |
| Reproducció: |
Es reprodueix per ous. Després de l'aparellament la
femella es desprèn de l'animal i pon milers d'ous sota
les pedres o en escletxes de les parets.
Dels ous neixen les larves que s'assemblen als adults, però
que només tenen 6 potes; les larves esperen que passi
algun animal per agafar-s'hi i alimentar-se. Més tard
passen per la fase de nimfa i després es fan adultes.
|
| Hàbitat: |
Viu entre les herbes i els matolls de zones per les que
acostumen a passar animals; espera fins que passa un animal
al que agafar-se.
|
| Costums: |
Les paparres abunden a la primavera i a l'estiu però
suporten bé el fred de l'hivern.
Un cop sobre un animal es mouen buscant zones amb la pell
fina (interior de les orelles, etc); hi claven la boca i comencen
a xuclar sang.
|
| Altres informacions: |
Les paparres més habituals són la paparra del
gos i la paparra de les ovelles.
Cal revisar bé el gos després d'un passeig pel
camp o pels parcs.
Si veiem que té alguna paparra li podem posar una gota
d'oli que ajudarà a que es desprengui. Hi ha productes
comercials que protegeixen els gossos durant un cert temps
i que maten les paparres que puguin tenir.
|
