Plantes i Animals del nostre entorn

El cirerer

Nom científic: Prunus avium.
Família: Rosàcies.
Origen: Europa i Àsia Oriental.
Descripció:

Arbre caducifoli que pot arribar fins als 15-25 m d'alçada.
La seva escorça és llisa, de color marró vermellós que es desprèn en tires.
Les fulles són simples, amb el marge dentat irregularment i amb forma allargada i oval; fan de 7-12 cm de longitud i 3-5 cm d´amplada. Són de color verd lluent per davant i amb petits pèls pel darrera. A la tardor agafen colors groguencs o vermellosos. El pecíol fa uns 4 cm i té dues petites glàndules que semblen berrugues.

Floració: Floreix durant els mesos d'abril i maig.
Les flors són blanques, surten amb les primeres fulles i omplen tot l'arbre.
Fruit: El fruit (cirera) primer és de color verd, però es torna d'un vermell viu quan madura. Es cull durant el mes de juny.
Reproducció: Es reprodueix per empelt.
Hàbitat:

Resisteix molt bé el fred. Li agraden les terres ben drenades i també una posició ben il·luminada i airejada.

Altres informacions: Hi ha diverses classes de cirerers (garrafal, picota, ...), tots ells cultivats a la terra baixa. A la muntanya mitjana se'l troba com a arbre espontani.
La fusta del cirerer és utilitzada per fer mobles i revestiments. Ben tractada agafa un color vermell.
Les cireres són molt apreciades pel seu gust. Es mengen crues, confitades i se'n fan licors.