Plantes i Animals del nostre entorn

El pi pinyer

Nom científic: Pinus pinea.
Família: Pinàcies.
Origen: Regió mediterrània.
Descripció:

Arbre perennifoli que pot arribar als 20-25 m d'alçada.
La capçada és densa i arrodonida, agafant forma de para-sol.
El tronc puja recte i es divideix en branques gruixudes; l'escorça és de color marró rogenc i es va esquerdant amb el pas del temps.
Les fulles tenen forma d'agulla, estan agrupades de dos en dos, són gruixudes i fan 10-15 cm de longitud. Són de color verd intens i acaben en punxa.

Floració: Floreix durant els mesos d'abril i maig.
Les flors masculines són grogues les femenines formen cons que miren cap a dalt.
Fruit:

El fruit, la pinya, és grossa, de forma ovoide i va passant del color verd al color marró; fa entre 8 i 14 cm.
Madura al tercer any; llavors cauen els pinyons, els quals són comestibles i estan protegits per una forta closca; fan 15-20 mm de longitud.

Reproducció: Es reprodueix per llavors.
Hàbitat: Viu a la terra baixa ocupant les zones pedregoses i sorrenques; fa boscos en comarques properes al mar i és més rar en les comarques interiors.
Resisteix bé els vents.
Altres informacions:

Els pinyons són molt estimats per la seva qualitat.
És el pi més resistent als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada que queda allunyada del terra, la qual cosa permet que en molts casos el foc passi per sota.
Les pinyes, sense pinyons, són emprades com a combustible.
La fusta és utilitzada en construcció i fusteria.