| Nom científic: |
Quercus ilex. |
| Família: |
Fagàcies. |
| Origen: |
Països mediterranis. |
| Descripció: |
Arbre perennifoli que pot
arribar als 10-20 m d'alçada i que fa una gran i densa
capçada.
La seva escorça és clivellada i és de color
marró fosc.
Les fulles són dures, amb el marge una mica dentat i
el pecíol curt; fan 2-9 cm de longitud i 1'5-4 cm d'amplada.
Per l'anvers són de color verd fosc; pel revers tenen
petits pèls i són de color verd grisós. |
| Floració: |
Floreix durant els mesos
d'abril i maig.
Les flors masculines pengen i són grogues i abundants;
les flors femenines són petites i estan aïllades
o en grups de dos. |
| Fruit: |
 El
fruit (la gla) és arrodonit i allargat (2-3 cm).
Està cobert per una mena de barret anomenat cúpula,
amb esquames que no punxen. |
| Reproducció: |
Les glans maduren a la tardor
i cauen a terra. Germinen fàcilment amb les pluges. |
| Hàbitat: |
Suporta bé la sequera
i viu en diferents tipus de terres, des del costat del mar fins
als 1500 m d'altura. És molt resistent i rebrota després
dels incendis. |
| Altres informacions: |
Les glans són molt
apreciades com a aliment dels porcs.
La fusta és utilitzada per a la construcció i
per la fabricació d'eines. També s'utilitza per
fer carbó vegetal.
A Catalunya hi ha 2 varietats d'alzines: l'alzina de fulla
llarga (Quercus ilex subsp. ilex) i l'alzina de fulla
curta o carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia).
També hi ha el garric (Quercus coccifera) que
presenta forma d'arbust amb les fulles i les cúpules
de les glans punxents.
Un altre arbre similar és l'alzina surera (Quercus
suber) de l'escorça del qual s'extreu el suro. |
