Amb
el nom de falgueres es coneixen una gran varietat de plantes
herbàcies verdes sense flor que tenen les tiges subterrànies
(rizomes) i les fulles (frondes)
dividides
en pinnes, les quals també poden estar dividides en
pínnules. Quan les fulles són joves tenen la
punta enrotllada i es van descargolant de manera progressiva.
El nervi central s'anomena raquis.
Es reprodueixen per espores. Les espores són produïdes
pels esporangis.
Aquests estan reunits en els sorus, situats en el revers de
les fulles.
Algunes de les falgueres més habituals al nostre país
són la capilera, la
dauradella, el polipodi,
la falzia roja, la falzia
verda, la falzia blanca,
la falguera mascle, la falguera
aquilina, ...
|
La
capilera o falzia vera |
Nom científic: |
Adiantum capillus-veneris. |
Família: |
Adiantàcies. |
Origen: |
Europa mediterrània i nord d'Àfrica. |
Descripció: |
Falguera
molt característica que té els pecíols
i els raquis molt prims de color negre. Generalment fa entre
20 i 50 cm d'alçada.
Les fulles són primes, estan molt dividides i les pínnules
tenen forma de ventall amb molts nervis i amb el marge lobulat.
Són de color verd grogós.
Els esporangis estan situats a la part superior amb el marge
doblegat. Els sorus són linears. |
Hàbitat: |
Viu en zones humides i calcàries,
com les vores de petits corrents d'aigua (fonts, rierols) a
la terra baixa i a les muntanyes fins als 1.000 m d'altitud. |
Altres informacions: |
La capilera s'ha utilitzat des de l'antiguitat
per combatre la pèrdua de cabell i en medicina popular
contra la tos. |
La
dauradella |
Nom científic: |
Ceterach officinarum. |
Família: |
Aspleniàcies. |
Origen: |
Europa i nord d'Àfrica. |
Descripció: |
Falguera
que té un rizoma molt curt del que surten fulles allargades
i endurides dividides amb els lòbuls arrodonits i alterns.
Les fulles fan 10-15 cm de llargada, són de color verd
intens per la cara superior i marronoses rogenques per la inferior,
ja que estan recobertes d'esquames daurades.
Els esporangis estan situats sobre els nervis del mig en sorus
allargats. |
Hàbitat: |
Viu entre les roques i a les parets de pedra
de part de la terra baixa, a la muntanya mitjana i a la part
baixa dels Pirineus fins als 1.500 m d'altitud. |
Altres informacions: |
En dies molt calorosos les fulles es repleguen
per evitar la pèrdua d'aigua.
També s'ha utilitzat des de l'antiguitat per combatre
la tos. |
El
polipodi |
Nom científic: |
Polipodium vulgare. |
Família: |
Polipodiàcies. |
Origen: |
Europa i nord d'Àfrica. |
Descripció: |
Falguera
que té un rizoma carnós i ciliíndric del
que surten fulles peciolades dividides fins al nervi central.
Les fulles fan 30-40 cm de llargada i són de color verd.
Tenen forma de llança punxeguda lleugerament corbada.
Les pinnes són estretes i dentades.
Els esporangis estan situats en els folíols, en dues
línies de sorus paral·lels. |
Hàbitat: |
Viu en zones humides, en vessants ombrejats
i en boscos de la muntanya mitjana, creixent sobre la molsa
o entre les roques. |
Altres informacions: |
El polipodi s'ha utilitzat en medicina popular
contra l'estrenyiment. |
La
falzia roja |
Nom científic: |
Asplenium trichomanes. |
Família: |
Aspleniàcies. |
Origen: |
Europa i nord d'Àfrica. |
Descripció: |
Falguera
d'uns 10-20 cm que té el pecíol curt de color
negrós, el raquis fosc i les fulles verdes molt dividides
en 15-40 parells de pinnes de forma ovada.
Els sorus són petits i linears. |
Hàbitat: |
Viu entre les roques o a les parets de la
major part del país, excepte en els llocs més
àrids i a les parts més altes dels Pirineus. |
Altres informacions: |
La falzia roja s'ha utilitzat des de l'antiguitat
per combatre la pèrdua de cabell. |
La
falzia verda |
Nom científic: |
Asplenium viride. |
Família: |
Aspleniàcies. |
Origen: |
Europa. |
Descripció: |
Falguera d'uns
5-20 cm que té el pecíol només fosc a la
base i el raquis de color verd; les fulles són de color
verd clar i estan dividides en pinnes de forma arrodonida retallada.
Els sorus són petits i el·líptics. |
Hàbitat: |
Viu a les escletxes de les roques, per damunt
dels 1.500 m d'altitud. |
Altres informacions: |
|
La
falzia blanca |
Nom científic: |
Asplenium ruta-muraria. |
Família: |
Aspleniàcies. |
Origen: |
Europa. |
Descripció: |
Petita falguera
d'uns 5-15 cm que té el pecíol només una
mica fosc a la base i el raquis de color verd; les fulles són
de color verd mat i estan dividides en pinnes i pínnules
de forma arrodonida, triangular o romboidal.
Els sorus són petits i acaben recobrint el revers de
les pínnules. |
Hàbitat: |
Viu a les escletxes de les roques i de les
parets velles en zones calcàries, entre 500 i 1.000 m
d'altitud. |
Altres informacions: |
La falzia blanca s'ha utilitzat en medicina
popular per les seves propietats. |
La
falguera mascle |
Nom científic: |
Dryopteris filix-mas. |
Família: |
Aspidiàcies. |
Origen: |
Europa. |
Descripció: |
Falguera que arriba a fer 1-1'5
m d'altura.
El pecíol, a la base, està molt cobert d'esquames
marronoses.
Les fulles són molt grans, de color verd i estan dividides
en pinnes i pínnules allargades.
Els sorus es disposen en dues fileres al revers de les pínnules.
|
Hàbitat: |
Viu en boscos humits. |
Altres informacions: |
|
La
falguera aquilina o falguera comuna |
Nom científic: |
Pteridium aquilinum. |
Família: |
Hipolepidàcies. |
Origen: |
Europa i altres llocs. |
Descripció: |
Falguera
que arriba a fer fins a 2 m d'altura i que té un llarg
rizoma de color negre.
El pecíol i el raquis són foscos i gruixuts.
Les fulles són molt grans, de color verd i estan dividides
en pinnes i pínnules 3-4 vegades. A l'hivern s'assequen
i agafen colors marronosos.
Els sorus són linears, però apareixen poques
vegades; generalment la falguera es reprodueix perquè
s'escampa fàcilment el rizoma.
|
Hàbitat: |
Viu als boscos humits de tot el territori,
fins a 1.600 m d'altitud. |
ltres informacions: |
Abans s'havia fet servir el rizoma per expulsar
els cucs intestinals. |