Nom científic: |
Cervus elaphus. |
Família: |
Cèrvids. |
Descripció: |
Mamífer
herbívor de tamany gran; fa uns 160-260 cm de llargada,
105-150 cm d'alçada i pesa al voltant de 80-140 kg.
El mascle té unes grans banyes ramificades que renova
cada any durant la primavera.
El pelatge és de color marró rogenc, però
a l'hivern agafa tons grisos. Té una taca més
clara al voltant de la cua.
Té les orelles llargues i la cua curta (10-15 cm).
Les potes són llargues i primes; acaben en dues peülles.
Té molt bon olfacte, bona oïda i bona vista.
Els cervatells joves presenten taques clares disperses que
els ajuden a passar desapercebuts.
|
Alimentació: |
Menja fulles i herba, tot i que també
s'alimenta de glans i de brots d'arbustos. |
Reproducció: |
La femella gesta durant 8 mesos i pareix 1 cria que s'anomena
cervatell.
El cervatell s'alimenta només de llet durant uns 3
mesos, fins que ja pot començar a menjar, tot i que
encara segueix mamant.
La cria acompanya la mare fins que torni a quedar prenyada
al segon any.
|
Hàbitat: |
Els cérvols viuen en boscos oberts o amb clarianes
on hi hagi herba.
|
Costums: |
Acostuma a moure's cap al vespre, la nit i la matinada. Durant
el dia descansa.
Les femelles i les seves cries es mouen en ramats diferents
als ramats dels mascles. Només es retroben durant l'època
de l'aparellament.
Els mascles vells són solitaris i se'n van cap a les
parts més altes de les muntanyes.
|
Altres informacions: |
Pot viure entre 10 i 20 anys.
Des de molt antic ha estat caçat en estat salvatge
i va ésser eliminat de la major part dels nostres boscos
en segles passats.
Actuament ha esta reintroduït i és fàcilment
observable en algunes zones dels Pirineus, en el Parc Natural
del Cadí-Moixeró, en la reserva de la Serra
del Boumort i en altres zones muntanyoses.
|