Amb el nom de papallona es coneixen
diverses espècies que pertanyen a famílies diferents
de l'ordre dels lepidòpters.
Al món hi ha més de 150.000 espècies
de papallones conegudes, tot i que es creu que en pot haver
moltes més. A Catalunya hi podem trobar més
de 2.000 espècies.
|
Nom científic: |
Parnassius apollo,
Pieris brassicae, Anthocaris cardamines, Vanessa cardui, ... |
Família: |
Papiliònids, pièrids,
nimfàlids, licènids, satúrnids, ... |
Descripció: |
Insecte
amb 4 grans ales membranoses recobertes d'escates; presenten
gran varietat de dibuixos i colors segons les espècies.
La boca és xucladora i s'anomena espiritrompa. Té
ulls compostos i dues antenes de formes diverses.
Les 6 potes són primes i les utilitza per mantenir l'equilibri
damunt les flors. |
Alimentació: |
La majoria d'erugues mengen bàsicament
vegetals, sobretot fulles; però també hi ha erugues
que mengen flors, fruits i altres parts vegetals.
La papallona adulta, en canvi, xucla el nèctar de les
flors i contribueix a la pol·linització. |
Reproducció: |
La femella pon molts ous petitíssims.
De cada ou neix una larva anomenada eruga que té mandíbules;
un cop ha crescut es fa crisàlide (es tanca dins un capoll)
per transformar-se en papallona adulta. En sortir del capoll
el primer que fa és estendre les ales, assecar-les i
endurir-les; després ja pot volar. |
Hàbitat: |
Viuen per tot el país; algunes prop
de la planta de la que s'alimenten, altres viuen als boscos,
als prats, a les muntanyes i a la terra baixa.
Es veuen fàcilment en els mesos que no fa fred. |
Costums: |
Hi ha papallones diürnes i nocturnes.
Les diürnes acostumen a volar de flor en flor xuclant nèctar;
a primera hora del matí s'estan quietes esperant que
s'evapori la humitat nocturna de les ales.
Les nocturnes són atretes pels focus de llum i a vegades
arriben a cremar-se. |
Altres informacions: |
Una papallona molt coneguda i estimada des
de fa milers d'anys (a la Xina) és la Bombyx mori,
anomenada habitualment cuc de seda. |