Plantes i Animals del nostre entorn

La papallona

Amb el nom de papallona es coneixen diverses espècies que pertanyen a famílies diferents de l'ordre dels lepidòpters.
Al món hi ha més de 150.000 espècies de papallones conegudes, tot i que es creu que en pot haver moltes més. A Catalunya hi podem trobar més de 2.000 espècies.

Nom científic: Parnassius apollo, Pieris brassicae, Anthocaris cardamines, Vanessa cardui, ...
Família: Papiliònids, pièrids, nimfàlids, licènids, satúrnids, ...
Descripció: Insecte amb 4 grans ales membranoses recobertes d'escates; presenten gran varietat de dibuixos i colors segons les espècies.
La boca és xucladora i s'anomena espiritrompa. Té ulls compostos i dues antenes de formes diverses.
Les 6 potes són primes i les utilitza per mantenir l'equilibri damunt les flors.
Alimentació: La majoria d'erugues mengen bàsicament vegetals, sobretot fulles; però també hi ha erugues que mengen flors, fruits i altres parts vegetals.
La papallona adulta, en canvi, xucla el nèctar de les flors i contribueix a la pol·linització.
Reproducció: La femella pon molts ous petitíssims. De cada ou neix una larva anomenada eruga que té mandíbules; un cop ha crescut es fa crisàlide (es tanca dins un capoll) per transformar-se en papallona adulta. En sortir del capoll el primer que fa és estendre les ales, assecar-les i endurir-les; després ja pot volar.
Hàbitat: Viuen per tot el país; algunes prop de la planta de la que s'alimenten, altres viuen als boscos, als prats, a les muntanyes i a la terra baixa.
Es veuen fàcilment en els mesos que no fa fred.
Costums: Hi ha papallones diürnes i nocturnes.
Les diürnes acostumen a volar de flor en flor xuclant nèctar; a primera hora del matí s'estan quietes esperant que s'evapori la humitat nocturna de les ales.
Les nocturnes són atretes pels focus de llum i a vegades arriben a cremar-se.
Altres informacions: Una papallona molt coneguda i estimada des de fa milers d'anys (a la Xina) és la Bombyx mori, anomenada habitualment cuc de seda.