Plantes i animals del nostre entorn

Les falgueres

Amb el nom de falgueres es coneixen una gran varietat de plantes herbàcies verdes sense flor que tenen les tiges subterrànies (rizomes) i les fulles (frondes) dividides en pinnes, les quals també poden estar dividides en pínnules. Quan les fulles són joves tenen la punta enrotllada i es van descargolant de manera progressiva. El nervi central s'anomena raquis.
Es reprodueixen per espores. Les espores són produïdes pels esporangis.
Aquests estan reunits en els sorus, situats en el revers de les fulles.
Algunes de les falgueres més habituals al nostre país són la capilera, la dauradella, el polipodi, la falzia roja, la falzia verda, la falzia blanca, la falguera mascle, la falguera aquilina, ...

La capilera o falzia vera
Nom científic: Adiantum capillus-veneris.
Família: Adiantàcies.
Origen: Europa mediterrània i nord d'Àfrica.
Descripció: Falguera molt característica que té els pecíols i els raquis molt prims de color negre. Generalment fa entre 20 i 50 cm d'alçada.
Les fulles són primes, estan molt dividides i les pínnules tenen forma de ventall amb molts nervis i amb el marge lobulat. Són de color verd grogós.
Els esporangis estan situats a la part superior amb el marge doblegat. Els sorus són linears.
Hàbitat: Viu en zones humides i calcàries, com les vores de petits corrents d'aigua (fonts, rierols) a la terra baixa i a les muntanyes fins als 1.000 m d'altitud.
Altres informacions: La capilera s'ha utilitzat des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina popular contra la tos.
La dauradella
Nom científic: Ceterach officinarum.
Família: Aspleniàcies.
Origen: Europa i nord d'Àfrica.
Descripció: Falguera que té un rizoma molt curt del que surten fulles allargades i endurides dividides amb els lòbuls arrodonits i alterns.
Les fulles fan 10-15 cm de llargada, són de color verd intens per la cara superior i marronoses rogenques per la inferior, ja que estan recobertes d'esquames daurades.
Els esporangis estan situats sobre els nervis del mig en sorus allargats.
Hàbitat: Viu entre les roques i a les parets de pedra de part de la terra baixa, a la muntanya mitjana i a la part baixa dels Pirineus fins als 1.500 m d'altitud.
Altres informacions: En dies molt calorosos les fulles es repleguen per evitar la pèrdua d'aigua.
També s'ha utilitzat des de l'antiguitat per combatre la tos.
El polipodi
Nom científic: Polipodium vulgare.
Família: Polipodiàcies.
Origen: Europa i nord d'Àfrica.
Descripció: Falguera que té un rizoma carnós i ciliíndric del que surten fulles peciolades dividides fins al nervi central.
Les fulles fan 30-40 cm de llargada i són de color verd. Tenen forma de llança punxeguda lleugerament corbada.
Les pinnes són estretes i dentades.
Els esporangis estan situats en els folíols, en dues línies de sorus paral·lels.
Hàbitat: Viu en zones humides, en vessants ombrejats i en boscos de la muntanya mitjana, creixent sobre la molsa o entre les roques.
Altres informacions: El polipodi s'ha utilitzat en medicina popular contra l'estrenyiment.
La falzia roja
Nom científic: Asplenium trichomanes.
Família: Aspleniàcies.
Origen: Europa i nord d'Àfrica.
Descripció: Falguera d'uns 10-20 cm que té el pecíol curt de color negrós, el raquis fosc i les fulles verdes molt dividides en 15-40 parells de pinnes de forma ovada.
Els sorus són petits i linears.
Hàbitat: Viu entre les roques o a les parets de la major part del país, excepte en els llocs més àrids i a les parts més altes dels Pirineus.
Altres informacions: La falzia roja s'ha utilitzat des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell.
La falzia verda
Nom científic: Asplenium viride.
Família: Aspleniàcies.
Origen: Europa.
Descripció: Falguera d'uns 5-20 cm que té el pecíol només fosc a la base i el raquis de color verd; les fulles són de color verd clar i estan dividides en pinnes de forma arrodonida retallada.
Els sorus són petits i el·líptics.
Hàbitat: Viu a les escletxes de les roques, per damunt dels 1.500 m d'altitud.
Altres informacions:  
La falzia blanca
Nom científic: Asplenium ruta-muraria.
Família: Aspleniàcies.
Origen: Europa.
Descripció: Petita falguera d'uns 5-15 cm que té el pecíol només una mica fosc a la base i el raquis de color verd; les fulles són de color verd mat i estan dividides en pinnes i pínnules de forma arrodonida, triangular o romboidal.
Els sorus són petits i acaben recobrint el revers de les pínnules.
Hàbitat: Viu a les escletxes de les roques i de les parets velles en zones calcàries, entre 500 i 1.000 m d'altitud.
Altres informacions: La falzia blanca s'ha utilitzat en medicina popular per les seves propietats.
La falguera mascle
Nom científic: Dryopteris filix-mas.
Família: Aspidiàcies.
Origen: Europa.
Descripció:

Falguera que arriba a fer 1-1'5 m d'altura.
El pecíol, a la base, està molt cobert d'esquames marronoses.
Les fulles són molt grans, de color verd i estan dividides en pinnes i pínnules allargades.
Els sorus es disposen en dues fileres al revers de les pínnules.

Hàbitat: Viu en boscos humits.
Altres informacions:  
La falguera aquilina o falguera comuna
Nom científic: Pteridium aquilinum.
Família: Hipolepidàcies.
Origen: Europa i altres llocs.
Descripció:

Falguera que arriba a fer fins a 2 m d'altura i que té un llarg rizoma de color negre.
El pecíol i el raquis són foscos i gruixuts. Les fulles són molt grans, de color verd i estan dividides en pinnes i pínnules 3-4 vegades. A l'hivern s'assequen i agafen colors marronosos.
Els sorus són linears, però apareixen poques vegades; generalment la falguera es reprodueix perquè s'escampa fàcilment el rizoma.

Hàbitat: Viu als boscos humits de tot el territori, fins a 1.600 m d'altitud.
ltres informacions: Abans s'havia fet servir el rizoma per expulsar els cucs intestinals.